La personalitat desadaptada o antisocial és un trastorn de la personalitat caracteritzat pel menyspreu envers les obligacions socials, la manca de sentiments envers els altres i conductes d’extrema indiferència o violència. Les persones que en són afectades reben en general el nom de psicòpates.
Habitualment es tracta de persones problemàtiques, de baixa tolerància a la frustració i amb una tendència a culpar els altres dels propis actes. Hom considera que la personalitat desadaptada es desenvolupa a partir d’un condicionant genètic que encara no ha estat identificat, al qual s’afegeix una infantesa en què predominen la inestabilitat afectiva i l’assimilació de conductes antisocials del pare per part de l’infant. Aquest trastorn se sol presentar abans de quinze anys, i és més freqüent en el sexe masculí i les capes socials marginades.
Els símptomes més manifestos són la tendència a l’agressivitat, les reaccions impulsives que no tenen en compte les conseqüències dels actes, una rebel·lia excessiva i, per tant, la marginació respecte de la família, l’escola i la feina; l’obtenció de plaer quan es provoca un dolor o un motiu de sofriment als altres, l’alternança d’estats d’ànim d’una eufòria i depressió extremes, i la tendència a la drogaaddicció, l’addicció patològica al joc i als actes delictius que inclouen també l’homicidi.
Aquest trastorn se sol mantenir durant tota la vida, bé que a partir de trenta anys tendeix a ésser menys intens. La diagnosi es realitza per la presència de les característiques de personalitat esmentades anteriorment, a la qual cosa s’afegeix la manca de consciència de malaltia per part del malalt, que es considera a si mateix una persona normal que no requereix cap mena de tractament. D’altra banda, el tractament se centra en l’assumpció de la malaltia i la necessitat de canvi per part del malalt, i en aquest sentit cal realitzar una psicoteràpia.