Resultats de la cerca

Dins els aulopiformes, trobem espècies marines que viuen en la capa d’aigua pròxima al fons demersals, de vegades en zones de molta fondària En la làmina s’han representat, un peix trípode 1 Chlorophthalmus agassizii , i l’únic aulòpid de la nostra fauna, el lluert 2 Aulopus filamentosus Carlos Moreno Són un ordre de peixos relativament reduït i integrat per espècies marines de característiques especials relatives als esquelets cranial i branquial i a la musculatura del cap, que permeten diferenciar-les dels estomiformes molts d’aquests peixos tenen aletes adiposes A les nostres aigües són…

Els clupeïformes són aquells peixos amb aspecte semblant al de les sardines Tenen el cos revestit d’escates cicloides que es desprenen amb una gran facilitat, si bé dins d’aquest grup també hi ha espècies de cos nu, i presenten una sola aleta dorsal constituïda per radis tous, que sol ocupar una posició central sobre l’eix longitudinal del cos La cintura escapular és suspesa de l’esquelet cranial i disposen d’un opecle ben desenvolupat La bufeta natatòria té conducte pneumàtic i els d’aigües profundes, com ara els estomiàtids, disposen de fotòfors que segueixen una distribució característica…

Els arcs són construïts mitjançant la disposició adequada de peces rígides d’una certa mida talment que en conjunt cobreixen una longitud més gran que la de cada una d’aquestes peces la construcció d’arcs és, per tant, una de les solucions per a cobrir un edifici amb elements constructius de mida inferior a llur llum Com que el tret més característic d’una construcció és la manera de resoldre la coberta, l’aparició de l’arc, en els seus diferents tipus, defineix etapes molt marcades en l’evolució de l’art de construir Gràcies a la seva forma, l’arc desvia les càrregues verticals que graviten…

Situació Únic pany de mur que resta d’aquesta fortalesa J M Masagué L’altiu pany de paret que es conserva del castell de Canals, es dreça al cim d’un turó, de privilegiada situació, a l’oest de Valldoreix Encara que el bosc espès el voreja en bona part, les terres de l’entorn són totes urbanitzades i un dels carrers passa a menys de cent metres d’aquestes ruïnes Mapa 36-16420 Situació 31TDF192902 Per arribar-hi cal situar-se a la plaça de Joan Majó davant l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Valldoreix, on neix la rambla de Jacint Verdaguer Després de seguir-la durant 2,900 km, es…

Situació Magnífic emplaçament d’aquest casal medieval, situat als contraforts de la serra de Sant Mamet, davant del Montsec de Rúbies ECSA - J Bolòs Casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts septentrionals de la serra de Sant Mamet, a la part alta de la vall de Peralba Mapa 33-13328 Situació 31TCG295515 Si se segueix la pista que va de la vall de Meià cap a Fontllonga, a uns centenars de metres del coll d’Orenga, es veu a mà esquerra la casa forta, a la qual es pot pujar per un corriol JBM Història La quadra i la casa forta o torre de Rocaspana, malgrat que el nom indica una…

La mar antàrtica no tan pletórica com s’havia cregut La recerca sobre la composició dels microorganismes del plàncton antàrtic es pot dir que va començar a mitjan segle XIX amb les observacions de Christian Gotfried Ehrenberg 1795-1876 i Joseph Dalton Hooker 1817-1911 sobre les diatomees recollides durant l’expedició de l’“Erebus” i el “Terror” 1839-43, sota el comandament de James C Ross 1800-62, en la qual Hooker va participar com a naturalista Entre aquells anys i el principi del segle XX, diverses expedicions van recollir mostres de fitoplàncton En general, però, s’utilitzaven xarxes que…

Tenen el cos massís, el cap poc separat del cos i les orelles curtes No tenen cua, les potes són curtes i acabades en dits i la dentadura mancada de canines i amb una incisiva, quatre premolars i tres molars a cada hemimandíbula Són herbívors Són afins als perissodàctils i als proboscidis Inclou la família dels procàvids, que habiten a Àfrica i Àsia

S'alimenta de zooplàncton i mena una vida nectònica fa moles importants prop del litoral Té un valor comercial elevat, bé que la seva pesca és molt controvertida perquè sol comportar la destrucció de fases juvenils d’altres espècies pelàgiques

El més característic del seu plomatge és el plomall verd que té damunt el cap en l’època de zel És sedentari a la península Ibèrica, a les Balears i a la Mediterrània