Resultats de la cerca

Situació Una vista de conjunt del castell i, a mà dreta, la casa per a la construcció de la qual hom aprofità els vestigis de la capella M Anglada Aquesta capella, els murs de la qual foren reaprofitats quan es construí l’actual masoveria homònima, es troba situada als peus del castell o domus d’Esparreguera El camí, doncs, per arribar-hi és el que hem indicat per al castell JVV Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Seva i més tard del castell del Brull, al lloc d’Esparreguera Els seus orígens foren els d’una capella vinculada a la domus d’…

Situació Ruïnes de la torre de planta quadrada del recinte superior del poblat ECSA - A Roig El conjunt d’aquest despoblat es troba a 1030 m d’altitud, al capdamunt del turó que s’alça a l’esquerra de la confluència del barranc de Ruixou amb el Flamicell Actualment, el jaciment es troba dins els límits del municipi de Gerri de la Sal Pallars Sobirà, a pocs metres de la partió administrativa amb el municipi de la Torre de Cabdella Pallars Jussà Mapa 33-10214 Situació 31TCG323891 Antigament, hi havia un camí que des de la Pobleta de Bellvei pujava, amb un fort pendent, fins a dalt del turó Avui…

Situació Vista del sector sud-oest de les restes d’aquest temple, malmès fa pocs anys en fer passar un camí pel seu interior ECSA - A Roig La capella de Sant Esteve es troba en el centre d’un marcat revolt de la carretera que surt de baix el Flamicell, davant de l’església de Sant Martí de la Torre, i mena al poble de Mont-ros D’aquí a la capella hi ha aproximadament 1 km ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG343967 Història Malgrat la seva factura alt-medieval, no hi ha cap notícia referent a aquesta capella fins el 1904, en què consta com a capella de la parròquia de Mont-ros MLIC Església…

Situació Escassos vestigis del castell, una de les defenses de la vall d’Isil, camí natural vers la Vall d’Aran ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al sud del poble abandonat d’Àrreu i damunt del poble de Borén Domina el pas de la vall d’Isil Mapa 33-9181 Situació 31TCH425253 Hi podem pujar des de Borén Agafarem el camí empedrat que surt de la plaça del poble, a la riba dreta del riu Havent passat un saltant d’aigua que hi ha a uns centenars de metres del poble, cal anar cap a la dreta i arribar fins a un collet, situat poc per sota del nivell del poble d’Àrreu El castell és en un turó…

Situació Tot i el seu aspecte extern tardà, conserva murs romànics reaprofitats MA Jubany Església parroquial que presideix el poble de Canyamars, situat al sector més oriental del terme de Dosrius, al vessant dret de la riera del mateix nom Mapa 37-15393 Situació 31TDG54059 S’hi accedeix des del poble de Dosrius, situat al peu de la carretera B-510 de Mataró a Llinars del Vallès, per un brancal que acaba al mateix poble de Canyamars NAB-IFF-MAJP Història L’església de Sant Esteve de Canyamars surt molt tardanament en la documentació, l’any 1334, quan consta com a filial de Sant Iscle i Santa…

Aquest castell per la banda de ponent es trobava a la mateixa vila de Solsona, a l’antiga plaça del Camp, avui de Pius XII per això Antoni Llorens l’anomena així Per la banda de migjorn tenia el carrer del Castell actualment el lloc on es trobava el castell és ocupat pel convent de les Monges de l’Ensenyança Les primeres referències documentals d’un castell de Solsona que corresponguin a aquest castell són de l’any 965, quan Fruila i la seva muller donaren unes terres a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere, les quals es trobaven construïdes prop del castell de Solsona Altres documents…

La localitat de Santa Fe de Segarra se situa a la riba esquerra del Sió, uns 4 km al nord de Cervera Aquest indret, originàriament integrat dins la marca del comtat de Berga, degué ser ocupat entre el 1035 i el 1043, anys en què també es repoblà el sector de les Oluges El “ terminum de Santa Fide ” és ja mencionat amb anterioritat en l’inventari dels béns i drets del comte de Cerdanya a Montfalcó, que hom pot datar cap al 1025 La història del castell de Santa Fe és ara per ara força desconeguda Al segle XII hi ha documentat un llinatge anomenat Santafè amb importants interessos a la Segarra i…

Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els s XVI-XVII fou convertit en masia De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve Modernament han estat descobertes restes preromanes similars a les…

Fou excavat per J Mellaart, de l’escola anglesa d’Ankara Els seus dotze nivells són datats d’entre el 6500 aC i el 5650 aC pel carboni 14 És una aglomeració de cases rectangulars, amb magatzems i sitges acostats les cases tenen l’entrada al sostre, amb escales de fusta hi ha finestres a la part més alta dels murs i, a l’interior, bancs d’obra recoberts amb algeps En les etapes preceràmiques hom hi troba vasos de fusta i de vímet i recipients de cuir Hom enterrava els morts dins les cases, després de la descarnació del cadàver a la intempèrie Hi ha igualment una gran quantitat de…

El terme coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, amb la seva sufragània de Santa Cecília Aquest lloc apareix documentat per primer cop en el llistat de parròquies del bisbat de Vic a mitjan s XI L’any 1072 hi ha notícia d’un personatge anomenat Guillem Sanç de Sorerols, però no és fins el 1086 que aquest castell apareix esmentat Era domini dels vescomtes d’Osona-Cardona Van ser feudatàries d’aquest castell les famílies Sorerols, Malla, Sant Vicenç i Rovira, entre d’altres L’any 1587 el castell va ser venut per Frederic de Cardona al baró de Savassona, de manera que va…