Sant Esteve de Canyamars (Dosrius)

Situació

Tot i el seu aspecte extern tardà, conserva murs romànics reaprofitats.

M.A. Jubany

Església parroquial que presideix el poble de Canyamars, situat al sector més oriental del terme de Dosrius, al vessant dret de la riera del mateix nom.

Mapa: 37-15(393). Situació: 31TDG54059.

S’hi accedeix des del poble de Dosrius, situat al peu de la carretera B-510 de Mataró a Llinars del Vallès, per un brancal que acaba al mateix poble de Canyamars. (NAB-IFF-MAJP)

Història

L’església de Sant Esteve de Canyamars surt molt tardanament en la documentació, l’any 1334, quan consta com a filial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, però sembla evident que es va crear un o dos segles abans. A l’inici del segle XIV no es creaven noves parròquies rurals, ja que aleshores començava el gran despoblament. D’altra banda, del 1374 al 1425, surt esmentada en altres visites pastorals sempre com a sufragània de Dosrius, bé que amb cementiri i fonts baptismals propis. Una visita pastoral del 1446 en parla detalladament, tant d’ella com del seu nou altar o capella dedicada a santa Maria i santa Bàrbara, erigida per Guillem Canemar.

Va continuar com a petit nucli rural fins al segle XVIII, en què a causa de l’augment de feligresia es va ampliar amb capelles laterals (a partir del 1708) i amb un campanar d’espadanya (el 1721). (NAB-IFF-MAJP)

Església

A desgrat de les notícies tardanes (avançat el segle XIV) sobre aquesta església, sembla que l’edifici actual guarda en els murs bona part d’un edifici romànic, anterior al segle XIII.

A l’inici era un temple d’una nau i absis, d’uns 22 × 7,5 m cobert amb volta de canó reforçada per tres arcs torals. Està perfectament orientada, i la nau acabava amb un absis semicircular, que més tard fou mutilat.

El 1708 se li començaren a afegir capelles, dues per banda, a més del presbiteri i la sagristia. Des d’aquesta es veu com l’absis inicial, abans de la creació del presbiteri actual, era circular.

Diverses reformes fetes el 1980 a la volta i en altres indrets han posat de relleu l’existència d’una església primitiva, que suposem que era romànica. Faltaria, però, un bon estudi per tal de fer més precisions. (NAB-IFF-MAJP)

Bibliografia

  • Ferrer i Clariana, 3. d