Resultats de la cerca
Es mostren 595 resultats
Sant Esteve de Vilacolum (Torroella de Fluvià)
Art romànic
Situació Un detall exterior del mur de migjorn, on, a desgrat de les afeccions i reformes sofertes per l’edifici al llarg dels anys, se centralitza una part important dels elements originals F Tur El reduït nucli del poblet de Vilacolum tenia un recinte fortificat medieval Per arribar a l’església parroquial de Sant Esteve de Vilacolum cal passar pel portal d’aquest recinte, encara ben conservat Mapa 258M781 Situació 31TEG032715 Vilacolum es troba a la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres, a 2 km de Torroella de Fluvià vers tramuntana Hi ha també la carretera…
Francesc Jaume Jaubert de Paçà
Historiografia catalana
Agronomia
Dret
Lingüística i sociolingüística
Erudit, historiador, agrònom, administrador i advocat.
Vida i obra Personatge polifacètic, estudià a París, serví com a oficial de dragons i fou auditor del consell d’estat 1806 i sotsprefecte de Perpinyà 1812 Baró de Paçà Es retirà de la política i es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture de París La seva obra cabdal és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages París 1823, un estudi sobre la llei de regatge, que fou impulsat per la Société Royale d’Agriculture París, basat en un treball de camp fet a Catalunya i València A Catalunya,…
, ,
vescomtat de Millau
Geografia històrica
Territori feudal occità que, al segle X, fou governat pel vescomte Bernat I (mort el 937), que també era vescomte de Carladès i que fundà l’abadia de Conques.
El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i des d’aleshores…
portilhon d’Albi
Collada
Coll de la serra que separa la Vall d’Aran del territori occità de Conserans (2.457 m), damunt els rasos de Liat; termenal dels municipis de Canejan i Salardú.
combinacions mètriques
Literatura
Organitzacions rítmiques, unitàries i sovint autònomes, provinents de l’enllaç de diferents versos.
La forma més elemental és la tirada o sèrie de versos monorims, sobretot llargs, com els de 5E5, 6E6 i 7E7 síllabes emprada per la cançó de gesta i altres gèneres poètics narratius, evolucionà diversament, en especial per bipartició dels versos llargs en dos de curts, els parells portant la rima i els senars restant lliures la poesia catalana presenta tirades liriconarratives de versos de cinc, sis i set síllabes però la forma més coneguda és la del romance heptasíllab castellà, de la qual, tanmateix, hi ha indicis de conreu català independent La sèrie monorima pot organitzar-se en grups del…
avenc

L’avenc de Krúbera-Voronya
Profundezas (CC BY-NC-ND 2.0)
Espeleologia
Geomorfologia
Cavitat natural on predomina la component vertical.
Pot estar constituït per un pou o diversos pous enllaçats entre si Quan la cavitat està formada per pous i galeries s’anomena cova-avenc El 1889 Edouard Alfred Martel, l’iniciador de l’ espeleologia , consagrà a França com a terme geogràfic el mot avenc procedent de l’occità aven Als Països Catalans els avencs són designats popularment per molts d’altres termes segons les comarques bòfia, canya, caricau, forat, grallera, cigalera, pou, bavorell, bufador, etc La davallada a l’avenc exigeix una tècnica especial i material adient, que ha evolucionat molt Hom pot distingir tres…
Sant Esteve de Conques (Saünc)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, amb l’absis ornat d’arcuacions cegues i lesenes, que el seu arrebossat fa destacar ECSA - JA Adell Aquesta capella és situada enmig d’uns prats, vora el castell palau dels Conques, aprofitat actualment com a casa de colònies d’estiu Mapa 32-9 180 Situació 31TBH949178 La partida de Conques es troba a gairebé 2 km al sud-oest d’Ancils, sobre la riba esquerra de l’Éssera, davant d’Erist o Grist, i en un impressionant marc natural pirinenc Hi mena un camí que surt d’Ancils en l’esmentada direcció JBP Història La historia d’aquesta partida de Benasc, de nom…
argenteria
Art
Art i ofici de treballar l’argent, l’or (orfebreria), el platí i d’altres metalls fins.
La tècnica comprèn burinar, cisellar, embotir, encunyar, entallar, esmaltar, filigranar, fondre, gravar, incrustar, martellejar, niellar, etc En forma part la joieria Des del tercer millenni aC, a Egipte, foren fetes joies diverses, pectorals, plaques d’or calades amb incrustacions de pedres de colors, igual com a Mesopotàmia tombes d’Ur A l’antiga Pèrsia hom observa un augment continuat dels objectes destinats a l’ornament i a formar part de vaixelles A Creta i a Micenes foren perfeccionades les tècniques del gravat, de l’embotit i del cisellat vasos de Vafiò, perfeccionaments continuats per…
port de Salau
Pas (2 087 m alt.) a la línia de crestes que separa el Pallars Sobirà (Alt Àneu) del territori occità de Coserans (antic terme de Salau, de la vall del Salat).
pirineus
Alimentació
Formatge occità fet amb llet de vaca, amb la crosta recoberta de parafina pintada de color negre, de pasta premsada i no cuita, flexible, amb forats petits, i sabor molt fi.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina