Resultats de la cerca

Professor de literatura a l’Argentina, el 1951 es traslladà a París on fou traductor de la UNESCO i el 1981 obtingué la nacionalitat francesa La seva obra es caracteritza per la recerca constant d’un llenguatge propi, amb un humor subtil i destructiu Reflecteix la problemàtica de l’home americà alhora que l’extrapola a un pla universal Fou influït per JL Borges, H Quiroga, J Cocteau i A Jarry, entre d’altres autors de la literatura fantàstica, amb els quals comparteix l’ús de l’humor com a eina d’investigació En poesia escriví Presencia 1948, Los reyes 1948, poema dramàtic, i Pameo y Meopas…

Fill de pagesos, estudià al collegi de Perpinyà i, a partir del 1869, a l’École Polytechnique Participà en la defensa de París el 1870, i després treballà en diverses places fortificades del 1883 al 1885 residí a Montlluís i a Vilafranca de Conflent i anà a les colònies Tonquín, Sudan i Madagascar Fou ascendit a general de brigada el 1902, i a cap d’estat major general de l’exèrcit i vicepresident del consell superior de la guerra el 1911 Quan esclatà la guerra, el 2 d’agost de 1914, acabava un pla de mobilització general i de concentració pla XVII i comandava els exèrcits del Nord i del Nord…

El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…

Vida i obra Estudià dret a València  Exercí de periodista Collaborà en diversos diaris i en la revista literària El vers valencià El 1942 s’incorporà com a subdirector del diari Las Provincias , del qual fou nomenat director 1949-58 Amb motiu del seu discurs “Valencia, la gran olvidada”, en ocasió de la proclamació de la fallera major l’any 1958, fou destituït del seu càrrec al diari i bandejat Fundà i dirigí també el setmanari València-fruits i el diari Al Día , d’informació econòmica Fou pioner en la recuperació del català al País Valencià, així com també de l’interès per la història i la…

Es doctorà el 1912 amb un treball sobre cirurgia de la tuberculosi pulmonar i, el 1913, practicà un dels primers pneumotòraxs fets a Espanya, amb un aparell de la seva invenció Exercí la professió a Olot, on fou regidor per la Lliga 1917 i participà activament en la vida cultural Políticament, evolucionà cap als postulats d’Acció Catalana Des del 1914 alternà l’exercici de la medicina amb la tasca d’historiador Feu excavacions a les coves del Bisbe i dels Ermitons Alta Garrotxa Des del 1924 fou membre de la junta del Museu-Biblioteca d’Olot, institució de la qual fou posteriorment director i…

Inicià la seva obra dins el corrent surrealista, i el seu llibre Poemas de si e non 1933 és una obra fonamental dels moviments gallecs d’avantguarda Amb Cantiga nova que se chama Riveira s’incorporà al neotrovadorismo 1933 Després de la guerra feu periodisme en castellà i escriví els primers llibres de prosa, reeditats conjuntament amb el títol Flores del año mil y pico de ave 1968 El seu primer llibre en prosa gallega és Merlin e familia 1955, seguit d’ As crónicas do sochantre 1956 A Escola de manciñeiros 1960 hi ha un seguit de medecinaires rurals, retratats amb…

Vida i obra De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Millenari de Montserrat, amb l’oda “A la Verge de Montserrat” Publicà un fragment del drama històric “Les noces de l’infant” al Calendari Català de l’Any 1882 1881  Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren…

De mare valenciana, anà a residir a València a setze anys, on es doctorà en medicina i filosofia El 1735 publicà Medicina vetus et nova , obra que el donà a conèixer Aviat esdevingué metge de la noblesa valenciana i es relacionà amb intellectuals com Josep Nebot i Sanç, a través del qual conegué Gregori Maians esdevingué metge de capçalera de la seva família, el qual l’influí profundament des del punt de vista de la metodologia científica i de l’afecció als clàssics, i l’ajudà decisivament a obtenir la càtedra d’anatomia de la Universitat de València 1742-51 El 1745 publicà la Física moderna…

Supervivent de l’extermini de la població armènia  a l’imperi Otomà, cresqué en un orfenat a Síria amb el seu germà, amb el qual emigrà a França el 1925 Obrer de la fàbrica de Citroën a París, fou membre actiu de la Confédération Générale du Travail Arran de la depressió del 1929, a l’inici de la dècada de 1930 fou acomiadat El 1934 s’uní Parti Communiste Français, on esdevingué cap del Comitè de Defensa d’Armènia i editor del seu periòdic Zangoü Poeta, fou editor de dues revistes literàries Txank i Mxakoüit , on publicà les pròpies poesies i articles sobre literatura armènia i francesa En…

Fill de Manuel Reventós i Bordoy i net de Jaume Carner i Romeu Es llicencià en dret a Barcelona 1950, i a la universitat milità en el moviment catalanista juntament amb Pere Figuera i Jordi Pujol, entre d’altres i intervingué en la Primera antologia poètica universitària 1949 Havia format part del Grup Torras i Bages i de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya Ingressà en el Moviment Socialista de Catalunya 1950 i n'esdevingué un dels líders, com, després, de la Convergència Socialista de Catalunya Fou professor —expulsat— de les facultats de dret i d’econòmiques Detingut per la seva…