Resultats de la cerca

Es formà al Birmingham College of Arts and Crafts 1957-58 i al St Martin's School of Art de Londres 1964-66, d’on fou professor, com també a la Central School of Arts and Crafts 1967-71 El 1966 feu la seva primera exposició individual a Londres, i des del 1968 la seva obra es projectà internacionalment entre d’altres, exposà al MOMA de Nova York 1974, el Centre Georges Pompidou de Paris 1983 i, a Barcelona, al Centre Cultural Tecla Sala el 1997 El 1982 representà la Gran Bretanya a la Biennal de Venècia Resident a Eivissa des del 1987, hi té obra al Museu d’Art Contemporani i una de les…

Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politécnica de Madrid i en llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Complutense, ingressà al cos de funcionaris de l’Estat i del 1979 al 1981 fou governador civil de Huelva i el 1983 procurador a les Corts de Castella i Lleó Conseller de foment de la Junta d’aquesta comunitat autònoma 1987-89, que el 1989 presidí, succeint José María Aznar , fins el 1991 Diputat al Congrés des del 1993 pel Partido Popular , durant les dues legislatures presidides per Aznar fou ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació 1999-2000 i d’…

Inicià les seves investigacions en el formigó armat a l’empresa constructora de la seva família l’any 1890 Si en els habitatges del carrer Flanklin, a París 1903, cal subratllar el dinamisme de la planta per evitar els volums estàtics, a l’església de Notre-Dame de Raincy 1922-23, partint de la concepció gòtica en l’ús de la planta i de la llum, fixà un dels models de la renovació arquitectònica religiosa del s XX A Grenoble, el 1925, construí un teatre amb tres escenaris i una torre de 95 m que té una certa semblança amb el campanar de Raincy Però en els encàrrecs de construccions…

Doctorat en dret a Madrid el 1910, estudià economia a Munic, Berlín, Viena i Londres, i collaborà amb Flores de Lemus Catedràtic d’economia política i de finances públiques de la Universitat de Múrcia 1916 i de Sevilla 1918, fou conseller d’estat del 1931 al 1933, i del Banc Urquijo el 1933 Dedicat a la investigació de la història econòmica, s’especialitzà en el segle XVI, principalment en el regnat de l’emperador Carles V els seus treballs foren aplegats en els tres volums de Carlos V y sus banqueros 1943-67 Fou membre de l’Academia de la Historia i corresponent, entre d’altres…

Es traslladà a Barcelona el 1872 instat pel seu germà Pere Esquerdo i Esquerdo , i s’hi llicencià en medicina 1878 Es doctorà a Madrid l’any següent Ingressà a l’Hospital de la Santa Creu el 1880 en fou metge numerari el 1882 El 1886 obtingué el nomenament de cirurgià de l’Hospital del Sagrat Cor i treballà al costat de Salvador Cardenal, a qui havia ajudat a practicar les primeres laparotomies reeixides fetes a Barcelona 1875-82 Fundà el servei de ginecologia a l’Hospital de la Santa Creu Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques durant el període 1891-93, i el 1897…

Llicenciat en dret Tinent d’alcalde de l’ajuntament de Sevilla 1983-87, fou diputat al parlament andalús en 1986-89, on ocupà la vicepresidència de la comissió de justícia i governació, i novament en 1994-2000, que fou portaveu del Grup Popular i senador en representació autonòmica En 1989-94 fou diputat al Congrés, i del 1991 al 1999 presidí el Partit Popular d’Andalusia Fou ministre de treball i afers socials del govern del PP del 1996 al 1999, any en què fou elegit secretari general del partit El 2002 fou nomenat ministre d’administracions públiques, i el 2003 accedí als…

Arribà a Barcelona el 1904, després d’haver militat en el partit republicà federal i d’haver dirigit a Las Palmas “El Galeoto” Estudià dret, s’uní al lerrouxisme antisolidari i aviat fou un dels caps de les Joventuts Republicanes Radicals " los Jóvenes Bárbaros " i redactor de “La Rebeldía” Tingué una actuació destacada en la preparació de la Setmana Tràgica 1909, però aconseguí d’alliberar-se d’acusacions importants i fou un dels advocats defensors dels radicals implicats en els processaments per aquells fets Resultà elegit diputat provincial de Barcelona 1910-15, fundà i dirigí “Revolución…

Comte de Mailly Lluità a les guerres de successió de Polònia i d’Àustria El 1749 passà al Rosselló com a lloctinent general i comandant en cap militar El 1753 fou exonerat del càrrec per un conflicte amb l’intendent de Bertin Protegit per la marquesa de Pompadour, fou restituït al càrrec 1758 Es distingí a la guerra dels Set Anys El 1771 fou nomenat director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, de la Mediterrània i dels Alps, i el 1783 ascendí a mariscal Féu fer un gran nombre d’obres públiques al Rosselló, com la carretera anomenada d’Espanya, una escola militar…

El 1945 s’afilià al Partido Revolucionario Institucional PRI, i aviat en fou un membre important Entre altres càrrecs públics, ocupà el de ministre de Patrimoni 1970 i el de secretari de Finances i Crèdit Públic 1973-75 Fou president de la república 1976-82, càrrec en el qual dugué a terme una ampliació del Parlament que garantís una representació mínima de l’oposició cosa que feia menys evident l’omnipresència del PRI Afavorí l’explotació i l’exportació de les reserves de petroli descobertes aquells anys als estats de Tabasco i Veracruz, però gran part dels beneficis d’aquest comerç foren…

Especialista en dret mercantil, organitzà i presidí a Barcelona, el 1909, el Primer Congrés de Govern Municipal Afiliat a la Lliga, on representà l’ala més liberal i nacionalista, fou elegit successivament regidor de Barcelona 1909-14, diputat provincial 1914-18, senador per Girona 1916, president de la diputació de Barcelona 1918-24 i conseller de la Mancomunitat de Catalunya, càrrecs, aquests darrers, que hagué d’abandonar arran del cop d’estat de Primo de Rivera Proclamada la República, fou diputat per Girona al Parlament de Catalunya i, establert després del Sis d’Octubre el règim…