Resultats de la cerca
Es mostren 3143 resultats
imatge acústica
Fonètica i fonologia
Forma que tenen els mots en la ment abans d’ésser actualitzats per la parla o la representació gràfica.
dislàlia
Trastorn de la parla, d’origen funcional, caracteritzat per la dificultat en la producció d’un o més fonemes.
maratha
Història
Individu d’un poble, de parla marathi, que habita a Bombai i a les províncies centrals de l’Índia.
Els marathes constituïren l’estat més poderós del país al segle XVIII s’havien independitzat el 1644, en rebellar-se Sīvaji Bhonsle contra l’emperador mogol Aurangzeb des del 1713 foren governats per primers ministres, o peśvā , els quals crearen la lliga maratha Baroda, Gwālior, Indore i Nagpur La derrota maratha davant els afgans a Pānipāt 1761 afavorí els britànics, que, després de tres guerres, annexaren 1818 el territori dels peśvā a la presidència de Bombai
pla
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cadascuna de les superfícies imaginàries d’un dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc, determinades per la distància que mantenen respecte a la superfície real del dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc (també anomenada pla vertical o de projecció), i en les quals hom situa les diverses figures que integren el conjunt.
En aquest sentit hom parla de primer pla el pla més pròxim a l’espectador, segon pla o tercer pla , etc els plans immediatament i successivament posteriors, i darrer pla el pla més llunyà, equivalent a la línia de fons aquestes expressions són emprades també, molt sovint, en sentit figurat com, per exemple, a la frase ocupar el primer pla de l’actualitat Hom en diu també terme
moment d’un vector respecte a una recta
Física
Donats un vector i una recta, component segons la recta del moment del vector respecte a un punt qualsevol de la recta.
Pot ésser demostrat que aquesta component no depèn del punt de la recta escollit En el cas que el vector representi una força, hom parla del moment de la força respecte a la recta Si, en comptes d’un únic vector, hi ha un sistema de vectors, hom anomena moment resultant del sistema de vectors respecte a la recta la suma dels moments de cadascun dels vectors respecte a la recta
parlato
Música
En la música vocal, indicació per a una interpretació parlada, no cantada.
Implica en el fragment indicat un ús de la veu més pròxim a la parla, tot perdent el seu caràcter melòdic, com per exemple en els diàlegs d’algunes opéras-comiques En ocasions també és utilitzat en la música instrumental, amb un sentit molt més difús o indeterminat, relacionat amb la noció d’eloqüència musical pròpia del pensament del segle XVIII En són indicacions sinònimes parlando i parlante
proteïnúria
Patologia humana
Presència a l’orina de proteïnes en quantitat superior a la normal.
Normalment, l’orina conté menys de 0,15 g de proteïnes per litre La proteïnúria és un dels signes fonamentals de les malalties dels ronyons i de les vies urinàries Present en moltes d’elles, hom la pot trobar també en individus sense lesió renal de cap mena, gairebé sempre joves, i aleshores hom parla d’ albuminúria funcional , anomenada també intermitent perquè gairebé mai no és permanent en aquests casos
prognatisme
Antropologia
Qualitat de prògnat.
És característic de tipus com els negroides, els tasmanians i els australians, mentre que és una anomalia en els euròpids Hom pot mesurar el grau de prognatisme segons l’angle format per la línia que va del nasi fins al punt mitjà del maxillar superior i l’horitzontal Hom considera que es dóna prognatisme quan l’angle és considerablement superior a 90° En cas contrari, hom parla d'ortognatisme
substancialisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot el real és de caràcter substancial, és substància, o només és comprensible a partir de la noció de substància.
Segons el nombre de substàncies establertes com a fonament del real hom parla, respectivament, de monisme, dualisme i pluralisme Enfront del substancialisme —que no solament arriba a l’escolàstica, sinó que domina àdhuc tot el pensament modern i part del contemporani— hi ha doctrines com la del fenomenisme o la del funcionalisme que cerquen de superar-lo, bé que sovint no fan sinó revestir-lo només d’una aparença diferent
ergodicitat
Matemàtiques
Propietat d’un procés estocàstic en què tots els paràmetres probabilístics es poden determinar (amb probabilitat 1) d’una única funció qualsevol resultant del procés.
Aquesta propietat normalment s’expressa, també, dient que les mitjanes probabilístiques coincideixen amb les temporals En sentit ampli hom parla d’ergodicitat respecte a la mitjana, desviació típica o qualsevol altre paràmetre d’interès Els processos ergòdics són importants en el sentit que hom pot fer fàcilment mesures sobre una única funció resultant d’un fenomen físic, i aplicar els valors resultants a la teoria matemàtica dels processos estocàstics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina