Resultats de la cerca

Creat per Televisió de Catalunya TVC i en el si de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió CCRTV, començà les emissions en proves el 10 de setembre de 1988 i les regulars el 10 de setembre de 1989 Concebut com a canal complementari de TV3, en formen la programació, fonamentalment, programes educatius, infantils, culturals, documentals, científics i històrics La programació cinematogràfica d’aquest canal obeeix a la voluntat d’oferir títols de qualitat —sovint pellícules considerades clàssiques o bé subtitulades—, mentre l’esportiva ofereix aquelles disciplines considerades…

John Cleese, Graham Chapman mort el 1989, Eric Idle, Michael Palin, Terry Jones i el nord-americà Terry Gilliam, procedents de diversos programes humorístics o infantils en qualitat de guionistes, s’uniren el 1969 per protagonitzar un innovador espai televisiu, Monty Python's Flying Circus , en el qual ja posaren les bases del seu sentit de l’humor corrosiu, satíric, esbojarrat i iconoclasta Emès fins el 1974, aconseguí un èxit extraordinari Els seus esquetxos es recopilaren al llargmetratge And Now for Something Completely Different 1971 i també foren adaptats al format teatral…

Encarnà el mite d’un tipus de dona jove ingènua, sensual i lliure El film que la llançà a la popularitat fou Et Dieu créa la femme 1956 de Roger Vadim A part aquest, són significatives les pellícules  En cas de malheur 1958, La vérité 1960, Vie privée 1961, Viva María 1965, Les novices 1970, Boulevard du Rhum 1970, Les pétroleuses 1971 i Don Juan 1972 Parallelament, tingué una breu, però influent carrera musical, durant la qual collaborà amb autors destacats com Serge Gainsbourg, amb qui enregistrà peces icòniques de la cançó francesa Abandonà definitivament tant el cinema com la música el…

Estudià música amb C Nielsen i Th Laub El 1916 fou contractat com a organista a l’església de Skovshoved, un suburbi de Copenhaguen Després de la Primera Guerra Mundial li arribà la fama i els seus lieder i cantates començaren a ésser molt apreciats a Dinamarca El seu llenguatge no es pot considerar estrictament nacionalista, però és deutor de Nielsen El 1922 el mateix Nielsen li estrenà una simfonia, que fou molt ben rebuda La seva òpera Fête galante 1923-30 fou molt ben acollida pel públic, però la crítica desaprovà la seva excessiva durada i, després de sis representacions,…

Inicià els estudis de violí a cinc anys i quan en tenia set es presentà per primer cop davant el públic Gràcies a l’ajut de Bronislaw Huberman, pogué perfeccionar-se al Conservatori de Música de París, on es matriculà a l’edat de deu anys, i dos anys després obtingué un primer premi Durant la dècada de 1940 feu les primeres aparicions com a solista en diverses orquestres britàniques, com l’Orquestra Simfònica de la BBC i l’Orquestra Filharmònica de Londres L’any 1951 fou guardonat en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano i immediatament enregistrà el seu primer disc, Concert per a violí d’…

Capellà fins el 1982, compaginà durant uns quants anys el sacerdoci amb el món de l’espectacle, en el qual es va iniciar els anys setanta com a espectador de la sala de concerts de Barcelona Zeleste En aquest ambient conegué, entre d’altres, Sisa, Joan Lluis Bozzo, Manuel Fuentes i Pepe Rubianes S’inicià com a actor i com a showman en el paper de mestre de cerimònies de l’Orquestra Plateria A la dècada dels anys noranta fou empresari de la discoteca Nitsa, i després del seu tancament inicià una trajectòria com a monologuista als espectacles Epístoles de Carles Flavià , Prensamiento , El…

D’origen turc però amb passaport italià, visqué a París fins el 1930, que s’installà a Barcelona, on exercí d’inspector de vendes a la Metro-Goldwyn-Mayer Ibérica En esclatar la guerra civil marxà novament a París, però el 1939 retornà a Barcelona, on el 1952 creà la distribuidora Filmax , amb la collaboració del seu cunyat Marcelo Papo Aftalion El 1955 convertiren l’empresa en societat anònima, en la qual tingueren participació 50% Enrique Balcázar Sevilla i cinc dels seus fills El 1965 absorbí Bengala Films i el 1968 amplià el negoci amb l’adquisició de Concordia Films de Madrid Cap al 1970…

S’imposà com a actor teatral a Broadway i a Londres, sobretot amb interpretacions renovadores de Shakespeare un Romeu antiromàntic i dinàmic, un Hamlet edípic, un Otello objecte de l’amor de Jago A partir del 1946 fou un dels directors de l’Old Vic Theatre hi dirigí Sòfocles, Shakespeare, Ibsen, Čekhov, GB Shaw, etc La fase important de la seva carrera cinematogràfica es desenvolupà en el camp de la interpretació, en personatges de caràcter romàntic Wuthering Heights , 1938 Rebeca , 1940 Pride and Prejudice , 1940 Carrie , 1951 i de diverses característiques The Beggar’s Opera , 1953…

De família jueva, estudià disseny gràfic L’any 1947 emigrà als Estats Units, on treballà com a fotògraf i editor gràfic de diverses publicacions Fortune , Life , Vogue , etc Viatjà a Europa i a l’Amèrica del Sud, on feu reportatges Destacà també per la sèrie dedicada a Nova York, notable per l’atmosfera ombrívola i que subratllava la solitud dels seus habitants El 1955, gràcies a una beca, inicià un projecte consistent a fotografiar persones anònimes d’arreu dels Estats Units en la seva vida quotidiana De les prop de 27000 fotografies que feu, en seleccionà 83, que publicà en el llibre The…

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l’Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907 Posteriorment…