Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm - 1…
cos
Anatomia animal
Agregat de totes les parts materials que constitueixen l’organisme d’un home o de l’animal.
En l’home, és compost del cap, del tronc i de les extremitats El cap és format pel crani, on hi ha l’encèfal, i la cara El tronc, situat sota el cap, comprèn el coll, el tòrax, l’abdomen i la pelvis i, a la part posterior, la columna vertebral El coll és travessat, a la línia mitjana, per dos conductes, l’aeri laringe i porció cervical de la tràquea i el digestiu porció cervical de l’esòfag i conté la tiroide, els grans vasos caròtide i vena jugular i nervis importants El tòrax és una caixa osteocartilaginosa de forma cilindrocònica, oberta per les dues extremitats, superior i inferior, i…
El que cal saber de la insuficiència hepàtica
Patologia humana
És anomenat insuficiència hepàtica el defecte en les diverses funcions del fetge que es presenta quan, a conseqüència d’una altra afecció, la majoria de les cèllules hepàtiques es necrosen o moren La insuficiència hepàtica es pot presentar en forma lenta i progressiva, com s’esdevé en els estadis més avançats de la cirrosi, o bé de manera sobtada, tal com s’esdevé en alguns casos d’intoxicació per diversos fàrmacs o metzines, o en d’altres d’estat de xoc En el cas d’insuficiència hepàtica, hom recomana de seguir una dieta equilibrada, és a dir que tingui un contingut calòric adequat al pes…
Anàlisi d’orina per determinar malalties infeccioses
Patologia humana
Hom sollicita en molts casos exàmens d’orina per a efectuar la diagnosi de les malalties infeccioses i avaluar-ne l’evolució, sobretot les que afecten el ronyó i les vies urinàries Les indicacions per a l’examen del sediment d’orina, és a dir, l’examen del fons d’una mostra d’orina centrifugada, varien segons les característiques de cada cas Per a obtenir la mostra d’orina, el més important és de recollir-la tan pura com sigui possible, sense contaminar Així, convé de recollir la segona part de la micció i collocar l’orina en un recipient no contaminat que es pugui tancar hermèticament Aquest…
reserva alcalina
Biologia
Quantitat de substàncies reguladores que conté el plasma sanguini (com els bicarbonats, els fosfats i les proteïnes), capaç de neutralitzar els àcids.
ptomaïna
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos composts bàsics, generalment molt tòxics, que resulten de la putrefacció o la descomposició metabòlica de les proteïnes animals.
Els més importants i ben coneguts són la cadaverina pentametilendiamina, la muscarina hidròxid d’hidroxietiltrimetilamoni, la neurina hidròxid de trimetilvinilamoni i la putrescina tetrametilendiamina
tirosina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial que ocorre en la natura en la forma L(-), formant part de la constitució de la majoria de proteïnes.
És un sòlid cristallí, incolor, soluble en aigua i poc soluble en alcohol, amb una rotació específica α D 2 5 = -8,6° en aigua i un punt isoelèctric de 5,6, que es fon amb descomposició a 295°C És biosintetitzat a partir de la fenilalanina Hom l’obté en la hidròlisi de la caseïna o per síntesi malònica combinada amb la síntesi de Gabriel Intervé en l’enfosquiment enzimàtic dels aliments, i és emprada com a complement de la nutrició i en recerca bioquímica
ribosoma
Biologia
Orgànul cel·lular que té per funció la síntesi de proteïnes i, per tant, un paper de primer ordre en el creixement cel·lular.
Hom els troba abundosament en totes les cèllules vives —de l’ordre de 10 000 en Escherichia coli — i en els eucariotes, adherits a la superfície externa del reticle endoplasmàtic o ergastoplasma, però també lliures en el hialoplasma, aïllats o disposats en cadenetes de 5 a 40 ribosomes, formant els polisomes Cada ribosoma és constituït per dues subunitats corpusculars diferents, fermament unides, cadascuna de les quals és formada per un compost proteic i per una cadena d’ARN ribosomal Per la superfície de la subunitat més petita s’adhereix a l’ARN missatger, mentre que per la més gran pot…
factor plaquetari
Biologia
Complex bioquímic que comporta proteïnes, enzims, hormones, etc, contingut a les plaquetes sanguínies i que té una intervenció activa en la coagulació.
Els factors plaquetaris són la serotonina, els factors plaquetaris 1, 2, 3 i 4 i la retractozima
albúmina
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de proteïnes solubles en aigua pura i en solucions salines diluïdes, insolubles en alcohol de grau elevat.
Les albúmines són solubles en solució mig saturada de sulfat d’amoni, però precipiten si la solució se satura amb aquesta sal i abans de la saturació si el medi és àcid tenen caràcter àcid punts isoelèctrics ben inferiors a 7, pes molecular elevat i són susceptibles de cristallització en condicions adequades Llurs solucions es coagulen per la calor entre 70°C i 90°C En total absència de sals no hi ha coagulació, però es produeix tanmateix una desnaturalització irreversible Les albúmines són, generalment, riques en àcids glutàmic i aspàrtic, lisina i leucina, contenen asparagina i glutamina i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina