Resultats de la cerca
Es mostren 2068 resultats
Pla Territorial de les Terres de l’Ebre
Pla territorial parcial aprovat el 2001 per al conjunt de les terres de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta i modificat parcialment l’any 2003.
L’objectiu d’aquest pla territorial és aconseguir el desenvolupament econòmic i social dels territoris assegurant criteris de sostenibilitat Amb aquesta finalitat, el pla planteja una sèrie de mesures estructurals i estratègiques de l’organització del territori i fixa el marc de referència per a la revisió dels Plans Generals d’Ordenació Urbana PGOU i el desenvolupament del Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN La major part de les mesures proposades al Pla Territorial de les Terres de l’Ebre busquen contrarestar l’envelliment demogràfic, especialment a les comarques de la Ribera d’Ebre i la…
Ramón Carande Thovar
Historiografia
Historiador castellà.
Doctorat en dret a Madrid el 1910, estudià economia a Munic, Berlín, Viena i Londres, i collaborà amb Flores de Lemus Catedràtic d’economia política i de finances públiques de la Universitat de Múrcia 1916 i de Sevilla 1918, fou conseller d’estat del 1931 al 1933, i del Banc Urquijo el 1933 Dedicat a la investigació de la història econòmica, s’especialitzà en el segle XVI, principalment en el regnat de l’emperador Carles V els seus treballs foren aplegats en els tres volums de Carlos V y sus banqueros 1943-67 Fou membre de l’Academia de la Historia i corresponent, entre d’altres, de l’…
Àlvar Esquerdo i Esquerdo

Àlvar Esquerdo i Esquerdo
© Fototeca.cat
Cirurgià.
Es traslladà a Barcelona el 1872 instat pel seu germà Pere Esquerdo i Esquerdo , i s’hi llicencià en medicina 1878 Es doctorà a Madrid l’any següent Ingressà a l’Hospital de la Santa Creu el 1880 en fou metge numerari el 1882 El 1886 obtingué el nomenament de cirurgià de l’Hospital del Sagrat Cor i treballà al costat de Salvador Cardenal, a qui havia ajudat a practicar les primeres laparotomies reeixides fetes a Barcelona 1875-82 Fundà el servei de ginecologia a l’Hospital de la Santa Creu Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques durant el període 1891-93, i el 1897…
Joan Lerma i Blasco
Joan Lerma i Blasco
Política
Polític valencià.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de València Membre del Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE, l’any 1980 n’esdevingué el secretari general Fou conseller de treball en el primer govern preautonòmic 1978-79, diputat a les Corts Generals per València 1979-83 i president de la Generalitat provisional 1982 i per les eleccions autonòmiques dels anys 1983, 1987 i 1991 En perdre el PSPV la convocatòria del 1995 deixà la presidència del govern valencià i fou nomenat ministre d’Administracions Públiques, càrrec que mantingué fins el 1996, que el PSOE fou derrotat pel PP en…
Blas Galindo Dimas
Música
Compositor mexicà.
Ingressà al Conservatori Nacional de Música el 1931, on estudià composició amb Carlos Chávez i piano amb Manuel Rodríguez Vizcarra Al conservatori conegué Daniel Ayala, Salvador Contreras i Pablo Moncayo que, com ell, s’identificaven amb el nacionalisme musical i a la vegada també s’interessaven per les aportacions de les avantguardes En 1941-42 assistí, gràcies a una beca, a les classes que A Copland impartia a Massachusetts Allí conegué compositors com L Bernstein i P Hindemith, que li obriren les portes a noves possibilitats expressives Ocupà diferents càrrecs públics i exercí la docència…
Domenico Maria Ferrabosco
Música
Compositor italià.
Pare d’Alfonso Ferrabosco el Vell Residí a Bolonya, on exercí els càrrecs de cantor i mestre de capella a San Petronio El 1540, el Senat de la ciutat reconegué els seus dots musicals atorgant-li una beca vitalícia com a responsable de les actuacions públiques dels músics palatins Durant la seva vida també ocupà distints càrrecs municipals de certa importància que no estaven relacionats amb la música, com el de Regulator et scriba campionis creditorum Montis portarum que rebé per part del Senat El 1546 feu una estada a Roma com a mestre de la capella Giulia i tornà a Bolonya el 1547 Entre el…
Xavier Muñoz i Pujol
Historiografia catalana
Empresari i dietarista.
Proper al món polític, ha compaginat els càrrecs públics amb l’empresa El 1994 ocupà, com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, la regidoria de cooperació empresarial, responsabilitat que en el mandat següent exercí, primer, com a comissionat de l’alcaldia i, el darrer any de mandat, una altra vegada com a regidor És autor de dos llibres L’economia com a experiència diària a Catalunya 1984 i De dreta a esquerra Memòries polítiques 1990 En aquesta última obra reeditada el 1991 l’autor explica les seves vivències, que van des dels records de situacions superades fins als projectes que encara…
Pina Carmirelli
Música
Violinista italiana.
Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al Carnegie Hall…
Rubèn Peris Latorre

Rubèn Peris Latorre
Namuss Films
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
El 1979 entrà a formar part de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, on exercí de responsable de les relacions institucionals i protocol 1981-87 i com a director d’organització 1988-99 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona fou director esportiu de ciclisme 1990-92, i en els Jocs d’Atenes 2004 i Londres 2012, cap d’equip de la selecció espanyola de ciclisme Fou també cap del Gabinet de Relacions Públiques i Comunicació de la Secretaria de l’Esport 1994-2000 i de l’Àrea de Relacions Externes de la UFEC, i director de ciclisme de RPM Racing 2006-17, on treballà principalment en l’…
Giuseppe Parini
Literatura catalana
Poeta.
Ordenat de sacerdot 1759, fou preceptor dels fills del duc Serbelloni 1759-63 i del fill del comte Imbonati 1764-68 Havia publicat Alcune poesie di Ripano Eupiliano 1752, que el donaren a conèixer i el feren ingressar a l’Accademia dei Trasformati, de la qual era cap el comte Imbonati, i entrà en contacte amb la societat i la cultura milaneses A Mattino 1763 i Mezzogiorno 1765 les dues primeres parts d' Il giorno , poema satiricodidàctic, pinta i ataca la noblesa, pren posició davant tots els problemes del seu temps i defineix la seva ideologia i la seva poètica, reflectides també a Odi i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina