Resultats de la cerca

Biografia Assistí a les classes de primària dels escolapis de la seva vila Entrà a l’orde calassanci el 15 de setembre de 1895 i hi professà el 22 d’agost de 1897 Cursà la carrera eclesiàstica a Iratxe, San Pedro de Cardeña i Terrassa Fou ordenat de sacerdot al desembre del 1903 Començà l’exercici de l’ensenyament a Vilanova i la Geltrú 1902-08 en una classe de primària A Olot 1908-11 impartí filosofia, literatura i llatí a batxillerat, mentre s’encarregava de la direcció de l’internat Residí 1911-17 a Cuba ensenyant assignatures de comerç Tornà el 1917 i fou enviat a Balaguer, on romangué la…

La llucareta Serinus citrinella recorda el gafarró i el lluer, i fins i tot el verdum, però se’n diferencia, si més no, per la grisor del coll i dels flancs altrament, és un ocell de muntanya, com l’exemplar de la fotografia, presa a la Molina Baixa Cerdanya Xavier Bartrolí Aquest fringíllid presenta una distribució a la península Ibèrica montana i irregular, de caràcter relictual D’una banda, nidifica als Pirineus, i defuig la zona oriental que comprèn les comarques pirinenques més baixes el Vallespir, l’Alt Empordà i la Garrotxa una segona àrea de cria s’estén per una part del Sistema…

Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, segle XII ECSA / MA Entorn el 1150, un equip d’escultors adossà una gran portalada de granit a la façana occidental de l’església abacial de Ripoll, construïda un segle abans Aquesta obra monumental, inspirada en els arcs de triomf romans i carolingis, és un dels conjunts esculturals més vastos de l’art romànic El seu estil és l’hereu de diverses tradicions l’escola tolosana de Gilabert, els marbrers rossellonesos i els talladors de pedra llombards El registre superior del frontispici està presidit, com en molts dels timpans romànics, per una…

La primera fita de la projecció internacional de la cultura catalana contemporània és el conjunt d’exposicions i activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya a París, a l’entorn de l’Exposició Universal del 1937 Després del 1939, les dificultats de tota mena foren moltes Però, per camins diversos, creadors, gestors i “públic” anaren teixint una finíssima xarxa de complicitats, a banda i banda de l’Atlàntic “Gaudí, un univers” A partir dels anys 1977-80, la projecció de la cultura catalana trobà nous suports gràcies a la recuperació, o la reinvenció, dels tres parlaments i els tres…

Situació Aspecte de l'edifici de Sant Andreu de Vilallobent des de la banda sud-oest, amb la façana molt modificada i un ample campanar d’espadanya fruit de reformes tardanes ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Andreu és al poble de Vilallobent, situat vora la confluència del riu de Vilallobent amb la Llavanera Mapa 36-10217 Situació 31TDG139958 Per a arribar-hi cal agafar, abans d’entrar a Puigcerdà per la carretera N-152, una carretera local que es desvia a mà dreta, passa per Age i porta a Vilallobent, en un recorregut de 4 km RMAE Història La parròquia de Vilallobent, esmentada…

Situació Detall de la cantonada del suposat transsepte d’època preromànica inclòs en la reconstrucció del temple feta el 1780 A Bramon Aquesta església presideix el petit nucli de Galliners, situat al sector nord del terme de Vilademuls, 2 km al nord-est del cap del municipi Mapa L39-12296 Situació 31TDG896665 Galliners es troba a la cruïlla o final de la carretera que va de Banyoles, per Borgonyà i Vilavenut i mor en la transversal que enllaça la N-II amb la de Banyoles a Bàscara, i que passa per Vilademuls JBH Història La vila de Galliners és citada en documents dels anys 921 o 925, 941,…

Situació Aspecte exterior de la façana del mas ECSA - J Bolòs Casa de pagès d’origen medieval situada en un petit serrat, a ponent del poble i del castell de Gelida Mapa 36-16420 Situació 31TDF049882 Des de Gelida, hem d’agafar la carretera que porta a Sant Sadurní d’Anoia Havent sortit del poble, pocs centenars de metres més enllà, en el veïnat anomenat actualment de Cal Parenostres, veurem a mà dreta un trencall doble el camí inferior, un camí carreter, hi porta JBM Història No tenim, ara per ara, cap referència històrica documental sobre aquest mas, tot i que per la seva tipologia…

Situació Conjunt d’encaixos i forats que revelen l’existència d’alguna edificació alt-medieval, avui totalment desapareguda ECSA - J Bolòs Al costat nord de l’església de Sant Vicenç d’Albarca hi ha un planell, al cim d’un turó, on s’havia dreçat l’antic castell, del qual no resta res En canvi, en un marge, entre el desaparegut castell i l’església, hi ha una petita cova i uns forats a la paret que testimonien l’existència d’un habitatge Mapa 33-17445 Situació 31TCF254746 Aquest habitatge és situat darrere l’església de Sant Vicenç L’itinerari per a arribar a Albarca és el mateix assenyalat…

Les ruïnes d’aquest castell es troben al capdamunt del tossal allargassat on s’assenta el poble de Montornès, prop de l’església parroquial En el seu origen formava part de la xarxa de castells del comtat de Manresa o marca del comtat d’Osona La primera notícia d’aquesta fortalesa es troba en el testament de Ramon Miró de l’any 1079, on consta que aquest posseïa el castro de Montornès Per un document de l’any 1119 se sap que Ponç Ollemar tenia en aquesta data la quarta part del castell de Montornès L’any 1133 el castell apareix en mans dels Cervera Guillem Dalmau de Cervera el llegà al seu…

Els esquatiniformes tenen les aletes pectorals molt grosses, no soldades al cap, i les fenedures branquials, laterals Bentònics, amb el cos d’una forma característica, romboidal, acostumen a enterrar-se al fons, amb el qual es confonen gràcies a la seva coloració críptica De les dues espècies que en coneixem a la nostra mar, la de la fotografia correspon a l’escat o angelot ocellat Squatina oculata , que veiem en el seu ambient, acompanyada per petits burrets o gòbits, també habitants d’aquests fons AGE Fotostock L’ordre dels esquatiniformes representa un intent d’adaptació a la vida…