Situació
Aspecte de l'edifici de Sant Andreu de Vilallobent des de la banda sud-oest, amb la façana molt modificada i un ample campanar d’espadanya fruit de reformes tardanes.
ECSA - Rambol
L’església parroquial de Sant Andreu és al poble de Vilallobent, situat vora la confluència del riu de Vilallobent amb la Llavanera.
Mapa: 36-10(217). Situació: 31TDG139958.
Per a arribar-hi cal agafar, abans d’entrar a Puigcerdà per la carretera N-152, una carretera local que es desvia a mà dreta, passa per Age i porta a Vilallobent, en un recorregut de 4 km. (RMAE)
Història
La parròquia de Vilallobent, esmentada sota la forma Villa Lupinti, és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que hom creu que fou redactat a la darreria del segle X.
Com en tantes altres parròquies cerdanes, el monestir de Ripoll hi tenia algunes possessions, que van ser confirmades en la butlla del papa Sergi IV l’any 1011.
Ja al segle XII, l’any 1178, hi ha notícia que Ramon de Pallerols restituí a l’església d’Urgell una borda que havia usurpat a Pere de Prat in parroquia de Villalobent, amb els censos en espècie que li corresponia fer cada any. A la darreria d’aquesta centúria, l’església de Vilallobent fou saquejada pels homes de Ramon Roger de Foix i el vescomte Arnau de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara.
A l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314, l’ecclesia Sancti Andree de Vilaluben fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons consta en la relació de parròquies visitades que es conserva d’aquells anys. (MD-MLIR)
Església
Planta de l’església, que ha perdut l’estructura romànica de la capçalera a causa de modificacions posteriors.
E. Ventosa
L’església de Sant Andreu de Vilallobent, recentment restaurada, és un edifici d’origen romànic que ha sofert nombroses modificacions en la seva estructura primitiva. El temple, d’una sola nau coberta amb volta de canó, era capçat a llevant per un absis semicircular que fou substituït per una capçalera rectangular; també es construïren sengles capelles laterals a cada costat de la nau, com també una sagristia adossada al mur sud de la nova capçalera.
Els murs de la nau són gruixuts i el seu parament és fet de pedres variades, la majoria allargades, sense treballar, travades amb gran quantitat d’argamassa per omplir els buits que queden entre elles. Alternen les filades horitzontals amb les inclinades formant un aparell en opus spicatum, tant a les parets laterals com al frontispici ponentí; aquest tipus de parament és potser un xic arcaic per a un edifici que pot haver estat construït ben entrat el segle XI o fins i tot posteriorment.
Detall del mur nord de l’església fet amb còdols de riu disposats en opus spicatum i col·locats en filades horitzontals.
ECSA - Rambol
Al mur de migdia hi ha una antiga finestra paredada, de doble esqueixada, que és l’única que es conserva d’època romànica i, en canvi, no hi ha senyal que en aquest mur hi hagués hagut la porta d’entrada, que, pel que sembla, des de sempre ha estat oberta al mur de ponent, al lloc actual. És una portada de pedra picada, ben treballada d’arc apuntat amb l’aresta aixamfranada, que recorda la de Sant Genis de Montellà. Aquest mur de ponent és coronat per un campanar d’espadanya de dos ulls, de grans dimensions. (EVS)
Bibliografia
- Marca, 1688, col. 985
- Martí, 1926-28, vol. I(I), pàg. 194
- Pladevall, 1983, pàg. 141
- Delcor, 1989, pàg. 29
- Baraut, 1990-91, vol. X, doc. 1 744, pàg. 261
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8