Situació
Conjunt d’encaixos i forats que revelen l’existència d’alguna edificació alt-medieval, avui totalment desapareguda.
ECSA - J. Bolòs
Al costat nord de l’església de Sant Vicenç d’Albarca hi ha un planell, al cim d’un turó, on s’havia dreçat l’antic castell, del qual no resta res. En canvi, en un marge, entre el desaparegut castell i l’església, hi ha una petita cova i uns forats a la paret que testimonien l’existència d’un habitatge.
Mapa: 33-17(445). Situació: 31TCF254746.
Aquest habitatge és situat darrere l’església de Sant Vicenç. L’itinerari per a arribar a Albarca és el mateix assenyalat en la monografia anterior.
Casa
Al marge sud del turó on hi havia el castell d’Albarca hi havia hagut, d’acord amb els forats que veiem a la roca, una construcció, potser un habitatge. El conjunt d’encaixos que hi veiem permet de reconstruir bastant bé les característiques d’aquest edifici. L’element més interessant és potser la petita cova que hi ha a la banda occidental. Té una profunditat de 180 cm, una amplada de 290 cm i una alçada de 170 cm. Per les seves característiques recorda els hàbitats semitroglodítics que trobem, per exemple, en altres llocs, com els Montgons, prop de Tarragona, o Vespella. Aquesta cova podia ésser l’habitatge inicial o bé simplement un armari de la casa que s’adossà a la roca.
A la paret tallada verticalment a l’exterior d’aquesta concavitat hi ha nombrosos forats destinats a fer d’encaix de les bigues de la coberta d’aquest possible habitatge. Veiem un primer rengle de forats a uns 2 m del terra actual, per damunt de la petita cova i més cap a l’est. N’hi ha exactament 12. Les seves mides són d’uns 23 per 23 cm. Uns 50 cm més amunt d’aquest rengle inferior, hi ha un altre rengle de 8 forats amb unes característiques semblants. A la part central, en aquest segon nivell, veiem dos encaixos molt més grossos; per exemple, el situat més cap a l’oest fa 120 cm de llarg per 50 cm d’ample. Per damunt d’aquest nivell de forats encara veiem un altre forat longitudinal i una canal o rega. Segurament aquest nivell superior corresponia a la coberta, situada a 3,10 m del terra actual.
A les parets de roca que hi ha a tots dos costats, perpendiculars a la paret posterior que hem descrit, també hi ha alguns forats que servien per a encaixar-hi les bigues. Així mateix, a 2,6 m davant la paret nord, on hi ha la cova i la major part dels forats, hi trobem un pilar que acaba amb una pedra que fa uns 60 cm de costat, amb un encaix a cada costat per a encabir-hi sengles bigues.
Així doncs, d’acord amb el que s’ha conservat, podem suposar que l’habitatge que hi havia en aquest indret feia uns 8 m de llarg i tenia una profunditat d’uns 3,3 m (més la de la concavitat que hi ha a la banda oest). Devia tenir una coberta d’un sol vessant, que vessava cap al sud. Segurament, aquest espai devia restar dividit en dues parts. També és molt probable que prop de la paret nord hi hagués una llar de foc.
Amb tot, és molt difícil de datar aquest edifici, semblant a d’altres que hem trobat en diverses comarques: al Camp de Tarragona, al Penedès, al Berguedà, etc. És, però, molt probable que l’haguem de datar en època medieval. De fet, és fàcil d’establir unes certes relacions entre aquest indret i el de Vespella, on els habitatges també són al peu d’un castell. D’altra banda, intentar proposar un origen eremític en aquest cas és massa agosarat. Només podem assenyalar la seva proximitat al castell i l’església.