Resultats de la cerca
Es mostren 5468 resultats
Capella del Palau Comtal Menor (Barcelona)
Art romànic
Malauradament, d’aquesta capella no han arribat a l’actualitat prou notícies documentals per tal de resseguir-ne la història L’única referència de què hom disposa és donada per una escriptura datada el 1168, segons la qual el rei Alfons I cedí el Palau Comtal Menor al monestir cistercenc de Santes Creus, els quals hi erigiren una capella dedicada a sant Bernat
Sant Ramon de la Vilella (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Tot i que no hem pogut trobar cap document que faci referència a aquest temple, cal admetre que, a desgrat de no haber assolit mai la categoria de parròquia, té els seus orígens en època alt-medieval Les característiques arquitectòniques de l’edifici que hom pot veure avui no presenten pas prou garanties per a poder-lo classificar com a romànic
servitud de desguàs
Dret català
Servitud que té per objecte de donar sortida a l’aigua bruta o sobrant d’un predi veí.
En el dret tradicional català, les Ordinacions d’En Sanctacília fan referència a les limitacions de construir basses prop de les parets del veí modernament hom ha considerat que regia a Catalunya la disposició del Codi Civil espanyol que estableix la servitud forçosa de desguàs de patis i corrals voltats per altres i sense sortida per a l’aigua pluvial
Puigcampana
Muntanya
Muntanya eminent (1.410 m alt.) de la Marina Baixa, al nord del terme de Finestrat, de forma piramidal molt destacada, que s’aixeca sobre els raiguers i tossals costaners.
Tectònicament constitueix un bloc elevat —a manera de pistó— de calcàries juràssiques entre el Cretaci inferior i superior i que guaita sobre el trau diapíric Orxeta-Finestrat-l’Alfàs En aquest contacte brollen abundoses fonts Una escletxa prop del cim, anomenada per alguns Coltellada de Rotllan, a més de la inconfusible silueta, serveix de referència per a les enfilacions dels mariners
llatí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu Imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al moment que es produí el trànsit a les respectives llengües nacionals.
Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…
subpoblació
Sociologia
Demografia
Concepte demogeogràfic poc precís, ja que el seu punt de referència, l’òptim demogràfic, és sempre relatiu i difícil d’establir.
Esquemàticament, hom considera subpoblat aquell territori on manca força de treball per a aprofitar adequadament els recursos potencials i per a permetre una vida social plena
ecumènic | ecumènica
Cristianisme
Que fa referència a les relacions o a la unitat de dues o més Esglésies o als cristians de confessions diverses.
transgressió
Geologia
Terme paleogeogràfic, contrari al de regressió, que fa referència a l’expansió de la mar amb relació a les terres emergides.
Aquest fenomen és provocat per un enfonsament de les àrees continentals emergides —moviment epirogènic negatiu epirogènesi—, per un ascens generalitzat del nivell de la mar —moviment eustàtic positiu eustatisme— o per tots dos moviments alhora També es pot produir una transgressió a causa d’una erosió costanera molt activa Estratigràficament, una transgressió roman registrada dins la sèrie sedimentària per un canvi vertical de fàcies continentals a fàcies marines que recobreixen l’anterior
densitat relativa
Física
Quocient entre la densitat d’una substància i la densitat d’una substància de referència, mesurades ambdues en unes determinades condicions.
És, doncs, una magnitud adimensional En el cas dels gasos, hom acostuma a definir la densitat relativa com el quocient entre la densitat del gas i la de l’aire, mesurades ambdues a la mateixa temperatura i a la mateixa pressió En el cas dels sòlids i líquids, hom acostuma a definir-la com el quocient entre la densitat de la substància i la densitat de l’aigua a una temperatura de 4°C La densitat relativa dels sòlids és mesurada mitjançant la balança hidroestàtica, i la dels líquids mitjançant la balança hidroestàtica, la balança de Mohr, els areòmetres i els densímetres
digressió

Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© Fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle horari Quan un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina