Resultats de la cerca
Es mostren 1443 resultats
Pedra de tartera
Literatura catalana
Novel·la de Maria Barbal, publicada el 1985.
Des d’una porteria de Barcelona,↑ Conxa recorda la seva vida de dona que ha treballat durament d’ençà de la seva infantesa, en un poblet del Pallars es tracta d’una vida corrent i dura, que la guerra va marcar de manera tràgica La novella es divideix en tres parts i a la primera Conxa recorda la seva infantesa i joventut cinquena de sis germans, a tretze anys, va deixar la seva família i una vida d’escarràs, per anar viure a la casa d’uns oncles, sense fills, per tal d’ajudar-los El moment més feliç de la seva vida és marcat per la coneixença de Jaume, un noi emprenedor, del qual s’enamora i…
Índia 2013
Estat
Gràcies al seu control sobre el Parlament, el Partit del Congrés va seguir impulsant les reformes de l’economia orientades al creixement, la moderació de les relacions amb el Pakistan i l’acostament als EUA com a contrapès a l’ascens xinès La cara d’aquesta moneda són segurament els milions d’indis que cada any surten de la pobresa més extrema, mentre que la creu reflecteix l’increment de les desigualtats i l’estímul de la corrupció, contra la qual molts creuen que el primer ministre, Manmohan Singh, no fa prou En aquest context, va prendre importància la “Llei de l’alimentació”, que vol…
Les ambaixades
Intentar representar cartogràficament la diplomàcia en el món implica, prèviament, plantejar què és La diplomàcia es podria definir com l’acció, en l’àmbit mundial, dels estats i dels organismes internacionals que aquests han creat, els quals estan dotats de personalitat jurídica pel Dret Internacional Públic Pel que fa als aspectes operatius, les accions i les relacions establertes són regulades pel Conveni de Viena de Relacions Diplomàtiques Aquest conveni defineix, entre altres conceptes, què és una ambaixada, què és un agent diplomàtic i quines són les seves funcions, qui representa els…
L'aigua com a factor de civilització
Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona, segle I MNAT Un dels trets que reflecteixen més eficaçment la maduresa urbana dels assentaments en general és el desenvolupament de les infraestructures hidràuliques L'organització del proveïment collectiu de l'aigua i la seva evacuació a través d'un sistema de clavegueres és un indici que marca l'adquisició del sentit de ciutat La història de Roma reflecteix puntualment aquest assoliment El pas de nucli de població petit establert sobre el turó del Palatí a una autèntica ciutat al segle VII aC requerí que el primer rei etrusc de Roma, Luci…
Orfebreria microscòpica
En el plàncton hi ha microorganismes que tenen parts esquelètiques dures i persistents Les diatomees i els silicoflagellats, per exemple, presenten parts dures d’òpal o sílice hidratada SiO 2 n H 2 O, i les cèllules dels coccolitofòrids són envoltades de peces calcàries a tall de minúscula escultura que no dissimula els diminuts cristallets de carbonat càlcic CaCO 3 de què són fetes L’observació d’aquestes petites joies acostuma a produir un sentiment de sorpresa i d’admiració, i també de desconcert per a què serveixen, a més de fer bonic La sofisticació d’aquestes estructures no és gratuïta…
Albert Garcia i Espuche
Historiografia
Arquitectura
Historiador i arquitecte.
Malgrat obtenir la titulació d’arquitecte, exercí poc temps aquesta professió i s’orientà aviat envers l’estudi de la història Doctorat per l’Escola d’Arquitectura el 1987, la seva tesi Barcelona a principis del segle XVIII La Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana ja reflecteix, de fet, aquesta inquietud Els seus estudis se centren sobretot en l’anàlisi de la societat, l’economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, en què combina les fonts de caràcter general com el cadastre amb una investigació exhaustiva de la documentació…
Montserrat Abelló i Soler

Montserrat Abelló i Soler
© Rubén Moreno / Generalitat de Catalunya
Literatura catalana
Poeta i traductora.
Passà la infantesa a Cadis, Londres i Cartagena El 1935 inicià estudis de lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Carles Riba L’any següent fou seleccionada per impartir classes d’anglès en un institut de Barcelona, en substitució de professors mobilitzats Acabada la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb els seus pares, primer a França i posteriorment a la Gran Bretanya, on dugué a terme tasques d’ajut als refugiats En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Xile, on treballà a l’empresa del seu pare, a Valparaíso, i posteriorment com a professora d’anglès a l’escola…
,
Giacomo Leopardi
Giacomo Leopardi
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta italià.
De família noble i d’idees liberals, el 1831 fou diputat per Recanati a l’assemblea nacional de Bolonya De vasta cultura —sabia hebreu, grec, llatí, diverses llengües modernes, etc—, traduí Horaci, Virgili i la Batracomiomàquia admirador de la cultura grega, d’Homer i de Dant, se sentia identificat amb Petrarca hom en publicà una edició de les Rime comentada per Leopardi fou influït per Tasso, Alfieri, Monti i Foscolo La seva amistat amb Pietro Giordani i Antonio Ranieri, el darrer amic, i els amors dissortats —era deformat, impotent i malaltís— marcaren en la seva vida una sèrie de fites,…
Tomàs Mieres
Portada de l’Apparatus, de Tomàs Mieres
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista.
Fill de menestrals S’inicià en el dret amb Narcís de Sant Dionís i Guillem Domenge molt jove es llicencià en decrets a Bolonya, on fou deixeble de Nicolau Tedeschi, i es feu batxiller en dret civil a Montpeller Havent tornat a Girona, es dedicà a l’advocacia i tingué el càrrec de jutge ordinari de la ciutat 1441-43 Nomenat conseller reial 1448, passà a Barcelona i conservà el càrrec, malgrat les seves discrepàncies amb Joan II, fins poc abans de morir El 1430 havia recollit en un sol cos els texts de dret especial gironí que corrien dispersos en llibres de juristes de la ciutat i la vegueria…
Sant Urbà de Montsonís (Foradada)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església, bastida sobre un alt sòcol, convertida avui dia en local social del poble de Montsonís ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Urbà de Montsonís és a la part alta del poble de Montsonís Mapa 33-13328 Situació 31TCG360394 Per a arribar a Montsonís cal prendre una carretera que surt d’Artesa de Segre JAA Història El lloc de Montsonís és conegut des de l’any 1131, en què el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera feu donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger del castell de Montsonís, amb el seu terme, les pertinences, els delmes, les primícies, les oblacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina