Resultats de la cerca
Es mostren 2339 resultats
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres i sovint…
Francesc Josep Martínez i Fernández
Geologia
Geòleg.
Llicenciat en ciències geològiques per la Universitat d’Oviedo el 1970, és doctor en ciències per la Universitat de Salamanca 1974 Ha estat professor a Salamanca i a Oviedo i ha realitzat estades a les universitats de Yale i de Cincinnatti i al Virginia Polytechnic Institute Actualment és catedràtic de petrologia i geoquímica de la Universitat Autònoma de Barcelona La seva activitat investigadora se centra en l’estudi de l’evolució dels terrenys metamòrfics de l’antiga Serralada Herciniana, en àrees del nord de Galícia i de l’oest de Castella també s’ha interessat pel massís de…
Vicenç Baldellou i Martínez
Arqueologia
Història
Arqueòleg i museògraf.
Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i…
Orbanyà
Municipi
Municipi del Conflent que comprèn la vall alta de la riera d’Orbanyà, que neix al vessant sud del coll de Torn i s’uneix, per l’esquerra, amb la riera de Noedes, a Conat, per formar la riera de Callau.
Des del pic de Portapàs 1798 m alt, contrafort oriental del massís de Madres, s’estén la serralada que separa la vall d’Orbanyà de la de Noedes roc de Peirafita, 1535 m alt pic de la Mosquetosa, 1457 m coll de Marçac, 1506 m Una gran part del terme és boscat bac de la Pinosa, la Fajosa La migradesa de l’agricultura patates i cereals i de la ramaderia ha provocat gairebé el despoblament del municipi Actualment, sobretot a l’estiu, s’ha convertit en lloc de segona residència El poble 836 m alt és situat vora la riera d’Orbanyà, al voltant de l’església parroquial és esmentat ja el…
illes Samoa
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a la Polinèsia, situat al S de l’equador.
Consta de sis illes i nombrosos illots formats pels pics emergits d’una serralada volcànica El terreny és molt accidentat a les regions centrals, cobertes de bosc dens equatorial pràcticament impenetrable El clima és equatorial, temperat per la mar, amb altes temperatures i pluges abundants tot l’any més de 5 000 mm El 1830 un missioner anglès, John Williams, les visità, i des d’aleshores les Samoa han estat en contacte amb l’Occident A la fi del s XIX, Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA obtingueren certs privilegis per a llurs súbdits a la Samoa Occidental Una comissió especial fou…
pansa
Agronomia
Gra de raïm dessecat naturalment a la vinya o per l’acció del sol; en aquest cas, generalment, ha estat abans escaldat amb lleixiu.
També són emprats sistemes de calor artificial Són famoses les panses de Màlaga i les de Corint Als Països Catalans, l’elaboració de panses és testimoniada al s XIV a moltes comarques vitícoles, del Camp de Tarragona cap al sud Sembla, però, que ja al s XV s’inicià un procés de concentració al sector oriental de la Serralada Prebètica, centrada en el cap de la Nau El procés d’assecament seguit de l’escaldament i de la lleixivada tenia lloc en els típics riuraus riurau, que han arribat a caracteritzar el paisatge de la Marina, l’Alta sobretot La competència que a les “panses de…
Pirena

Participant durant l’edició del 2008 de la Pirena
© PIRENA / JORDI FELIU
Esports amb animals
Competició de trineus amb gossos disputada anualment als Pirineus fins el 2012.
Creada per Pep Parés al principi de la dècada de 1990, la prova tenia una durada de 15 dies i travessava la serralada passant per Occitània, Catalunya, Aragó i Andorra aproximadament un recorregut de 500 km El nom provenia del poema èpic de Jacint Verdaguer, L’Atlàntida , on surt la deessa Pirena, però la cursa també fou coneguda com Ruta Blanca dels Pirineus Les competicions Pirena Advance foren puntuables per a la Copa del Món i la Copa d’Europa de l’especialitat Consolidada dins del calendari mundial d’esports d’hivern, esdeveningué la prova més important de trineus amb…
,
Castell de Mal Consell (la Granada)
Art romànic
Aquest castell era situat a l’oest de la quadra de Santa Fe, en un lloc no ben identificat del terme de la Granada, en la serralada del Pujols, que fa de límít amb el terme de Font-rubí El topònim s’esmenta l’any 965, quan formava part del terme d’Olèrdola El castell degué ser del bisbe de Barcelona al segle XI L’any 1042 diversos pobladors del terme de la Granada juraren davant l’altar de Sant Cristòfol que el bisbe barceloní Deudat 1010-1029 havia posseït el puig de Mal Consell pacíficament Un propietari important del lloc va ser el monestir de Sant Cugat del Vallès Aquest…
Creixell

Creixell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa; el sector N és accidentat pels primers contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…
l’Alt Penedès

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les tres en què és dividit el Penedès.
La geografia Cap de comarca, Vilafranca del Penedès És situat a la Depressió Prelitoral Catalana entre el Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia, el Garraf i el Baix Llobregat Conté una part plana formada per sediments del Quaternari que comprenen la extensió més gran dels termes municipals de Vilafranca del Penedès, Pacs, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, etc, els quals són dipositats damunt d’uns altres sediments miocènics que emergeixen en bona part dels termes de Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Vilobí del Penedès, Sant Quintí de Mediona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina