Resultats de la cerca

Exercí d’assistent i de director de cor a l’Òpera de Plzen 1949-56, i posteriorment fou director de l’Òpera Nacional de Praga 1960-71 i primer director al Teatre Smetana de la mateixa ciutat 1965-67 Durant aquests anys actuà amb diverses orquestres britàniques en qualitat de director convidat, i el 1968 fou designat director permanent de l’Orquestra de la Radiotelevisió Irlandesa de Dublín, càrrec que mantingué fins el 1980 Del 1965 al 1994 dirigí el Festival de Wexford El 1981 fou nomenat principal director convidat de la Western Australian Symphony Orchestra de Perth, i al cap de vuit anys…

Deixeble de H Abendroth i de Ph Jarnach a la Staatliche Hochschule fur Musik de Colònia, debutà com a director el 1937 a l’Òpera de Coburg El mateix any assumí la direcció de l’Òpera de Wurzburg i se n’ocupà fins el 1940, que fou nomenat titular de l’Òpera d’Aquisgrà, càrrec que deixà al cap de dos anys per dirigir la Stadtische Oper de Berlín Acabada la Segona Guerra Mundial, fou adjunt de H Schmidt-Isserstedt a l’NDR d’Hamburg i director principal de l’Orquestra Simfònica NHK de Tòquio 1959-62 El 1962 fou nomenat director general de música de Dortmund, ciutat on tres anys més…

A vuit anys ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixebla de JB Pellicer i de Joan Lamote de Grignon L’any 1911 es desplaçà pensionada a Brusselles, on amplià estudis amb Wouters, i on aconseguí el primer premi de piano del conservatori Després de debutar a la capital belga, el 1914 tornà a Barcelona, ciutat on dugué a terme una important carrera concertística que la menà a actuar amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i en els cicles de l’Associació de Música de Cambra Des del 1925 oferí programes de divulgació musical a Ràdio Barcelona L’any 1925 creà la…

Començà a estudiar música a Tunis, però aviat es traslladà a França per a seguir els cursos de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París El 1969 guanyà el primer premi de música de cambra al Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent s’installà a Moscou, on estudià amb el pianista Stanislav Neuhaus fins el 1975 Guanyà el Concurs Internacional Čajkovskij l’any 1974 i el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica el 1978 La seva carrera com a solista la dugué a treballar amb destacades figures del món musical, entre les quals el director austríac Herbert von Karajan, que la convidà…

Estudià piano de manera autodidàctica i cursà composició al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb G Petrassi i posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti Fou professor de l’Institut Pontifici de Música Sacra 1966-86 i del Conservatori de Santa Cecília 1973-80 Enfant terrible de la vida musical de la immediata postguerra, entre la seva producció destaquen les cinc òperes Il sistema della dolcezza  1949,  Il Giudizio Universale  1954,  L’isola del tesoro  1958,  La fiera delle meraviglie  1961 i Il paradiso e il poeta  1965 També és autor de la cantata Partita a pugni  1953, estrenada a…

Compositors Durant els temps de la colonització predominà la música religiosa, que constituí una eina important en l’evangelització dels indígenes Fou una època caracteritzada per l’expansió territorial i el desenvolupament econòmic Al final del segle XVIII es té notícia de concerts i representacions operístiques a ciutats com Quebec, Mont-real o Halifax La vida musical no començà a prendre volada, però, fins al darrer quart del segle XIX Fou llavors que aparegueren els primers compositors d’importància, com ara C Lavallée o G Couture Ja al segle XX despuntaren C Champagne, E Mac Millan i H…

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Sofia Puche Fundà els grups de jazz Catalònia 1977, Onix 1983, Ictus 1987 i el seu propi trio Lluís Vidal Trio, així com el grup de tangos Araca 1995 L’any 1985, juntament amb Josep Pons i Viladomat  i Jaume Cortadellas, creà l’ Orquestra de Cambra Teatre Lliure , de la qual fou director artístic La seva discografia comprèn una quarantena d’enregistraments, entre les quals cal mencionar  Ángel Pereira and Lluís Vidal 1979-81, Catalonia 1981, Onix 1984 i  Stress Onix 1985 amb el seu trio Cançons populars 1988, Ictus 1988, amb Perico Sambeat, saxos, Tren…

Rebé la primera formació musical de la seva mare Estudià al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, del qual més endavant n'esdevindria professor El 1942 esdevingué membre del quartet Labor Artis posteriorment Quartet de Corda de Barcelona, i també, com a primer violí, de les orquestres Municipal de Barcelona 1944 i del Liceu Fou membre de l’Orquestra Ardèvol Collaborà en nombroses agrupacions de cambra i féu nombrosos recitals de violí Apartat dels corrents més avantguardistes de l’època, compongué les seves primeres obres, entre les quals destaquen un primer quartet de corda…

Si bé la ciutat adquirí importància al segle XVIII gràcies al comerç de pells entorn del llac Ontario, mantingué poca activitat cultural fins al XIX El 1844 es creà la Philharmonic Society Els anys quaranta també hi sorgiren els primers músics de re nom nadius, com ara James Paton Clarke i James Dodsley, tots dos compositors i directors d’orquestra L’any 1848 s’inaugurà el Royal Liceum, el primer teatre apte per a les representacions musicals, que s’incendià el 1874 El coliseu operístic de Toronto és el Royal Alexandra Theatre, obert el 1907 El 1894 Frederick Torrington refundà la…

Estudià al Conservatori de Còrdova, on eren professors el seu pare i un oncle, i després al de Madrid, on es titulà el 1964 Treballà amb Alexis Weissenberg a l’Academia Chigiana de Siena El seu triomf al Concurs Internacional de Leeds, el 1966, li obrí les portes dels escenaris europeus i el convertí en un dels pianistes espanyols més internacionals, destacant sempre per la seva brillant execució i seguretat tècnica Tocà amb grans formacions com la Simfònica de Londres, la Royal Philarmonic, la Filharmònica de Berlín i les orquestres de Nova York, París, Filadèlfia i Cleveland,…