Resultats de la cerca

Explorà la costa australiana 1795-99 i comprovà que Tasmània era una illa 1789 Del 1801 al 1803 recorregué el litoral meridional d’Austràlia, el golf Spencer i el de Carpentària i la Great Dividing Range En tornar, fou empresonat a l’illa de França, fins el 1810 Publicà, en dos volums i un atles, A Voyage to Terra Australis 1814

Estudià a París, on, protegit per Auber, inicià una carrera de pianista que la revolució del 1848 truncà Tornà a Madrid, on fou un dels creadors de la sarsuela moderna, amb obres com El campamento 1851 i Si yo fuera rey 1862, influïdes per l’òpera italiana És autor d’un recull de cants i danses populars ibèrics en tres volums 1874-1910

Fou professor de filologia clàssica a Berlín 1835 i d’història a Kiel 1840 Propugnà la unificació d’Alemanya i el paper directiu que hi havia de tenir Prússia, i el 1848 fou elegit membre del parlament de Frankfurt La seva obra més important és Geschichte der preussischen Politik ‘Història de la política prussiana’, en 14 volums 1855-86, que deixà inacabada

Deixeble de Schopenhauer, fou professor a les universitats de Berlín i Kiel Estudiós dels fonaments filosòfics de la religió, arribà al convenciment de la identitat de totes les religions instituïdes Entre les seves nombroses obres cal destacar Allgemeine Geschichte der Philosophie, mit besonderer Berücksichtigung der Religionen ‘Història general de la filosofia, amb especial consideració de les religions’, 6 volums, 1894-1917

Desenvolupament enciclopèdic Destaca pels fons sobre la francmaçoneria, l’anarquisme i els moviments obrers del s xix Fou fundada el 1895 per l’escriptor i polític Valentí Almirall, per encàrrec testamentari del periodista i dramaturg Rossend Arús i Arderiu 1845 - 1891 El desig d’Arús era crear una biblioteca per al poble de Barcelona, i a tal fi destinà la seva biblioteca particular, de 4000 volums La seu de la biblioteca fou, i encara és avui dia, al número 26 del passeig de Sant Joan, la residència de Rossend Arús La catalogació del fons fou duta a terme per Cels Gomis i…

Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve Barcelona 1906 - 1992, i posteriorment pel fill d’aquest, Gustau Gili i Torra Barcelona 1935 - 2008, al qual succeïren els seus dos fills Mònica i Gabriel Gili Galfetti Especialitzada en grans obres, com la Historia de los papas, de Pastor 39 volums, 1911, i en obres tècniques, com Enciclopedia de Química Industrial , d’Ullmann 14 volums, 1928, i el Diccionario ideológico de la lengua española , de J Casares 1942 féu la primera edició de les obres completes de Maragall 1913 i Narcís Oller 1928 Del 1902 al 1934 edità els…

Una primera sessió, clandestina, tingué lloc el 1954 amb una conferència de JTrueta sobre poliomielitis fins el 1962 no començaren les seves activitats regulars que, sobretot a partir de la darreria dels anys setanta, han adquirit una gran volada El 1963 fou represa la publicació dels Treballs substituït, però, pel Butlletí entre el 1975 i el 1982, que ha arribat al número 39 1986 i ha dedicat volums d’homenatge a LCervera, JTrias i Pujol, APi i Sunyer, PBabot, etc i volums corresponents als colloquis celebrats, alguns dels quals com ara, Cap on va la Biologia , 1971…

Fou fundada el 1785 per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Baier 1719-94, amb la donació dels seus llibres uns 20 000 volums, amb 200 incunables i un bon nombre de manuscrits, i oberta al públic el 1789 El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler fou reoberta el 1837 A conseqüència de la desamortització de béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la Universitat Conserva uns 269 000 volums, 2 400…

Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica , una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana 1955 El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M Mundó El seu antecedent fou la Revista Montserratina gener del 1907-desembre del 1917, que havia tingut com a directors Ramon Colomé 1907-15 i Romuald Simó 1915-17, i en què predominava l’ús de la llengua castellana L’abat Antoni M Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs 1913, decidí donar-li més volada i en nasqué…

Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els Elementos de…