Resultats de la cerca
Es mostren 6423 resultats
Grup Planeta
Grup de comunicació.
Constituït en 1999-2000 a partir d’ Editorial Planeta del qual aquesta ha passat a ésser una de les divisions, ha estat presidit per José Manuel Lara Hernández , a la mort del qual 2003 el succeí el seu fill Josep Manuel Lara Bosch fins al seu traspàs 2015 Des d’aquest any n’ocupa la presidència Josep Creuheras El 2001 adquirí l’antiga seu de Banca Catalana de l’avinguda Diagonal de Barcelona, destacat edifici d'oficines de la ciutat projectat per Josep Maria Fargas i Enric Tous, on tingué el centre de la seva activitat fins el 2018, que vengué l'immoble al Banc de Sabadell L’octubre del…
Josep Ferrater i Móra

Josep Ferrater i Móra
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Filòsof i assagista.
Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Un any abans de llicenciar-se publicà el recull d’assaigs Cóctel de verdad 1935 Exiliat el 1939, s’installa a Cuba i donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la Universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les formes de la vida…
Sant Andreu de Tresponts (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
L’antic cenobi de Sant Andreu de Tresponts era situat al terme del Pla de Sant Tirs, sobre el camí ral que seguia el curs del Segre, de la Seu d’Urgell vers Organyà, a la confluència del riu de Lavansa amb el Segre En el seu origen aquest monestir apareix com Sant Iscle de Centelles, i es desconeix la regla que el regulava L’any 839 aquest cenobi rebé la deixa del bisbe Sisebut d’Urgell d’un llibre d’Agustí d’Hipona, en el primer esment que es coneix del monestir L’any 849 n’era abat Guisamon, que en aquesta data i en presència del bisbe Beat d’Urgell retornà a l’arxiprest Froilà…
Santa Maria de Josa (Josa i Tuixén)
Art romànic
Antiga parròquia de Josa, actualment església del cementiri, amb el Cadí al fons ECSA - JA Adell Situació L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada en el fossar del poble de Josa de Cadí, a uns 500 m del nucli urbà JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG858797 Història La parròquia de laussa és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell com a pertanyent a la vall de Lavansa En un document del 998, l’alou motiu de venda, situat a Cornellana, afrontava a llevant “in collo de Guuello de losa ” i en un testament del 1082, una de les deixes esmentades és un…
Sant Llop de Viabrea (Riells i Viabrea)
Art romànic
Situació Vista del costat nord-est de l’antiga església, molt transformada al començament del segle XVII i modernament restaurada F Tur L’església de Sant Llop de Viabrea o de Sant Esteve de Viabrea es troba entre la riera de Sant Llop i la riera de Breda, a l’altura d’aquesta població i a la zona meridional del terme municipal de Riells de Mont seny Mapa 365M781 Situació 31TDG618219 JRR Història Es tracta de l’antiga parròquia rural documentada des del 1246 en una butlla del papa Innocenci IV a favor del monestir de Sant Salvador de Breda, monestir que tenia importants propietats al seu…
Mare de Déu de la Fabregada (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est d’aquest petit santuari, edifici típic del segle XII ECSA - JA Adell El santuari, molt cuidat, de la Mare de Déu de la Fabregada és a 1,1 km a llevant de Sant Esteve de la Sarga, al costat de la carretera que porta a Alsamora JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG138611 Història Actualment la Mare de Déu de la Fabregada és una capella aïllada, annexa a la parròquia de Sant Esteve de la Sarga Tanmateix, a l’època alt-medieval fou l’església parroquial d’un nucli de població anterior, i en un primer moment més important que Sant Esteve de la Sarga L’any 1038 —1037 o…
Santa Cecília de Pedralbes (Barcelona)
Art romànic
Erigida probablement en el segle X, la capella de Santa Cecília era situada a Pedralbes, si bé hi ha documents que la situen als Terrers Blancs entre Sants i Pedralbes i altres a Bederrida entre Sarrià i les Corts Se’n tenen notícies per primera vegada en un document a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, datat el 1026 Es tracta de la venda d’un terreny entre Alvar i Guifred, prevere, i es parla d’un “ oratoríum honore Sancte Cecilie ”, bé que en un altre document del mateix any consta com a “església” Tres anys més tard, el 1029, Alvar va vendre a Seniofred, prevere, el mateix terreny on es…
Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona)
Art romànic
L’església de Sant Gervasi té l’origen en una capella dedicada als sants Gervasi i Protasi ja esmentada el 987 Les notícies augmenten als segles XI i XII, quan s’indica que és situada a Monterols o a Cassoles Sobre aquest darrer nom s’han apuntat diversos orígens “cases soles”, “cassoles” potser hi havia bòviles o “casules” cases petites Al principi del segle XIII la capella quedava dins el castell senyorial de Pere de Montjuïc, qui, l’any 1243, demana al bisbe de Barcelona que li sigui concedida la categoria de parròquia i que, amb aquest fi, la dotarà amb béns propis El bisbe hi accedeix un…
Sant Cristòfol de Ventolà (Ribes de Freser)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la capçalera E Pablo L’església parroquial de Ventolà es troba al nucli de l’agregat de cases que constitueixen el petit poble, el qual és situat a la solana del puig d’Estremera i de la serra del Far, a una altitud de 1 385 m Mapa 256M781 Situació 31TDG291857 Hom hi pot accedir des de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà al punt quilomètric 124, més amunt de Ribes de Freser, surt el trencant que amb 5 km hi arriba MAB-JVV Història Les primeres notícies relatives a l’església de Sant Cristòfol de Ventolà són del segle XIII 1279-1280 Amb tot, devia…
Torre de Ca n’Altimira (Barberà del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga torre de defensa, aprofitada durant segles com a dependència agrícola V Buron Aquesta torre de defensa, descoberta en enderrocar la masia de Ca n’Altimira a la primeria de la dècada dels O anys setanta del nostre segle, és situada al quadrant nord-oriental del terme de Barberà del Vallès, al costat de l’actual cementiri i propera al castell de Barberà És edificada al marge de la fondalada del riu Ripoll, en un lloc estratègic des del qual es domina bona part del curs del riu Mapa L36-15392 Situació 31TDF983976 Situats a la carretera que uneix Sabadell amb Santa Perpètua de…