Situació
Vista del costat sud-est d’aquest petit santuari, edifici típic del segle XII.
ECSA - J.A. Adell
El santuari, molt cuidat, de la Mare de Déu de la Fabregada és a 1,1 km a llevant de Sant Esteve de la Sarga, al costat de la carretera que porta a Alsamora. (JAA)
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG138611.
Història
Actualment la Mare de Déu de la Fabregada és una capella aïllada, annexa a la parròquia de Sant Esteve de la Sarga. Tanmateix, a l’època alt-medieval fou l’església parroquial d’un nucli de població anterior, i en un primer moment més important que Sant Esteve de la Sarga.
L’any 1038 —1037 o 1043, segons l’autor—, el comte Ramon IV donava a Bertran Ató de Montanyana l’honor de la Fabregada, situat al terme del castell de Mur. Posteriorment, l’any 1076, el mateix Bertran Ató, o un successor seu, i la seva muller Ermengarda, construïen i dotaven l’església de Sant Esteve al lloc de la Sarga, i entre altres béns la dotaven amb una tercera part del delme de l’església de la Fabregada i amb la mateixa vila. Fou possiblement a partir d’aquest moment que Sant Esteve de la Sarga anà adquirint preponderància sobre la vila de la Fabregada. En un moment que desconeixem (ja no figura en els fogatjaments del segle XIV) deixà d’existir com a tal, i quedà reduïda a una simple capella, amb una important devoció a la contrada. (MLIC)
Església
Planta d’aquesta església que conserva, sense cap alteració, la seva disposició original.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, que arrenca d’una motllura bisellada —que segueix el perímetre dels murs—, i és reforçada per un arc toral també de perfil apuntat, que arrenca de sengles pilastres adossades als murs. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un estret arc presbiteral, que com la volta de la nau i de l’absis presenta un perfil acusadament apuntat.
La porta s’obre en la façana sud i presenta una ornamentació geomètrica molt simple, formada per una arquivolta en degradació, amb les dovelles extradossades per una motllura bisellada llisa, amb alguns elements geomètrics, com boles o semicilindres, que ornamenten alguns dels carreus.
Al centre de l’absis s’obre una finestra d’una sola esqueixada, amb una arquivolta exterior, que acaba de formar la doble esqueixada. A la façana oest hi ha una altra finestra d’esqueixada recta, quasi invertida. La mateixa façana oest és rematada per un campanar d’espadanya de dos ulls, amb els seus arcs arrencant d’una destacada motllura bisellada.
L’aparell és de carreus de pedra sorrenca ben tallats i polits, disposats molt regularment en filades molt uniformes, on hi ha alternança de carreus col·locats de llarg i través. Aquest aparell és present en els murs oest i sud, i a la major part del mur nord, mentre que el sector nord-est i l’absis, són construïts amb la mateixa pedra, però tallada sense polir, en forma de carreu, més irregular que el parament de la resta de la nau.
No hem d’atribuir aquesta diferència constructiva a una diferència en el procés cronològic de construcció de l’edifici, sinó a les vicissituds d’un procés constructiu que es revela totalment unitari, responent a un projecte perfectament adscrit a les fórmules característiques de l’arquitectura del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 325v-327r
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 305
- Coy, 1906, pàg. 299
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 389
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 909, pàgs. 40-42
- Martínez, 1991, pàgs. 91, 173 i 174.