Resultats de la cerca
Es mostren 8494 resultats
el Poblenou de Benitatxell
Poblenou de Benitatxell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, als contraforts orientals del Sistema Prebètic valencià del promontori de la Nau.
El terme, tot i no ésser gaire elevat, és molt accidentat al NW hi ha el tossal Gros i una sèrie d’eminències de 100 a 200 m alt, i, al S, s’aixeca el puig Llorençà 445 m alt, cim cretaci i nummulític arquejat, càrstic i parallel a la costa, que cau sobre la mar en penya-segats, anomenats morres i morros El litoral, desproveït de platges, presenta els accidents de la cala del barranc de la Viuda, la punta de l’Aldera i la cala dels Tests La circulació superficial es redueix al barranc Roig i al de la Teulera i d’altres d’insignificants Hi ha prop de 200 ha de garriga, propietat municipal,…
Zadar
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, Croàcia.
Ciutat portuària a la mar Adriàtica, té indústries tèxtils, alimentàries, mecàniques lleugeres i de plàstics Hi ha una facultat de filosofia, i diversos museus i teatres És seu episcopal catòlica Fundada al segle IX aC, vers el 35 aC esdevingué colònia romana Colonia Iulia Iadera , i durant l’imperi Romà gaudí de fama, sobretot pel comerç de l’oli i del vi Centre important de la Dalmàcia bizantina, a partir del segle XI passà, alternativament, al domini venecià o hongarès Veneciana del 1409 al 1707, durant el segle XIX fou centre de la Dalmàcia austríaca Ocupada pels italians el 1918,…
Torrelles de la Salanca
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, situat a la costa, a la dreta de l’Aglí, límit N del terme.
Travessa el terme d’W a E el rec del Bordiu, que a la seva desembocadura a la mar forma l’estany del Bordigó i les extenses zones d’aiguamolls, que s’estenen al llarg de tota la façana litoral, i que han esdevingut un espai ecològic protegit De les 1 181 ha conreades, la major part ho són de vinya 721 ha, 137 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha 262 ha d’hortalisses 108 d’escaroles, 76 de carxofes, 21 d’api, 20 d’espàrrecs, 11 de tomàquets, 10 d’enciams, 7 de fruits primerencs, 2 de coliflors i 1 de julivert, 199 ha d’arbres fruiters 187 d’…
sa Torre d’en Gaumés
.jpg)
Cercle talaiòtic de sa Torre d’en Gaumés (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Lloc o possessió del municipi d’Alaior (Menorca), al S de la ciutat, al camí de Sant Llorenç.
Hi ha un important poblat talaiòtic amb una taula El jaciment ocupa unes 5 ha i inclou tres talaiots, una taula i dues línies de muralles que tanquen el poblat Hom hi ha reconegut cases de planta circular i pati central, i un sistema de recollida d’aigües El santuari, amb la monumental taula central, té planta de ferradura i façana còncava, encara que trencada La sala hipòstila, anomenada Flaquer, era utilitzada com a magatzem o construcció auxiliar Hi ha altres restes, com portes d’entrada amb dintells, coves, etc El conjunt, excavat en part entre el 1974 i el 1978 per Guillem Rosselló i…
Capri

Vista de la ciutat de Capri
CC Wonderful Pics
Illa
Illa de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern És una illa muntanyosa puig Solaro, 589 m, continuació geològica de la península de Sorrento Els conreus principals són l’olivera, la vinya, els arbres fruiters cítrics i l’horta La costa, escarpada, només té dos ports Marina Grande i Marina Piccola Capri i Anacapri en són les poblacions més importants És un dels centres turístics més freqüentats de la Itàlia meridional Hi ha restes del Paleolític, els primers de la Campània Durant el IV millenni s’hi desenvolupà una cultura de ceràmica pintada d’influència balcànica…
Canet d’en Berenguer
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre envoltat pel municipi de Sagunt, situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, límit meridional del terme.
La costa és baixa i forma al costat del riu una entrada sorrenca al mar, el cap de Canet , on hi ha el far de Canet 1904 L’agricultura de regadiu, que ocupa tot el territori, rep l’aigua de la séquia major de Morvedre s equiols de Mardà, de Montíver, regulada per una comunitat de regants, i de nombrosos pous el taronger 312 ha ha esdevingut pràcticament monocultura i ha desplaçat els arrossars de les marjals de la costa L’explotació turística de la costa ha estat força intensa des del 1970 El poble 1 968 h agl 2006, canetaris 11 m alt, a 1,5 km de la costa, fou alqueria islàmica…
Biblos
Ciutat antiga
Antiga ciutat fenícia de la costa del Líban, al nord de Beirut, a l’actual Ǧubayl.
Les excavacions han pogut mostrar una successió de ciutats des del Neolític vers el 5000 aC, que ha donat ceràmiques impreses molt semblants a les dels Països Catalans, de les quals són l’origen remot, passant per una etapa calcolítica 3800-3200 aC preurbana i diverses etapes de progressiva urbanització fins a la conquesta per part dels amorites vers el 2000 aC, moviment de pobles siríacs que comprèn probablement l’emigració d’Abraham D’aquest període amorita és el Temple dels Obeliscs, i una bona sèrie de destrals d’or conservades al museu de Beirut Posteriorment, Biblos sofrí la dominació…
Friül - Venècia Júlia
Divisió administrativa
Regió del NE d’Itàlia, que comprèn les províncies de Gorízia, Pordenone, Trieste i Udine.
La capital és Trieste És limitada al N pels Alps Càrnics Àustria, al NE pels Alps Julis Eslovènia, a l’E per Croàcia, al S per la mar Adriàtica i a l’W per la regió del Vèneto El relleu presenta dos sectors ben diferenciats el nord, muntanyós, format pels Alps Càrnics i Julis, amb altituds de 2 500 m i més, i els Prealps, i el sud, pla i baix, constituït per una plana alluvial formada, entre altres, pel riu Tagliamento, el principal de la regió El litoral és baix i arenós i forma nombroses llacunes hi destaca el golf de Trieste El clima és plujós 980 mm anuals a Trieste la…
sa Dragonera
sa Dragonera
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa sud-occidental de Mallorca, a ponent d’Andratx.
Orientada de NE cap de Tramuntana a SW cap de Llebeig, ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat— També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig Altrament, la cara que mira a Mallorca rarament ultrapassa…
sal gemma

Halita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorur de sodi, NaCl.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cubs, de vegades amb les cares excavades en forma d’escala també en masses de gra gruixut o compactes És incolora, bé que a causa de les impureses que conté pot presentar-se lleugerament colorada Té un esclat de vidre i és transparent o translúcida La seva densitat és de 2,164, i la duresa, de 2,5 Popularment és coneguda com a sal o sal comuna i mineralògicament com a halita N'és molt característic el gust salat La seva estructura cristallina fou la primera estudiada pel mètode de raigs X cada àtom de sodi o de clor és envoltat per…