Resultats de la cerca
Es mostren 9077 resultats
Josep Maria Huertas i Claveria
Historiografia catalana
Periodista.
L’any 1963 entrà a treballar en el diari El Correo Catalán , del qual arribà a ser el redactor en cap El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i la seva voluntat de dur a terme un periodisme honest i compromès amb la societat L’any 1968 començà a collaborar amb la revista Oriflama , però el 1974 l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton Cañellas, que n’era el…
Dominique-Marie-Joseph Henry
Historiografia catalana
Historiador provençal.
Fou nomenat bibliotecari de Perpinyà, on continuà el treball de JP Campagne, fundador i primer conservador de la biblioteca Henry ja havia publicat alguns estudis sobre la Provença A Perpinyà es familiaritzà aviat amb la llengua i la història catalanes L’any 1820 publicà Recherches sur la voie de Rome en Espagne à travers le Roussillon et examen critique de l’itinéraire d’Antonin depuis Narbonne jusqu’aux trophées de Pompée , on corregí errors d’èpoques anteriors, però no aconseguí trobar la localització exacta de les restes romanes També escriví unes relacions històriques sobre la febre…
José Alemany y Bolufer
Historiografia catalana
Filòleg.
Membre d’una humil família de jornalers, obtingué de manera brillant la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1889, gràcies a l’esforç intellectual i a les beques i els premis econòmics rebuts durant els anys d’estudiant Ja amb el grau de doctor, guanyà per oposició la càtedra de llengua grega de la Universitat de Granada el 1891 i, vuit anys després, una plaça homònima a la Universidad Central de Madrid Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta darrera universitat i no se’n mogué fins que se li manifestà una arterioesclerosi, malaltia que el…
Rafael Viravens i Pastor
Historiografia catalana
Cronista i arxiver.
Fill de Francesc Viravens, antic sergent de la guàrdia imperial napoleònica, i de Josefa Pastor, de modesta família noveldina, estigué mancat dels imprescindibles mitjans materials per a adquirir una sòlida formació i fou en gran part autodidacte Des de molt jove es vinculà al món de les arts gràfiques i exercí com a aprenent de caixista en algunes de les impremtes de més anomenada d’Alacant Amb el pas del temps, exercí diferents treballs a l’alacantina Fàbrica de Tabacs, fou director de les Cases de Beneficència i l’Hospital Civil, i arribà a aconseguir un lloc d’oficial en el Govern Civil,…
Sebastià Trias i Mercant
Historiografia catalana
Antropòleg i lul·lista.
El 1958 es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1971 amb la tesi El neolulismo filosófico del Padre Raymundo Pascual Fou professor ajudant de llengua aràbiga a l’Escola de Comerç de Palma 1967-68 i professor interí d’antropologia a la UB 1971-75 És catedràtic de filosofia, des del 1975, i professor d’antropologia, des del 1984, de la UNED El 1968 ingressà en la Maioricensis Schola Lullística, de la qual fou secretari 1978-87 i rector 1987-93 Membre de l’Institut d’Antropologia de Barcelona 1975, de l’Asociación Española de Hispanismo Filosófico 1988 i de l’…
obertura
Música
Peça musical que, com el seu nom indica, serveix d’introducció a una obra de dimensions més grans, generalment de caràcter dramàtic (òpera, oratori).
També pot servir, però, com a preludi d’altres tipus d’obra suite , simfonia, i fins i tot pot haver estat composta per a ser interpretada individualment Al principi del segle XVII, la tradició de començar les representacions que s’oferien a la cort amb una fanfara de trompetes començà a ser substituïda per introduccions amb diverses parts, anomenades simfonies Les obertures venecianes d’aquesta època 1670, aproximadament tenien dues parts, la primera lenta i en metre binari, i la segona ràpida i en metre ternari A Nàpols, al final del segle, A Scarlatti instaurà un tipus d’obertura basat en…
radiodifusió d’àudio digital
Electrònica i informàtica
Sistema digital de radiodifusió d’àudio que consisteix en la transmissió d’àudio d’alta qualitat en format totalment digital, tant a receptors fixos com a mòbils.
Aquest sistema canvia el plantejament del que fins aaleshores eren les emissions radiofòniques, en les quals per a cada programa analògic s’utilitzava una freqüència radioelèctrica diferent Amb el sistema DAB cada centre emissor emet un senyal digital anomenat múltiplex, que consisteix en un flux de dades a una velocitat d’1,5 Mbps Aquest senyal múltiplex està format a partir de la inserció de sis programes estereofònics d’àudio, que s’han digitalitzat i comprimit utilitzant el sistema de codificació Musicam, que en funció del nivell de qualitat desitjat pot generar un flux de dades variables…
Narendra Modi
Política
Polític indi.
De família de petits comerciants, es vinculà de molt jove a l’organització Rashtriya Swayamsevak Sangh ‘Organització Nacional de Voluntaris’, RSS, que té per objectiu l’assoliment per a tota l’Índia d’una identitat unificada centrada en l’hinduisme, de la qual esdevingué aviat un líder local Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Gujarāt, el 1987 ingressà al Bharatiya Janata BJP, i l’any següent en fou nomenat secretari general a l’estat de Gujarāt, on aconseguí augmentar-ne els seguidors i votants al llarg dels anys següents membre del govern de coalició 1990, en acabar la…
el Divuit de Juliol
Història
Data oficial de l’aixecament inicial de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Al Marroc, tingué caràcter estrictament militar a la metròpoli, els partits de dretes —Falange Española, carlins, Renovación Española i els militants més actius de les Juventudes de Acción Popular i de la CEDA— ajudaren les guarnicions, però sempre sota control militar Al Marroc l’aixecament es produí el dia 17 El 18 tingueren lloc els de Canàries, Sevilla —pern de la revolta a Andalusia—, Valladolid i Burgos el 19, els de Saragossa, Pamplona, Vitòria, Oviedo, Salamanca i Palma les guarnicions de Galícia s’aixecaren el dia 20 Als punts on fracassà, l’aixecament es produí el 19 Barcelona,…
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…