Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
baronia de Gotor
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1250 a l’anomenat infant
Jaume de Mallorca, fill del valí almohade de Mallorca Abū Yaḥyà Muḥammad ibn ‘Alī ibn Abī ‘Imrān al-Tinmalālī (mort el 1229), el qual es casà vers el 1234 amb Eva d’Alagón i Martínez de Luna.
El fill i segon baró es digué Blasco de Gotor y Luna, i fou alferes major del regne d’Aragó i primer baró d’Illueca Passà als Martínez de Luna, comtes de Morata de Jalón
països en transició
Economia
Expressió amb què el Banc Mundial anomena un conjunt de 28 països que entre el 1917 i el 1950 desenvoluparen un sistema d’economia planificada i que a partir de la dècada dels noranta han començat una transformació vers la instauració d’un sistema de lliure mercat.
Es tracta d’un procés que requereix canvis molt profunds i que és tutelat pels principals organismes internacionals Aquest grup és format per 10 països de l’Europa de l’est i central Albània, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Macedònia, Polònia, Romania i la República Txeca, els 15 sorgits de la disgregació de l’URSS Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Ucraïna, Uzbekistan, Tadjikistan, Turkmenistan, la Xina, Mongòlia i Vietnam
Corcelles
Escultura
Llinatge d’escultors, d’origen francès, establert a la Manresana (Segarra), on Bonaventura Corcelles fou deixeble de Pere Costa, que hi treballà (1741-42); Bonaventura feu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777); la seva obra, rococó, és discreta.
Un Felip Corcelles executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella Garrigues, d’influència acadèmica El seu fill Ramon Corcelles Lleida 1789 — 1849, el membre més destacat de la família, fou deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona heretà el taller del seu sogre Felip Saurí entre les seves obres, neoclàssiques amb reminiscències barroques, sobresurt el retaule major de la seu de Lleida 1816-17 el 1819 li fou encarregat el retaule major de Vilanova de Prades Conca de Barberà i fou autor dels retaules majors d’Alcarràs Segrià, el Soleràs Garrigues i, a Lleida, dels de…
llengües camitosemítiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades d’E a W, des de Mesopotàmia i Aràbia per tota l’Àfrica del nord fins a l’Atlàntic, i vers el sud fins dellà el límit meridional del Sàhara i a la zona de l’Àfrica Oriental fins a l’equador.
Formada pel conjunt de sis grups diferenciats semític, berber, egipci, cuixític, omòtic i txadià La tendència moderna Greenberg és designar aquesta gran família lingüística amb el nom d' afroasiàtica Presenta trets essencials comuns innegables Quant a la fonologia, cal remarcar l’existència, en grau divers, de consonants glotalitzades i enfàtiques i de fonemes articulats a la gorja o a la part posterior de la cavitat bucal laríngies, faríngies i velars i del paper essencial de les consonants morfològicament cal fer esment de la forma prefixada del verb i els pronoms sufixats com a trets molt…
assaig
Portada del primer volum d’una edició dels Essais de Michel de Montaigne (París 1725)
© Fototeca.cat
Literatura
Gènere en prosa, bé que el nom ha estat ocasionalment aplicat a obres en vers (Pope, Voltaire), no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc, amb voluntat de creació.
Oscilla en longitud entre l’article i el llibre i adopta formes molt diferents la pura divagació — Essais de Montaigne—, la dissertació sistematitzada — Essays on population de Malthus—, el diari íntim — Fragments d’un journal intime d’Amiel—, el “diccionari” — Dictionnaire philosophique portatif de Voltaire—, l’epístola — Lettres persanes de Montesquieu—, el diàleg — Dialogues concerning natural religion de Hume—, etc Bé que fou Montaigne qui el batejà amb els seus Essais 1580-95 i qui n’és generalment considerat com l’iniciador perquè, de més a més, aconseguí un equilibri paradigmàtic entre…
Sant Ramon
Sant Ramon de Portell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 km 2 , limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Ivorra, a l’E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l’W amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs S’estén pel sector més alt de la comarca, a una altitud mitjana de 700 m, entre els altiplans del pla de Sant Ramon i el pla de Viver, amb una vall i uns serrats de costers suaus vers el N, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, continuació vers l’W de l’altiplà de Calaf Per la banda de ponent, el terme acaba amb el promontori que hi ha sobre la Manresana, on…
Rupit i Pruit

Vista general de Rupit (Osona)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És situat al centre de Collsacabra,a llevant de la serra de Cabrera Limita, al N, amb els termes de la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, tots tres pertanyents a la comarca de la Garrotxa, a l’E amb Susqueda, al S amb Sant Hilari Sacalm, ambdós municipis de la Selva, i a l’W limita amb les terres osonenques de Vilanova de Sau, Tavertet i Santa Maria de Corcó Aquest municipi es formà amb l’agregació de l’antic terme de Pruit a Rupit el 1978, tot i que a l’origen tots dos pertangueren a un mateix terme jurisdiccional, fins que en la divisió…
Calonge de Segarra

Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit N de la comarca, a la zona de contacte entre la Segarra i el Bages.
Situació i presentació Municipi de 37,15 km 2 , situat a la part N de l’altiplà de Calaf, el terme del qual mig envolta aquesta població Límita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’Enfesta de la Molsosa, al NE amb la Molsosa, a l’E amb Sant Pere Sallavinera, al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt, i a l’W amb Castellfollit de Riubregós El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles i indústries de…
Cassà de la Selva
Vista aèria de Cassà de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona de contacte entre la Depressió Prelitoral i les Gavarres, al límit amb el Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a ponent amb els termes de Sant Andreu Salou i Campllong, amb Llambilles al N, a llevant amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i amb Santa Cristina d’Aro, ambdós de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llagostera i al SW amb el terme selvatà de Caldes de Malavella El límit sud-occidental del terme coincideix amb el curs de les rieres de Cagarella i de Gotarra El límit occidental ve indicat per la riera de Verneda, i per la Riera Seca o de Susvalls A septentrió fa de termenal la serra de la Font, culminada pel puig de Ventalló, i part del curs de la…
l’Aldea

Antic poble de l’Aldea, on destaca l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea i la torre fortificada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a l’esquerra de l’Ebre, al començament de la zona del delta.
Situació i presentació El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de N a S és gairebé el doble de llarg que d’ample, limita al NW amb el terme de Tortosa la pedania de Campredó, al NE amb el municipi de Camarles, al SE amb el municipi de Deltebre antiga pedania de Jesús i Maria i al SW, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta El territori és planer,…