Resultats de la cerca
Es mostren 17487 resultats
ortosa
ortosa
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic i potàssic, KAlSi3O8.
Mineral del grup dels feldespats que cristallitza en el sistema monoclínic de classe prismàtica Forma cristalls maclats segons la llei de Karlsbad, de Baveno o de Manebach És anomenada també ortòclasi o feldespat ortosa A les roques, hom el troba en forma de masses granulars microcristallines o de grànuls irregulars L’esclat és de vidre té una duresa 6-6,5 i una densitat 2,55-2,63 Pot ésser incolora, blanca, grisa i fins i tot roja per alteració dóna caolí o bé sericita És molt abundant a les roques eruptives àcides i als esquists cristallins N'hi ha també a les roques…
discant
Música
Forma de polifonia apareguda a la fi del segle XI.
En principi, oposat al moviment parallel de l' organum , recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del discant Regulae discantandi…
díptic
Art
Història
Tauleta doble unida per frontisses i plegable.
Al Baix Imperi romà eren d’ivori amb relleus a l’exterior representaven figures soles segle IV, escenes de cacera o jocs segle V Des de la fi del segle IV fins al segle VI es posà de moda de regalar a l’emperador i a d’altres personalitats uns díptics anomenats consulars perquè commemoraven el nomenament d’un cònsol, els quals tenien, a la part exterior, relleus d’ivori, molt rics en informació documental, i a l’interior hi havia cera per a escriure-hi A Bizanci foren repetits els mateixos temes amb finalitats similars A l’època gòtica i al Renaixement eren pintats o tallats a la part…
escudella
Gastronomia
Plat d’arròs i fideus o qualsevol altra pasta, sovint de sèmola i fins i tot de tapioca, amb col, patates i altres verdures, cuit amb el brou de la carn d’olla o solament amb aigua i algun condiment.
L’escudella es cou per separat amb el brou de la carn d’olla i se serveix com a plat independent escudella i carn d’olla , o bé es cou amb tots els ingredients de tots dos plats i se serveix a la manera de bullit escudella de pagès o barrejada L’escudella i carn d’olla havia estat la menja més habitual de les llars del Principat És costum de menjar escudella en les diades de Nadal amb pasta grossa, generalment galets, el dimecres de carnestoltes i el sant del cap de casa, i també, en alguns indrets, per la festa major En algunes poblacions urgellenques, com la Seu d'Urgell , i…
crítica
Filosofia
Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.
El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics antigament hom en deia logica maior , hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia , epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc, bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana A partir del sistema kantià restaren assentats els…
Esquirols
Música
Grup català de cançó folk creat el 1973 i dissolt el 1983.
Amb el referent del Grup de Folk, un grup de joves del poble de l’Esquirol i de l’escola de música Esclat de Manresa crearen Esquirols Joan Crosas, Ramon Estrada, Josep Casadesús, Joan Vilamala i Maria Dolors Roca constituïren el nucli del grup, si bé ocasionalment se’ls uniren altres intèrprets Començaren fent cançons de muntanya per encàrrec, i a poc a poc anaren desenvolupant un repertori propi basat en melodies i instrumentacions senzilles, veus harmòniques i lletres iròniques, poètiques i reivindicatives Les cançons de discos com Fent camí 1975, Torna, torna Serrallonga 1980…
videoarbitratge
Futbol
En el futbol, revisió instantània en què tres àrbitres estudien des d’un espai aïllat les imatges en vídeo d’un partit, per a assegurar la correcció de les decisions arbitrals que poden condicionar el resultat final.
És utilitzat com a ajut de les decisions arbitrals, per a evitar errors humans d’imprecisió i falta de perspectiva en situacions dubtoses o confuses Fou utilitzat per primer cop en una competició en el Campionat de Lliga 2012-13 als Països Baixos Tanmateix, la seva introducció fou bloquejada molts anys per la FIFA, que no l’incorporà al reglament de l’esport fins el 2018, bé que amb caràcter opcional, i limitat a reclamacions per gols, penals, expulsions i amonestacions Les primeres competicions de primer nivell a adoptar el videoarbitratge foren la Bundesliga i els campionats de…
Percy Sledge
Música
Cantant nord-americà de soul.
Treballà en oficis diversos, com ara jornaler als camps de cotó, manobre i infermer en un hospital Els anys seixanta cantà en el conjunt amateur Esquires Combo El 17 de febrer de 1966 enregistrà amb aquest grup la cançó When a Man Loves a Woman , que es convertí en un dels grans èxits de la música pop de tots els temps Durant la seva carrera aconseguí també altres èxits Warm and Tender Love , It Tears Me Up , Out of Left Field , Sunshine , Cover Me , Take Time to Know Her , My Special Prayer , I'll Be Your Everything , etc Entre d’altres, rebé el premi de la Rhythm & Blues Foundation…
Alessio Boileau i Bernasconi
Música
Editor musical italià instal·lat a Barcelona.
S’inicià com a aprenent amb Ricordi, de Milà, i posteriorment passà a treballar com a impressor a la casa Marcello Capra de Torí El 1904 ingressà a la firma Vidal, Limona i Boceta de Barcelona, on va romandre fins el 1906, any en què comprà els tallers d’aquesta casa Establert a Barcelona fundà, amb altres socis, Iberia Musical El 1928 l’empresa absorbí petites editorials dedicades a la impressió de música i es creà l’Editorial Boileau Aquesta casa es dedicà a la publicació tant de música de repertori com d’altres músiques, si bé acabà imprimint gairebé de manera exclusiva música…
Francesco Maria Piave
Música
Llibretista italià.
El 1827 es traslladà amb la seva família a Roma, on inicià l’activitat literària De nou a Venècia 1838, la seva poesia li proporcionà renom i el 1842 fou contractat com a llibretista del Teatro La Fenice El 1859 abandonà Venècia i passà, amb el mateix càrrec, al Teatro alla Scala de Milà El 1867 un atac d’apoplexia el paralitzà Piave destacà sobretot per la seva collaboració amb Giuseppe Verdi Fou l’autor, entre d’altres, dels textos d' Ernani 1844, La forza del destino 1862, Macbeth 1847, Rigoletto 1851, La Traviata 1853 i Simon Boccanegra 1857, encara que Verdi, sovint insatisfet, feia…