Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
L’absentisme parlamentari impedeix aprovar un pla contra els maltractaments
El Congrés dels Diputats aprova un projecte de llei per a introduir algunes reformes en el Codi Penal L’absència de diputats del PP i CiU, combinada amb l’abstenció del PSOE, CC i el Grup Mixt, impedeix la inclusió d’unes esmenes ja aprovades al Senat per a poder qualificar de delictiu l’exercici de violència física o psíquica sobre la parella o els fills i les situacions d’assetjament sexual El dia 29 la cambra torna a posar a votació les esmenes, que són aprovades gairebé per unanimitat, mentre els partits aprofiten el debat per a recriminar-se mútuament la situació viscuda…
El FC Barcelona guanya el torneig Joan Gamper
El FC Barcelona guanya per 3 a 1 el Sporting Club de Lisboa en la XXIVa edició del torneig Joan Gamper, amb gols de Figo, Dani i Déhu Després del partit Manel Gamper, nét del fundador del club, demana que es deixi de celebrar un torneig que els darrers anys ha perdut bona part del seu prestigi per culpa de la manca de dates Aquest any el Gamper només ha aplegat 20000 persones al Camp Nou, un estadi que els darrers dies ja ha acollit dos partits oficials, un de Supercopa i un de Lliga La directiva, però, té la intenció de mantenir el torneig
literatura urdú
Literatura
Literatura conreada en urdú pels musulmans de l’Índia i del Pakistan.
Malgrat que hom hi escriví alguns tractats religiosos ja al s XIV, la literatura —sobretot la poesia— no florí fins al s XVI poetes com Deccan Vali 1667-1741, Sauda 1713-81, poeta satíric, Mir 1724-1810 i Mir Hasan 1727-86, conreadors de la poesia amorosa i famosos per llurs gazals, i sobretot Ġālib 1797-1869, pare de la literatura urdú moderna Al s XIX florí la prosa literària, sobretot per obra de Sayyid Ahmad Khan 1817-98 i Šibli 1857-1914, i al s XX es desenvoluparen el periodisme, l’assaig, la novella, etc, gràcies sobretot a Muḥammad Iqbal i a Premchand
teorema central del límit
Matemàtiques
Teorema segons el qual, per a una distribució de probabilitat arbitrària de mitjana μ i variància σ2, i essent x̄ la mitjana de n observacions independents d’aquesta distribució, la variable
té una distribució
.
Segons aquest teorema, per a n → ∞ la mitjana de n observacions independents segueix una llei normal de mitjana igual a la de la població i de variància igual a 1/ n de la d’aquesta A la pràctica, per a n ≥ 10 l’aproximació és ja suficient Aquest teorema, formulat per Lindeberg i Levi, és un dels més importants de la teoria de probabilitats De Moivre en feu la primera demostració el 1732 en el cas d’una distribució binomial, i posteriorment Ljapunov en demostrà la validesa molt general en cas de variables aleatòries Això explica per què a la pràctica hi ha moltes variables que…
pols interestel·lar
Astronomia
Pols formada de petites partícules sòlides (0,00005 cm de diàmetre) presents a les nebuloses fosques de les galàxies.
Aquest material és el responsable de l’enfosquiment i l'envermelliment interestellar de la llum que prové dels estels, ja que dispersa i absorbeix una part d’aquesta llum Aquesta és una de les principals dificultats per a determinar les distàncies estellars amb exactitud Una gran part de la Galàxia, especialment el seu nucli, és oculta darrere de núvols de pols interestellar, encara que la seva massa sigui solament el 0,1% de la massa total de la Galàxia La seva temperatura és molt baixa 20 K i la seva densitat també 10 2 5 g/cm 3 La seva composició és encara molt discutida
prosa
Música
Cristianisme
Cant litúrgic rimat que hom executava generalment després de l’al·leluia de la missa i de la capítula de vespres.
Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V…
Cartellà

Aspecte de l’església de Cartellà al municipi de Sant Gregori (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), el qual, juntament amb el poble de Sant Medir (l’antic Sant Medir de Cartellà ), ocupa el sector septentrional.
El petit nucli —esmentat ja el 1035—, format per l’església parroquial de Sant Feliu i unes poques cases, és a 183 m d’alt Un quilòmetre i mig al sud, a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola que li servien de vall, s’alça l’antic castell de Cartellà , esmentat el 1238, ben conservat que comprèn la capella de l’Esperança, dels s XII-XIII, d’on era originària la família Cartellà el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470 dels remences de Verntallat, que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera
el Maresme
Antic barri
Antic barri industrial de Barcelona, situat entre el Poblenou i el barri del Besòs i entre l’autopista de Barcelona a Mataró i la mar.
Originalment, era format per un grup de cases de planta baixa, existents ja els anys trenta, i blocs d’habitatges, edificats a partir del 1958 per una empresa privada i una cooperativa La seva situació, a la zona baixa i sorrenca del delta del Besòs, i la manca quasi total de pavimentació i d’una xarxa adequada de clavegueres provocaren inundacions repetides La població procedia, en general, de les onades immigratòries El desembre del 2006 passà a formar part del districte de Sant Martí en la nova divisió administrativa municipal, juntament amb el barri veí del Besòs , sota el…
comtat de la Marca
Història
Territori de l’extrem nord de l’Aquitània i, dins aquesta, del Llemosí, limitant al nord amb el Berry, a l’est amb l’Alvèrnia, a l’oest amb el Poitou i el comtat d’Angulema i al sud amb el Llemosí pròpiament dit.
Es divideix en Alta Marca, amb capital de primer a Charroux i després a Gueret, i Baixa Marca, amb capital a Belac Sembla que fou separada del Llemosí vers el 940 pel duc d’Aquitània Guillem Cap d’Estopa i que fou lliurada com a comtat a Bosó I el Vell, dit també comte de Charroux, però potser ja foren comtes de la Marca el seu pare, Sulpici, i el seu avi Jofré Al s XIII passà a la casa dels Lusignan, i el 1531 fou incorporat a la corona francesa En la divisió administrativa francesa, aquest territori La Marche comprèn els departaments de Crosa i Alta…
Riells del Fai

Vista del poble de Riells de Fai (Bigues i Riells del Fai)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situat a la vall de la riera de Tenes, entre els espadats dels cingles de Bertí i de Sant Miquel del Fai.
És esmentat ja el 971 el 1044 el bisbe de Barcelona Guislabert vengué la seva parròquia Sant Vicenç al monestir de Sant Miquel del Fai, que nomenava el rector La parròquia tenia 12 famílies el 1553, 24 el 1824 i 48 el 1848 Hi ha un petit nucli de poblament entorn de l’església i un barri vers Vall-de-ros Ha esdevingut lloc d’estiueig amb moltes torres i xalets L’església actual fou reedificada a partir del 1618 i renovada posteriorment Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil fou municipi independent Des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic