Resultats de la cerca
Es mostren 7458 resultats
Santa Maria d’Ardèvol (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Situació Dins el municipi de Pinós, al vessant de ponent de la seva serralada, hi ha el petit nucli d’Ardèvol, un dels pocs agrupaments urbans d’aquesta comarca Mapa 330M781 Situació 31TCG770580 Per arribar-hi, es pot triar entre l’ample camí que arrenca del punt quilomètric 13 de la carretera de Sant Ramon a Solsona, prop de Torà —amb 10 km més, s'arriba a Ardèvol—, o bé el camí que, al punt quilomètric 12,500 de la carretera Cardona-Su-Miracle-Solsona, porta directament de Su a Ardèvol amb 10 km Finalment hi ha una altra carretera, la qual, entroncant amb la de Valls de Torroella a Calaf,…
Sepultures properes al Collet Alt de cal Galzeran (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Necròpoli de tombes de lloses situada a l’extrem d’un serrat, des d’on hi ha una bona vista sobre Vallferosa A prop seu, hem pogut trobar, gràcies —també— a les indicacions de Jaume Coberó i de Jordi Marsal, una tomba excavada a la roca i restes d’un possible habitatge medieval Un cop siguem a l’habitatge proper al Collet Alt de cal Galzeran, al qual podem arribar segons l’itinerari que és descrit en l’apartat corresponent, veurem a l’altra banda del camí, al límit del bosc, damunt una petita codina, una sepultura excavada a la roca Així mateix, si seguim enllà el camí carreter…
Santa Agata (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Exterior a l’església des del costat sud-oriental, amb l’absis, semicircular, a primer terme L Prat Al límit sud-oriental del Solsonès, dins el terme de Clariana, hi ha un dels edificis més interessants d’aquesta època És el temple de Santa Àgata Mapa 330M781 Situació 31TCG855435 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 36,500, cal deixar el vehicle al camí que puja, en direcció a migjorn, cap al bosc, des d’on, en breus moments, hom arriba al turó on hi ha aquest temple JCT Història A desgrat que siguin importants, són ben poques les dades que hem pogut recollir d’…
Sant Mamet d’Anes (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Antiga parròquia, ara una simple ermita, que s’ha mantingut gairebé inalterable en la seva estructura al llarg dels segles ECSA - A Roura Aquesta església, esdevinguda ermita, es troba al costat de la casa o mas d’Anes, situada als peus del serrat de Sobiró, entre els torrents de Prat de Codina i Faló, al NE del poble de Prullans Mapa 35-10 216 Situació 31TCG978939 Per anar-hi, cal arribar a Prullans i des d’allí seguir la carretera que mena a Ardòvol Poc després de Prullans, cal agafar una pista a mà dreta que passa per la casa forta d’Orèn i arriba al mas d’Anes RMAE Història…
Castell de Serola (Canavelles)
Art romànic
Situació Vista de llevant de les restes que formaven una sala o estança del castell ECSA - A Roura Castell situat damunt del congost de les Graus de Canavelles, sobre una petita elevació que s’alça al vessant de la muntanya Al seu costat, a l’altra banda d’un torrent el còrrec de la Coma, hi ha l’església de Sant Pere d’Eixalada o de Serola Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 58” N - Long 2° 15’ 17” E Des de la carretera que va de Prada de Conflent a la Cerdanya N-116, havent passat el túnel del castell de Nyòvols i poc abans d’arribar als Banys de Toès, surt a mà dreta un corriol que va a…
Sant Andreu d’Eixalada (Nyer)
Art romànic
Antiga església abacial d’un monestir fundat pel monjo Comendat i els seus familiars l’any 840 i confirmat el 847 pel comte Berà II, fill del comte Argila Donà origen a un vilar avui desaparegut, esmentat als segles XI i XII villare Exalata El monestir era a les proximitats de les fonts termals calentes dites avui de Toès Segons una tradició incerta, l’església de Sant Andreu hauria estat situada una mica per sobre de l’actual establiment termal El monestir tingué una vida breu, ja que fou destruït per un aiguat de la Tet a la tardor del 878 La seva importància rau en el fet…
Miquel Querol i Gavaldà
Música
Musicòleg i compositor català.
Vida Es formà al monestir de Montserrat 1926-36, on estudià contrapunt i composició amb I Pinell, i posteriorment, a Barcelona, tingué com a mestre J Lamote de Grignon 1937-39 Cursà filosofia i lletres a les universitats de Saragossa 1943, Barcelona 1944-45 i Madrid 1948, centre aquest darrer on es doctorà amb la dissertació La escuela estética catalana contemporánea Madrid, 1953 Exercí nombrosos càrrecs a l’Instituto Español de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques, des de secretari a partir del 1946 fins a director 1969-82 Ha estat professor d’història de la música…
Ildebrando Pizzetti
Música
Compositor italià.
Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant com a director…
Arxiu Municipal de Sueca
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració local del municipi de Sueca.
És un dels arxius municipals més importants del País Valencià pel volum i l’interès de la documentació que s’hi conserva i perquè, en salvar-se de la destrucció generalitzada del 1936 —que sí que afectà en canvi l’arxiu parroquial—, els seus fons més antics es remunten al s XIII, al moment mateix de la conquesta i la colonització cristianes Custodiat en una sala de la cort local, no fou ordenat fins el 1751, quan, en compliment d’unes disposicions ministerials trameses a tots els corregidors del Regne de València, el consell de Sueca acordà habilitar un espai específic per a l’arxiu a les…
Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Museu municipal de Barcelona inaugurat el 1943.
Els seus antecedents cal cercar-los en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, any en què es destinaren diverses sales del pavelló Ciutat de Barcelona a explicar la història de la ciutat als nombrosos visitants que aplegà aquell magne esdeveniment Closa l’Exposició, tot el material que s’hi havia aplegat per a exposar-lo es guardà a l’Arxiu Històric de la Ciutat tot esperant l’ocasió propícia per a fundar un museu d’història de Barcelona Parallelament, les importants excavacions arqueològiques dutes a terme d’ençà de l’any 1931 a la plaça del Rei per tal d’estudiar les restes…