Antiga església abacial d’un monestir fundat pel monjo Comendat i els seus familiars l’any 840 i confirmat el 847 pel comte Berà II, fill del comte Argila. Donà origen a un vilar avui desaparegut, esmentat als segles XI i XII (villare Exalata). El monestir era a les proximitats de les fonts termals calentes dites avui de Toès. Segons una tradició incerta, l’església de Sant Andreu hauria estat situada una mica per sobre de l’actual establiment termal.
El monestir tingué una vida breu, ja que fou destruït per un aiguat de la Tet a la tardor del 878. La seva importància rau en el fet que és l’origen de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. L’any 864 (o 865) s’uní a la comunitat monàstica d’Eixalada un grup de sis nouvinguts, encapçalats per Protasi, prevere, que procedien del lloc de Cuixà, on s’havien establert en comunitat. Aquesta adhesió ajudà a revitalitzar Sant Andreu d’Eixalada. En aquesta època el monestir tingué problemes amb el comte Salomó, que discutia la propietat dels béns del cenobi. Mort aquest comte, Carles el Calb atorgà a Sant Andreu d’Eixalada el 871 un precepte d’immunitat i de confirmació del seu patrimoni, a precs del comte Miró I.
Després de la destrucció del monestir l’any 878, en què moriren alguns germans, els monjos supervivents decidiren no reconstruir-lo i prengueren el determini d’aixecar el nou monestir a Cuixà, al voltant de l’església de Sant Germà, en terres de Protasi, que en fou nomenat abat l’any 879.
Donació del comte Berà II a Sant Andreu d’Eixalada (23 de febrer del 847)
Berà II, comte de Rasès i de Conflent, fa donació i confirma al monestir de Sant Andreu d’Eixalada el territori en el qual s’havia establert.
In nomine Dei summi. Ego Bera, gratia Dei comes, donator sum Deo omnipotenti et sancti Andreae apostoli, cujus coenobium situm est in valle Engarra, in locum vocatum Exalata. Audientes praedicationem sanctorum patrum quia eleemosyna a morte liberat animam, propterea trado atque dono […] cum ecclesiam Sancti Andreae, cum decimis et primiciis et oblationibus, cum exiis et regressiis, viae ductibus et reductibus, pratum et condirectum, pronum et planum, montuosum et vallosum, uberrimum et siccum, cum suis affrontationibus. Affrontat autem ex una parte […] Bataller, de tertia in aquis sanctis; et descendit per Canavelles et pergit ad Cunebaler; de quarta a Chervillar; de quinta a Guardiola; de sexta a Cherescolat; de septima in Alien. Quantum istae affrontationes includunt, sic trado in dominio et potestate Sancti Andreae et […] meae. Si quis contra ista carta donationis paratus and inrumpendum, in primis iram Dei omnipotentis et cum Juda traditore […] firma et stabilis permaneat.
Facta carta donationis sexto calendas martii anno sexto regnante Carolo.
Sig+num Bera, comes gratia Dei, […] mandavit et testes firmare rogavit.
[O]: Perdut.
[A]: Còpia del segle XII: Cartulari major de Sant Miquel de Cuixa, perduda.
a: Marca: Marca hispanica sive limes hispanicus, París 1688, ap. XIX, col. 782.
Traducció
"En nom del Déu suprem. Jo, Berà, per la gràcia de Déu comte, sóc donador a Déu omnipotent i a sant Andreu apòstol, el cenobi del qual és situat a la Vall Engarra, al lloc dit Eixalada. Oint la predicado dels sants pares, que l’almoina allibera de la mort, per això lliuro i dono […] amb l’església de Sant Andreu, amb els delmes, primícies i oblacions, amb les eixides i entrades, accessos i retorns, prat i conreu, tant pregon com planer, muntanyós com escorrancat, fèrtil com sec, amb les seves afrontacions. Afronta d’una part […]; [de la segona part] a Bataller; de la tercera a les aigües santes, i baixa per Canavelles i es dirigeix fins a Cunebaler; de la quarta a Chervillar, de la cinquena a la Guardiola; de la sisena a Cherescolat; de la setena a Alien.
Tot el que inclouen aquestes afrontacions, així ho lliuro al domini i potestat de Sant Andreu i […] meva. Si algú volia anar contra aquesta carta de donació per a rompre-la, que primerament [incorri] en la ira de Déu omnipotent i que amb Judes el traïdor […] resti ferma i estable.
Feta aquesta carta de donació el sis de les calendes de març, any sis del regnat de Carles.
Signatura de Berà, comte per la gràcia de Déu [que] manà i demanà als testimonis que signessin."
(Traducció: Pere Ponsich)