Resultats de la cerca
Es mostren 5769 resultats
Rajadell

La Plaça Major i el castell de Rajadell, al Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera de Rajadell.
Situació i presentació Limita al N amb Fonollosa, a l’E amb Manresa, al S amb Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix i a l’W amb Aguilar de Segarra El terme municipal de Rajadell és accidentat per nombroses serretes, planells i turons dels estreps o contraforts de la serra de Rubió La riera, afluent de la dreta del Cardener, que es forma per la reunió de diversos torrents del vessant oriental de l’altiplà de Calaf, és el principal element del paisatge de la contrada Passa encaixonada pels pendents que des de la profunda vall s’enfilen a migjorn fins a l’alta costa del Cogulló de…
Santa Llogaia d’Àlguema

Vista general de Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Llogaia d’Àlguema, d’una extensió de 1,93 km 2 , és situat a la part occidental de la plana empordanesa, a la dreta del Manol, que fa, en part, de límit septentrional amb el municipi de Vilafant El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que conflueix per la dreta al Manol, a l’extrem nord-oriental del municipi tributari d’aquesta riera és el Rec Madral Vers llevant, el traçat de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, de la qual surt un ramal que porta al poble, separa el terme del de Vilamalla i del Far d’Empordà Al costat sud…
Biure

Vista parcial del poble de Biure d’Empordà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Biure té una extensió de 10,05 km 2 , i és situat a la confluència de les valls del Llobregat d’Empordà, que travessa de N a S la part oriental del territori, i el seu afluent, el Ricardell, el qual drena de ponent a llevant el sector central del terme El terreny és molt accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs Dintre el terme, l’estreta vall del Ricardell és encaixada entre els estreps del Mont-roig, que ocupen tota la zona septentrional del municipi, límit amb Darnius, i la serra dels Tramonts, a migdia, límit amb Pont de Molins i Boadella i…
el Pla del Penedès
el Pla del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal del Pla del Penedès, o Pla de Santa Maria, d’una extensió de 9,57 km 2 , limita al N amb Terrassola i Lavit, a l’E amb Subirats, al S amb Santa Fe del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Font-rubí i Puigdàlber És situat a la part central de la depressió penedesenca, al N de Vilafranca A part del poble del Pla del Penedès, el cap de municipi, hi ha diversos barris disseminats Bonavista, Cal Janes, les Parellades, les Tarumbes i el Pujolet, les antigues quadres del Gorner, Palou, la Sala i l’Aguilera Travessa el terme la carretera comarcal que va d’Igualada…
Joaquim Carbó i Masllorens

Joaquim Carbó i Masllorens
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…
,
Vallclara

Vista parcial de Vallclara, on destaca el campanar de l’església de Sant Joan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda sud-occidental de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, o riu de Milans, capçalera del Francolí Confronta amb els termes de Vimbodí NE, E i SE, Prades, al Baix Camp S, Vilanova de Prades SW, el Vilosell W i amb un petit sector de Vinaixa N, els dos últims municipis de les Garrigues El municipi és accidentat, d’una banda, pels vessants orientals de la serra de la Llena, on els cims entre 650 i 900 m fan de partió amb els termes de Vilanova de Prades al S i el Vilosell a l’W d’altra banda, és accidentat pels vessants septentrionals de les…
Fulleda

Fulleda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Fulleda, de 15,96 km 2 , és a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, de la qual la separen els Morellons 722 m Limita amb els termes de Senan NE, l’Espluga de Francolí SE i Vimbodí S, de la Conca de Barberà, i amb els garriguencs de Tarrés S, Vinaixa SW i l’Espluga Calba N Comprèn el sector de capçalera d’algunes valls dels Cortals, de la Granada i de Matallonga que van a parar, dins el terme de l’Espluga Calba, al barranc del Turull i que corren entre la línia de tossals dels Morellons al SE 722 m, al límit amb la…
Sant Agustí de Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües del Ter i el Llobregat, al collet de Sant Agustí 860 m Limita al NE amb Sora, al SE amb Sant Boi de Lluçanès, al SW amb Perafita, a l’W amb Lluçà i al NW amb Alpens El terrreny és boscós i trencat, i s’estén vers l’E fins al cim de la serra dels Munts 1 059 m Drena Sant Agustí de Lluçanèsel torrent de l’Alou, tributari de la Riera Gavarresa, i el de Cussons o Sant Quirze, tributari del Ter Les…
Campins

Campins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat entre els vessants meridionals del Montseny i la plana ondulada per turons de relleu suau.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Celoni S, Gualba E i Fogars de Montclús W i N La seva demarcació s’estén en pendent de S a N amb una altura mínima de 200 m i màxima de 800 m al seu extrem més septentrional És ondulat en la seva part central per turons de relleu suau, com Puig Morell 318 m d’altitud, la serra d’en Mates 330 m o el turó de Can Zidro 390 m Hi dominen els boscos d’alzines sureres, castanyers, matollar i com el mateix nom del poble indica, pins Els diferents rierals o torrents s’apleguen a la riera de Campins, que fora el terme pren el nom de riera de Pertegàs…
Premis Nacionals de Comunicació
Comunicació
Periodisme
Publicacions periòdiques
Editorial
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1999 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en diversos àmbits de la comunicació en llengua catalana.
Es reconeixen tant els professionals com les entitats, tant públics com privats No es convocaren els anys 2006 i 2012 i tampoc el 2017 aquesta edició per la intervenció de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola Fins el 2005 reberen el nom de Premis Nacionals de Radiodifusió, de Televisió i de Telecomunicacions El nombre i les categories dels premis han anat variant d’acord amb l’evolució del sector el 2000 es constituí el Premi Nacional d’internet, el 2008 s’atorgaren per primer cop els premis corresponents a les categories de premsa,…