Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
marquesat de Villena

fototeca.cat
©
Història
Títol concedit per Enric II de Castella, el 1366, a Alfons de Gandia i de Foix, que el cedí al seu fill segon Pere de Villena i d’Arenós (mort el 1385), però que li fou confiscat el 1391 pels tutors del rei Enric III.
Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón , primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí 1468 al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero mort el 1529 Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga , avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso mort el 1746, la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso mort el…
Sesostris III
Història
Faraó de la dinastia XII (1878-43 aC) i el seu sobirà més important.
En política exterior, consolidà de forma definitiva el domini egipci a la Baixa Núbia Hi té documentades quatre expedicions, totes victorioses 1871, 1869, 1862 i 1859 La frontera amb Kuš o Alta Núbia quedà ja establerta en la primera campanya a Semna, uns 60 km al S del Wādī Ḥalfā’ Així mateix, a fi de consolidar l’ocupació del país, construí una cadena de vuit fortaleses entre Semna i Buhen davant del Wādī Ḥalfā’ En canvi, la seva política respecte a l’Àsia fou tan antiexpansionista com la dels seus predecessors dels Regnes Antic i Mitjà En política interior, Sesostris III es…
Sanç I de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (905-925), el primer de la dinastia Ximena.
Fill del magnat vascó García Ximénez i de Dadilda, germana del comte Ramon II de Pallars Convertit en capitost de tots els vascons orientals, aconseguí d’eliminar la dinastia Ènnega i els seus darrers representants, Fortuny I i Garcia II, i eixamplà les fronteres del seu regne des d’Aragó fins a Deyo Monjardín 905 amb l’ajut d’Alfons III d’Astúries Lluità contra el Banū Qasī Llop ibn Muḥammad, senyor de Lleida, que atacà Pamplona 905, i el qual matà en una emboscada, i contra Muḥammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca, el qual vencé en el castell de Cer terme de Sos el 911 Aliat amb el rei…
Salvador d’Horta
Cristianisme
Religiós franciscà i sant miracler popular.
Es deia Salvador Pladevall i Bien i nasqué a l’hospital de Santa Coloma de Farners, d’on els seus pares eren servents Orfe de pares 1534, es traslladà a Barcelona, on exercí l’ofici de sabater El 1540 ingressà com a llec al convent de Santa Maria de Jesús de Barcelona, on professà el 1542 Destinat a Tortosa, començà les guaricions miraculoses, que feren que els seus superiors el traslladessin als convents de Bellpuig Urgell, de Lleida, d’Horta de Sant Joan Terra Alta Els trasllats foren sempre decidits pels seus superiors, a causa dels miracles i les guaricions que li atreien molta gent…
Castell de l’Aranyó (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquest castell presideix un petit llogaret al nord-oest de Cervera Malgrat la importància de l’edifici actual, no es tenen notícies sobre el castell de l’Aranyó abans del segle XIV L’indret fou conquerit a la primera meitat del segle XI i s’incorporà al comtat d’Urgell El lloc de l’Aranyó ós documentat ja l’any 1045 1044, en què entre les afrontacions del castell del Llor s’esmenta “ ipsa Parada de ipso Aranno ” El terme de l’Aranyó apareix en la documentació per primera vegada l’any 1120 A mitjan segle XII és conegut Berenguer de l’Aranyó, un dels repobladors de Lleida entre el 1150 i el…
Necròpoli de les Roques de So Roig (Alguaire)
Art romànic
Situació Vista parcial de la necròpoli, amb una de les tombes en primer terme, coberta de vegetació ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli se situa al peu de les Roques de So Roig, les quals es troben al SE d’Alguaire i a uns 400 m de les Roques de Vimpèlec El seu emplaçament gairebé és al límit del municipi d’Alguaire amb el de Vilanova de Segrià Mapa 32-14 359 Situació 31TCG015221 Necròpoli Es tracta d’un conjunt de sis tombes tipus banyera, excavades a la roca Molt probablement hi hauria encara més sepultures, però ha estat tallat el gres per extreure pedra també l’erosió ha originat la…
Torre de Castellnou dels Aspres
Art romànic
Situació Antiga torre de guàrdia circular, subsidiària en altre temps del castell de Castellnou ECSA - J Bolos Aquesta torre s’alça al cim d’un turó situat al nord-est del pujol ocupat pel castell i el poble de Castellnou Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 21,6” N - Long 2° 42’ 19,2” E Des de l’aparcament de Castellnou s’hi pot anar, en pocs minuts, per un camí que s’enfila fins al cim Torre Torre de planta circular Té un diàmetre d’uns 9 m La seva alçada actual és d’uns 7 m els 1,2 m inferiors formen un talús El gruix del mur és d’uns 130 cm Segurament només s’ha conservat el pis inferior…
Joana d’Aragó
Història
Filla de Joan II de Catalunya-Aragó i de Joana Enríquez.
El 1474 presidí a Barcelona, en nom del seu pare, la cort general del Principat de Catalunya Concertat el seu matrimoni amb el rei Ferran I de Nàpols 1477, passà a residir a aquesta ciutat, on exercí diverses vegades el càrrec de virreina, tant de Ferran I com, mort aquest 1494, dels successors El 1499 se n'anà a la cort del seu germà Ferran II de Catalunya-Aragó Fou nomenada 1501 lloctinent general de la corona catalanoaragonesa, i el 1505, lloctinent de València, on havia fixat des del 1501 la residència, juntament amb la seva filla Joana, vídua del rei Ferran II de Nàpols, fins que el 1506…
Ramon Ramon i Raga
Literatura catalana
Escriptor.
Dedicat professionalment a la correcció lingüística a l’Editorial Afers, com a escriptor s’inicià en la creació poètica El 1991, a vint-i-un anys, publicà el seu primer llibre, A tall d’incendi premi Benvingut Oliver, que anunciava una promesa poètica que s’ha confirmat amb tres poemaris més Primavera inacabada 1995, premi de poesia Festa d’Elx 1992, Contra el desig 1999, premi Manuel Rodríguez Martínez i Cor desmoblat 2004 També és autor de Cor desmoblat 2004, Simfonia per a un estat de coma 2011, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de Poesia i Els…
Centre d’Informació i Documentació de Barcelona (Fundació CIDOB)
Historiografia catalana
Entitat creada l’any 1973 com a associació sense ànim de lucre interessada en la docència, documentació i divulgació de les relacions internacionals i el seu desenvolupament.
El 1979 es convertí en fundació, en la qual participaren diverses universitats, collegis professionals, ajuntaments i institucions públiques L’any 1997, quedà adscrita a la Universitat de Barcelona com a Institut Universitari d’Estudis Internacionals Especialitzada en política internacional, cooperació i desenvolupament, migracions i relacions interculturals, la Fundació CIDOB s’interessa i treballa sobre l’àrea del Mediterrani i el món àrab, l’Àfrica subsahariana, l’Amèrica Llatina, l’Europa central i oriental i Àsia El seu objectiu és servir a organismes públics nacionals i internacionals,…