Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
Sant Antolí (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Absis de la primitiva nau, amb una finestra de doble esqueixada, l’element més vistent de l’edifici originari ECSA-JA Adell L’església de Sant Antolí és al cim d’un turó que domina la població del mateix nom, al costat del cementiri Mapa 34-15 390 Situació 31TCG619097 S’hi accedeix per la carretera N-II Entre la Panadella i Cervera, cal prendre el trencall que duu a Sant Antolí JAA Història Aquesta església fou l’antiga parròquia del poble de Sant Antolí Apareix per primera vegada documentada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb…
Sant Joan de Carratalà (Aitona)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat sud-oest, amb l’absis semicircular i una petita capella adossada al mur de migdia ECSA-JA Adell L’església de Sant Joan es troba al sud del recinte del castell de Carratalà Mapa 31-16 415 Situació 31TBF871962 Per a accedir-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent XEC-JAA Història La primera menció documental d’aquesta església data del 1168, any en què en l’ Ordinatio ecclesiis Ilerdensis s’esmenta l’ ecclesiam de Calaterra sota la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida, signe evident de l’existència d’una comunitat…
Mota de Sant Feliu d’Avall
Art romànic
Situació Basament de mur descobert a l’excavació practicada en aquesta mota l’any 1984 JCastellví Mota situada a l’oest, a uns 150 m de la població medieval de Sant Feliu d’Avall, més enllà del castell Sembla que a l’oest de la mota hi havia un camí que travessava mitjançant un gual la Tet i anava cap al nord, i un altre camí que se n’anava cap al sud, vers Corbera de les Cabanes Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 52,2” N - Long 2° 43’ 54” E Si hom segueix la carretera que va de Sant Feliu d’Avall a Sant Feliu d’Amunt resta, sortint de la població, a mà…
Jaciment de Villa Gothorum o de les Malloles (Perpinyà)
Art romànic
Situació L’antic poble de Malloles és situat al sud-oest de la ciutat de Perpinyà, de la qual actualment constitueix un barri perifèric En aquest indret s’han realitzat, des de fa anys, tot un seguit d’excavacions arqueològiques MLlR Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 12,4” N - Long 2° 52’ 49,8” E Jaciment arqueològic Les excavacions arqueològiques dutes a terme en aquest indret han demostrat que es tracta d’un antic emplaçament d’origen romà aquest període és, de fet, poc conegut, ja que les restes de materials trobats són escasses, però alhora força significatives Es tracta de teules…
Vila fortificada i castell de Bulaternera
Art romànic
Situació Torre de l’angle nord-oest del recinte fortificat, un dels vestigis més ben conservats de tot el conjunt ECSA - J Ponsich La vila de Bulaternera deu el seu nom al fet d’éssersituada a la vora esquerra del Bulès i a la proximitat del coll de Terranera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-116, després d’haver passat Illa PP Història El topònim actual que designa la vila apareix relativament tard en la documentació medieval Els primers esments del lloc utilitzen la forma Bula el 1008 i el 1011, i Bula Supararia, el…
Sant Sadurní de Bula d’Amunt
Art romànic
Situació Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 46,8” N - Long 2° 36’ 51,6” E Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès Història Bula d’Amunt el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062 fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 per bé que pertanyi a la conca de…
Sant Cebrià de Vilafant
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església, amb la capçalera al fons, l’amplada de la qual és la mateixa que la de la nau F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada al centre de la població de Vilafant, que és 2,5 km al sud-oest de Figueres, a les terres lleugerament accidentades que limiten a ponent la plana de l’Alt Empordà, prop de la riba esquerra del Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG950775 Per arribar-hi, cal agafar la carretera comarcal de Figueres a Besalú i Olot, que passa per Vilafant També hi arriba una carretera local des de la vila veïna de Borrassà JBH Història El…
Casa forta d’Estanyol (la Vall d’en Bas)
Art romànic
On hi havia hagut la casa forta o força d’Estanyol, actualment hi ha una masia restaurada La primera notícia que tenim d’aquest lloc d’Estanyol és, segons Joan Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , vol I, Girona 1987, pàgs 28-31, de l’any 1040, quan Adalès o Adelaida d’En Bas llegà el mas Estanyol al seu nebot Adalbert mansum de Stagnolo qui est in Bas, quod tenet Giscafredus cum sua tenencia Amb els anys, els possessors aloers d’aquest mas Estanyol, que segurament eren emparentats amb la noblesa local, esdevingueren membres importants de la…
Casa forta de Sant Romà (la Vall d’en Bas)
Fins l’any 1356 no trobem esmentada en cap document la casa forta de la família Sant Romà domus sive stadium de Sancto Romano , que era a Joanetes De fet, però, aquesta força ja devia existir des de molt abans, no tan sols perquè trobem aquests cavallers documentats d’ençà de la segona meitat del segle XII, sinó perquè fou precisament en aquesta data del 1356 quan deixà de tenir la funció de casa forta En un document de l’any 1175, s’esmenten per primer cop, segons J Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , Girona 1987, pàgs 37-39, uns membres…
Sant Pere Sacosta (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació Vista de conjunt del temple, esfondrat, des del costat nord-occidental J M Melció L’església de Sant Pere Sacosta és situada al vessant de llevant de l’alt planell sota mateix del coll de Candreu, prop de l’antic camí del Cabrerés a la vall d’Hostoles Mapa 295M781 Situació 31TDG618548 Per arribar-hi cal prendre una pista que surt d’entre els quilòmetres 40 i 41 de la carretera de Vic a Olot, havent passat el Coll de Candreu i el trencall de la Salut, i que porta fins a Can Masnou, des d’on cal prendre un camí en direcció a migjorn que mena fins a les ruïnes de l’església JAA-JVV…