Resultats de la cerca
Es mostren 2481 resultats
Anton Carrera i Busquets
Literatura catalana
Música
Poeta i rapsode.
Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà…
,
Josep Cruz i Moratones

Pep Cruz en una escena de l’obra Una història Catalana (2011)
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor i director teatral.
De formació autodidàctica, debutà el 1968 amb la companyia Teatre Experimental Independent de Banyoles El 1971 es feu càrrec del Teatre Experimental Independent de Sant Marçal, grup vinculat al teatre de titelles Fou cofundador, el 1984, de l’Agrupació de Teatre de les Comarques Gironines, que agrupa més de 40 grups amateurs i professionals Com a actor ha participat en nombrosos muntatges Cyrano de Bergerac 1985 i Infantillatges 1986, de la Companyia Flotats Mar i Cel 1988 i Flor de nit 1992, de Dagoll Dagom Otello 1995, sota la direcció de Mario Gas El Florido Pensil 1997, d’A Sopeña,…
Martí Gironell i Gamero

Martí Gironell i Gamero
© Columna Edicions
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Llicenciat en ciències de la informació i en filologia anglesa, és periodista en diversos mitjans, entre els quals El Punt i els informatius de Televisió de Catalunya És autor de les novelles històriques El pont dels jueus 2007, La venjança del bandoler premi Nèstor Luján 2008, L’arqueòleg De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni 2010, basada en les aventures del monjo Bonaventura Ubach i Medir , L’últim abat 2012, centrada en els conflictes de Catalunya amb Felip II al monestir de Sant Benet de Bages, El primer heroi 2014, ambientada a la Catalunya neolítica i Strappo…
Jordi Tusell i Coll
Cinematografia
Productor.
Vida Cunyat de Fèlix Millet i Maristany, un dels grans mecenes de la cultura catalana durant el franquisme, s’associà a l’empresa Estela Films, creada per Millet a Barcelona el 1948 per impulsar la producció del llarg d’animació Érase una vez La Cenicienta 1948-50, dirigit per Josep Escobar i inicialment registrat per Baguñà Hermanos Arran dels problemes que tingué el film, la productora es traslladà a Madrid per canalitzar les inquietuds cinematogràfiques dels militants d’Acció Catòlica, d’acord amb el mateix model impulsat a Itàlia per la Democràcia Cristiana Inicialment l’empresa es…
pupari
Entomologia
Embolcall quitinós de les nimfes dels insectes dípters ciclòrrafs, separats del cos de l’insecte i format per l’últim tegument o cutícula larval endurida i amb missió protectora.
zaibatsu
Economia
Forma específica que al Japó tingueren les societats financeres que controlaren una gran part de les empreses i els negocis a partir de l’últim terç del segle XIX.
Pertanyents a l’oligarquia més tradicional, eren estretament vinculats a l’estat, que els havia cedit directament el control de gairebé la totalitat de l’activitat econòmica El seu poder econòmic real ha estat afectat, igualment com en les societats occidentals paralleles els trusts, per la legislació, favorable o no favorable a la fusió d’empreses El moment més crític fou l’any 1945, en què molts d’ells foren dissolts però es tornaren a afermar a partir del 1958 Els més importants són el Mitsui Mitsubishi, Yasuda, Kawasaki, Nissan i Toshiba, entre d’altres
verisme
Literatura
Moviment literari que es difongué a Itàlia durant l’últim decenni del sXIX i que tingué com a models europeus el realisme rus i anglès i el naturalisme francès.
Contribuïren a determinar-ne els caràcters generals, d’una banda, la ideologia positivista, que oposava a l’element romanticopassional la descripció científica de la realitat, i, de l’altra, la urgència amb què s’imposava, a tot Europa, la qüestió social, tant en la lluita econòmica i política com en el terreny de la cultura La diferència del moviment italià respecte als seus equivalents europeus es basa, a nivell literari, en certs fenòmens de disgregació, de persistència de factors semifeudals que caracteritzen el procés de desenvolupament econòmic i social de la península recentment…
ismaïlisme
Història
Moviment sectari del xiisme que admet Ismā"īl com a setè i últim imam, i se separa dels imamites amb motiu de la successió de Ǧa‘far al-Sādiq.
L’ismaïlisme es propagà aviat a Pèrsia i al nord d’Àfrica mitjançant la predicació de missioners dā'i , encarregats de preparar la tornada dels imams amagats a causa de la persecució dels duodecimams Filosòficament la seva doctrina era fonamentada en el sistema neoplatònic, del qual desenvolupà sobretot la teoria emanatista L’ismaïlisme donà lloc a l’establiment del califat fatimita i a d’altres moviments sectaris el drus, el mustalita i el nizarita
Borbonès
Província
Antiga província del centre de França; correspon a l’actual departament de l’Alier i a una part del departament del Cher.
Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l’Alier El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d’una agricultura florent blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Molins , capital de la província A l’època galla aquesta regió estigué poblada pels arverns, els edus i els bitúriges…
producció nova
Geografia
Aquella part de la producció primària mesurable a la mar que es correspon amb l’aportació de nutrients (N, P, etc) que no han estat recentment reciclats en la pròpia capa eufòtica.
La síntesi de matèria orgànica per part del plàncton vegetal requereix la incorporació de diferents nutrients, entre ells el nitrogen Aquest es troba en la mar en diverses formes més o menys oxidades nitrat, nitrit, amoni, nitrogen gasós, nitrogen orgànic La forma inorgànica més oxidada, el nitrat, prové fonamentalment de les capes més fondes on no arriba la llum, on la concentració és sempre més elevada que en superfície El nitrogen orgànic o les formes reduïdes han passat pels organismes Com que, en últim terme, els nutrients que han incorporat els vegetals i els animals acaben…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina