Resultats de la cerca
Es mostren 1171 resultats
Unió d’Europa Occidental
Dret internacional
Organisme politicomilitar, creat a París el 21 d’octubre de 1954 per la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, França, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Itàlia i Luxemburg.
Coordina la defensa dels estats membres en estreta collaboració amb l’OTAN Els seus òrgans principals són el consell de ministres d’afers estrangers i de defensa i l’assemblea, formada per delegats dels parlaments dels estats membres Inicialment duia a terme activitats socials i culturals, que el 1960 transferí al Consell d’Europa Espanya i Portugal s’hi adheriren el 1988 i Grècia el 1992 En són membres associats Islàndia, Noruega i Turquia 1992, Bulgària, Estònia, Lituània, Romania, Eslovàquia 1994, Eslovènia 1996, la República Txeca, Hongria i Polònia 1999 Tenen l’estatut d’observador…
Raimon Àvila i Castells
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Professor a l’Institut del Teatre de Barcelona Es graduà en dansa contemporània en aquest centre i completà els seus estudis a Brusselles Com a poeta, guanyà el premi Vicent Andrés Estellés de poesia 1997 amb Barrancs de fut i lud 1998, i ha obtingut diversos guardons als Jocs Florals de Barcelona amb Alfabet 1998 i Litúrgia del fang 1999 Com a dramaturg, és autor d’ Home perplex 1989, El mètode 1991, estrenada al Festival Montalcino, amb direcció de J Ollé i El vals dels desconeguts 1994, estrenada al Sitges Teatre Internacional 1994, sota la direcció de P Planella Entre les…
Joaquim Pere Marès i Gribbin
Música
Violoncel·lista.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà a Brusselles, on fou deixeble de Jacques Gaillard, el fundador del Quartet Schörg, i posteriorment a Berlín amb Jean Berardy Fou membre de l’orquestra del Kurhause, a Westerland-Sylt, amb la qual debutà com a solista l’any 1912 El 1914 tornà a Barcelona, on fundà el Trio Barcelona amb el pianista Ricard Vinyes i el violinista Marià Perelló Aquell mateix any es presentaren a Berlín i després de la guerra realitzaren una gira per Amèrica Participà en nombrosos concerts a París, Madrid i Barcelona, on interpretà la primera…
Klaus König
Música
Tenor alemany.
Estudià a Dresden i debutà el 1970 a Cottbus Després d’un breu període a Leipzig, el 1982 tornà a Dresden, on es presentà el 1985 cantant El caçador furtiu , de Weber, en la reinauguració de la Semper Oper El seu repertori incloïa papers d’òperes de G Verdi, G Bizet i, sobretot, R Wagner El 1984 debutà amb el paper titular de Tannhäuser a la Scala de Milà i al Covent Garden de Londres, i quatre anys més tard ho feu a Houston, sempre amb la mateixa òpera Cantà amb gran èxit a Brusselles, París, Buenos Aires i Munic, on el 1988 tingué un gran èxit en Die ägyptische Helena ‘L’Helena egípcia’, de…
música valona
Música
Art musical conreat a Valònia.
Els orígens de la música valona es confonen amb els de la música francesa, a la qual han estat atribuïts sovint, pel fet d’haver format part, a la baixa edat mitjana i durant el Renaixement, de la brillant escola francoflamenca, dins la qual es destacaren autors com Guillaume Dufay i Gilles Binchois Amb tot, la denominació dels autors d’aquesta època és confusa, per la manca de límits clars entre el món francès, el való, el borgonyó i fins i tot el flamenc i el neerlandès A l’època renaixentista la figura principal fou Roland de Lassus, nascut a Mons, un dels principals centres de la música…
Charleroi

Charleroi Bois du Cazier, declarat patrimoni industrial mundial per la Unesco
© WBT / S.Wittenbol
Ciutat
Ciutat de la província de Hainaut, Bèlgica, vora el riu Sambre.
Centre d’una aglomeració urbana de prop de 500000 h, en una rica conca hullera i de mineral de ferro que, des de territori francès, s’estén per tot el Hainaut fins a Lieja Nucli industrial indústria siderúrgica, de productes químics, electromecànica, de material ferroviari, alimentària Es troba a l’extrem meridional del gran eix ABC Anvers-Brusselles-Charleroi Té origen en el petit lloc de Charnoy el 1666 el marquès de Castel Rodrigo hi aixecà una fortalesa, i rebé el nom actual en honor de Carles II de Castella El 1668 passà a França fou fortificat per Vauban, i per la pau de…
Georg Lennart Schnéevoigt
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra finlandès.
Fill d’un mestre de capella alemany establert a Finlàndia, es formà al Conservatori de Sondershausen i posteriorment es perfeccionà als de Brusselles, Dresden i Viena, on fou alumne de Robert Fuchs Fou violoncellista principal de la Filharmònica de Hèlsinki del 1895 al 1903, i director a partir del 1941 Després de haver dirigit diverses orquestres alemanyes, el 1909 fundà la Simfònica de Riga, al capdavant de la qual romangué fins el 1914 Entre el 1914 i el 1928 dirigí en moltes ocasions la Filharmònica de Berlín a Scheveningen Fou també fundador i director 1918-27 de la Filharmònica d’Oslo i…
André Gertler
Música
Violinista hongarès.
Es formà amb Jenö Hubay violí i Zoltan Kodály composició a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Durant la dècada dels anys vint començà la seva carrera internacional L’any 1928 fixà la residència a Bèlgica Entre el 1925 i el 1938 tocà sovint al costat del seu amic Béla Bartók, de qui estrenà algunes obres Fundà el Quartet Gertler, que estigué actiu entre el 1931 i el 1951 Fou nomenat professor del Conservatori de Brusselles 1940 i, posteriorment, de la Hochschule de Hannover L’any 1967 fou guardonat amb el Grand Prix du Disque per l’enregistrament de l’obra completa per a violí de…
Christian Ferras
Música
Violinista francès.
Estudià al Conservatori de Niça amb Charles Bistesi i al de París amb René Calvet Fou guardonat amb el primer premi en el Concurs Internacional de Scheveningen 1948 i el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano de Brusselles 1949 Tocava amb dos violins Stradivari el Presidente 1721 i el Minaloto 1728 Les seves gires internacionals el portaren a les principals sales d’Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó L’any 1975 fou nomenat professor del Conservatori de Música de París Enregistrà molts discos amb H von Karajan, d’entre els quals cal esmentar els…
Narciso Garay
Música
Compositor i etnomusicòleg panameny.
Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Cartagena Colòmbia, viatjà a Europa i estudià al Conservatori de Música de Brusselles i més tard a la Schola Cantorum de París De nou a Panamà, esdevingué director de la nova Escola Nacional de Música, càrrec que ocupà entre els anys 1904 i 1918 N Garay realitzà una tasca de recollida de material musical en diferents tribus indígenes i publicà el volum Tradiciones y cantares de Panamá 1930 Ocupà diversos càrrecs polítics d’importància, fet que li impedí de dedicar-se més a la música, i arribà a ser ministre d’Afers Estrangers de Panamà El seu catàleg no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina