Resultats de la cerca

Fins al s XVI posseí el vescomtat de Rohan i en destacaren Joan I 1352-96, que n'augmentà el poder, i Joan II 1462-1516, el qual es casà amb Maria de Bretanya, filla menor del duc bretó Francesc II En morir llur fill Jacob 1527, el títol i els béns de la família passaren a la branca menor dels Gié, que abraçà el protestantisme i assolí la dignitat ducal Sobresortí el duc Henri Rohan , líder dels hugonots francesos El gendre d’aquest, Henri, esdevingué duc de Rohan-Chabot 1648 Dividit el llinatge en diverses branques, el príncep i cardenal Louis René Édouard Rohan pertangué a la…

Membre d'una família procedent de Sàsser Sardenya, fou degà de la catedral de Barcelona El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França Formà part del grup més afecte als francesos sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat El 1650 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència El…

Es doctorà en filosofia a Mallorca 1767 i en drets a Avinyó Residí després a Menorca i a Mallorca Felanitx i Palma Fou teòleg consultor del cardenal Despuig 1796, inquisidor 1807 i canonge de la seu de Mallorca Fou soci de la Societat d’Amics del País Destacat predicador, publicà nombrosos sermons entre ells el Sermó de la Beata Catalina Tomàs , 1793 i obres religioses en castellà i llatí En català publicà un Catecisme de la doctrina cristiana 1801, del qual es feren com a mínim onze edicions És autor també de Reflexiones crítico-apologéticas sobre algunos escritos relativos a la…

Es destacà en el setge d’Amiens 1597 L’any 1611 esdevingué cap dels hugonots i en dirigí les revoltes del 1621, 1625-26 i 1627-29, però acabà sotmetent-se al cardenal de Richelieu pau d’Alais, 1629 Retirat a Venècia, en fou el cap de l’exèrcit i hi escriví unes Mémoires sur les choses qui se sont passées en France depuis la mort de Henri le Grand jusqu'à la paix faite avec les réformés au mois de juin 1629 Perdonat per Lluís XIII de França, en comandà les forces que derrotaren Castella a Valtellina 1635 Morí en combat a Rheinfelden

Fou nomenat arquebisbe de Tarragona el 1252 Intervingué en tots els afers importants de la política del seu temps El 1253 féu acatar a l’infant Alfons la partició dels regnes disposada per Jaume I el 1267 batejà, a Constantí, el príncep Jaume, el futur rei Jaume II, fill de l’infant Pere el Gran Féu celebrar tres concilis provincials el 1253, el 1256, trobant-se ell a Roma, i el tercer el 1266 hi féu obligatòries les disposicions del cardenal de Santa Sabina i lluità per mantenir les immunitats eclesiàstiques i per aplicar les excomunions contra els concubinaris i altres infractors del dret…

Fou deixeble de dibuix de Ludovico Carracci Començà amb obres de petites dimensions i adquirí una tècnica detallista Fou restaurador d’obres clàssiques a Roma 1625 El 1630 començà a fer escultures de grans dimensions Tomba del Cardenal Mellini Santa Maria del Popolo, Roma, Estàtua d’Innocenci X Palazzo dei Conservatori, Roma, Cacciata d’Attila i Tomba de Lleó XI Sant Pere Fou un clàssic academitzant, bon estudiós del natural, que esculpí fredament i amb gran rigor de detalls com a reacció al barroquisme exaltat i estilitzat de Bernini, de qui rebé, tanmateix, certes influències…

Especialista en estudis bíblics, fou catedràtic d’exegesi bíblica a la Universitat de Nimega 1945 El 1951 fou nomenat arquebisbe-coadjutor i el 1955 arquebisbe residencial d’Utrecht Creat cardenal per Joan XXIII 1960, fou un dels dotze cardenals del Consell de Presidència del Concili Vaticà II, on foren molt considerades les seves intervencions Impulsor de l’aplicació de les directrius conciliars, a la seva iniciativa són deguts, en bona part, De Niewe Katechismus ‘El nou catecisme’ i, amb plena i activa participació dels diversos estaments de l’Església, el consell pastoral i el…

Fou educat a la cort de Felip II, que el féu designar cardenal 1577 i arquebisbe de Toledo 1584 Virrei de Portugal 1587, que defensà contra els anglesos, passà després a governar els Països Baixos 1591, on dirigí les operacions contra els francesos que culminaren amb la conquesta de Calais, Amiens i d’altres ciutats A la Pau de Vervins fou decidit el seu casament —després d’obtinguda la dispensa pontifícia 1599— amb la seva cosina, Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II, proclamada sobirana dels Països Baixos catòlics Continuà, doncs, governant, de fet, aquest país, on hagué de…

Catedràtic de poesia a la Universitat de València, el 1589 anà a Roma com a catedràtic de retòrica hi fou preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza Tornà a València, on fou catedràtic de retòrica i d’oratòria 1594 el 1603 assumí també la càtedra de retòrica, vacant per mort de Pere Joan Nunyes És autor de Versos en honor de Felip II de Castella 1585, d’una comèdia, representada pels seus deixebles el 1586, de nombrosos tractats de retòrica, d’elogis i d’oracions panegíriques, en part publicats a València, de Diálogos de prosodia 1578, d' Orationes Romanae 1603 i d’un…

Fou confessor de Margarida Beaufort, mare d’Enric VII d’Anglaterra, i amic d’Erasme i de Thomas More Bisbe de Rochester 1504, en començar la reforma protestant es destacà com a controversista, principalment amb el tractat De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia 1527 La seva defensa de Caterina d’Aragó i la negativa a reconèixer l’acta de successió en determinaren l’empresonament 1534, durant el qual fou creat cardenal 1535, i el seu refús de l’acta de supremacia el portà a ésser acusat de traïció, i fou decapitat Fou canonitzat el 1935 La seva festa se celebra el…