Resultats de la cerca
Es mostren 1259 resultats
L’Amic de les Arts
Revista mensual il lustrada, de caràcter artístic i literari, que aparegué a Sitges del 1926 al 1929.
Fou dirigida per Josep Carbonell i Gener, el qual comptà amb un equip de redactors integrat, entre d’altres, per JV Foix, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch, Magí A Cassanyes i, més tard, Salvador Dalí Gaseta lleugerament localista, esdevingué aviat una de les millors revistes peninsulars d’avantguarda, entenent aquest mot en sentit ampli Així, acollí les tendències que “representessin una aportació a l’estètica moderna” —expressionisme, cubisme, superrealisme, etc—, a la difusió de les quals contribuí considerablement i amb esperit obert, ja que permeté que Dalí i Montanyà o Gasch i…
Mencía de Mendoza y de Fonseca
Mencía de Mendoza y de Fonseca en un retrat de Bernard van Orley
© Fototeca.cat
Història
Marquesa del Cenete i comtessa del Cid.
Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill…
Castell de Saüquedell (les Valls d’Aguilar)
Aquest castell, avui desaparegut, però antigament situat prop de Taús i Castells, ja existia al segle XII L’any 1180 era propietat d’Ermengarda muller d’Arnau de Caboet, que en va donar la meitat a la seva filla Arnaua i al seu gendre Bernat de Tarascó Aquest castell i els de Saüquet, Taús i de Castells van ser motiu de lluita l’any 1194 entre Ermengarda, Arnaua, Bertran de Tarrascó i Bernat de Taus, amb Pere d’Orcau i Raimunda de Taús Es féu un acord pel qual Pere d’Orcau era autoritzat a tenir vuit homes en aquests castells i en concret es va deixar a Pere Miró el castell de Saüquedell Com…
Sant Sebastià de Coscollera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església no apareix fins molt tard Mai no degué tenir funcions parroquials i depengué del priorat de Santa Maria de Meià La quadra de Coscollera era habitada amb anterioritat a l’any 1137, quan el lloc de Coscollera apareix documentat en un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià amb dos focs que pagaven censos al monestir Però, segons Roig i Jalpí, en aquesta quadra es concentrava un important nucli de població que fou destruït l’any 1395 per un exèrcit gascó enviat pel comte de Foix, i ja no es reconstruí, car el prior de Santa Maria manà aixecar una vila prop del…
Secabecs
Castell
Antic castell del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), que esdevingué després masia (ca l’Isaac, de la caseria de les Llombardes), al cim d’un turó que domina, per l’esquerra, el riu de Foix.
És esmentat ja al s XIII Al s XVII pertanyia a Guerau de Peguera Prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs
ducat de Medinaceli
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, el 1479, a Luis de la Cerda y de la Vega (mort el 1501), cinquè comte de Medinaceli, primer comte del Puerto de Santa María i senyor de Cogolludo, que serví els Reis Catòlics en les guerres de Portugal i de Granada.
Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco de la Cerda y…
Vicent Salvador i Montserrat
Història
Historiador, erudit i militar.
Signava els seus escrits amb el títol nobiliari de què era titular marquès de Cruïlles, atorgat al seu besavi pel rei Carles de les Dues Sicílies el 1735 A més, també era titular de les baronies de Planes i de Patraix Abandonà la carrera militar per la de l’estudi de la història valenciana D’idees conservadores, fou membre del Senat gràcies a la representació que li atorgà la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Amb el treball Guía urbana de Valencia antigua y moderna 1876, aconseguí ser nomenat soci de mèrit d’aquesta institució L’obra esmentada recull gran…
,
Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud
Literatura
Teatre
Cavaller, poeta i dramaturg.
Vida i obra El seu cognom, d’origen aragonès, era Fernández de Heredia, i així surt en l’edició de les seves obres València 1562, però en alguns documents també se l’anomena amb la variant Ferrandiz o Ferrandis Cavaller, lluità contra els agermanats de València Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix, i com a tal apareix caracteritzat a El cortesano , de Lluís del Milà Poeta bilingüe, les seves composicions en castellà, que són la majoria, s’inscriuen en el corrent de la poesia cancioneril , encara que també assajà les noves formes italianes En català…
Roger Bernat I de Pallars
Història
Comte de Pallars Sobirà (1416-24), fill d’Hug Roger II i de Blanca de Foix-Castellbò.
Es casà amb Beatriu de Cardona, i fou pare d’Arnau Roger IV En vida del seu pare, assistí a la coronació de Martí I a Saragossa 1399 i a les corts de Barcelona del 1410, que apressà a l’Humà el nomenament de successor Malgrat participar amb el seu pare en la lluita de Ferran d’Antequera contra Jaume II d’Urgell, aviat es convertí en un dels capdavanters del partit pactista defensor a ultrança de les llibertats i els privilegis de les classes dirigents catalanes enfront de l’autoritarisme de la nova dinastia Trastàmara Amb Bernat de Cabrera, Dalmau de Rocabertí, Ramon de Perellós i Francesc d’…
Aimeric de Peghilhan
Literatura
Trobador occità que serví els senyors de Tolosa i de Foix, i Pere I de Catalunya-Aragó.
Passà després a Itàlia sota la protecció dels senyors d’Este i de Malaspina La seva nombrosa producció lírica, adscrita al trobar ric, destaca més per la perfecció formal que no per l’originalitat dels temes Hom en conserva unes quaranta cançons i, entre d’altres, partiments —un d’ells amb Guillem de Berguedà—, planys i sirventesos Fou citat per Berenguer d’Anoia en el Mirall de trobar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina