Resultats de la cerca

Estudià els trasplantaments del globus ocular, el patró de creixement de les xarxes nervioses i el comportament en el desenvolupament i en la regeneració, i la teoria del camp elèctric en relació amb la percepció cerebral Concebé una metodologia per a destacar els problemes cerebrals d’abast hemisfèric Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1981 juntament amb DHHubel i TNWiesel És autor de Problems outstanding in the evolution of brain function 1964 i Science and moral priority 1983

Professor a la Carnegie Mellon de Pittsburgh des del 1949, dedicat a la informàtica i a la psicologia, s’especialitzà en l’estudi de la presa de decisions en les organitzacions econòmiques complexes, tasca per la qual rebé el premi Nobel d’economia el 1978 Obres principals Administrative Behavior 1947, Organizations 1958, The Shape of Automation 1960, Human Problem-Solving 1972, Models of Discovery 1977, Models of Bounded Rationality 1982, Reason in Human Affairs 1983, Protocol Analysis 1984 i Scientific Discovery 1986

Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood

Treballà al Cavendish Laboratory de Cambridge i fou professor de física i radioastronomia a la Universitat de Cambridge Membre de la Royal Society i del Trinity College, el 1974 rebé, amb A Hewish , el premi Nobel de física per la seva teoria de síntesi d’obertura, consistent en l’acoblament d’un seguit de petits radiotelescopis per tal d’assolir una resolució igual a la d’un radiotelescopi gegant que tingués una superfície igual a l’ocupada pel conjunt dels radiotelescopis petits

Iniciada en la història pel seu pare, Jenny 1911 constitueix la seva primera obra significativa, continuada amb De kloge jomfruer ‘Les verges assenyades’, 1918 Coneguda sobretot per la trilogia Kristin Lavransdatter 1920-22 i Olav Adunssön 1925-27, per les quals rebé el premi Nobel de literatura 1928, el vigor de la seva producció en fa un dels cims de la literatura noruega La seva temàtica aborda la meditació sobre les relacions home-dona i sobre el paper d’aquesta en la vida

Es doctorà el 1966 a la Southwestern Medical School de la Universitat de Texas, a Dallas Associat a F M Michael Brown , ingressà al National Institute of Health de Bethseda i, després de treballar a la Universitat de Washington en aspectes genètics de la malaltia coronària, retornà 1972 a la Universitat de Texas on, amb M Brown, estudià els factors genètics que intervenen en el metabolisme del colesterol L’any 1985 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb el seu company

El 1973 es doctorà en meteorologia a la Universitat d’Estocolm Des del 1980 fou membre del Max-Planck-Institut für Chemie El 1970 demostrà que els òxids de nitrogen reaccionaven amb l’ozó atmosfèric fent que disminuís la quantitat d’aquest El 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Mario Molina i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa a la formació i descomposició de l’ozó Publicà, entre d’altres, Atmospheric Change An Earth System Perspective 1993

Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans

Professor a la London School of Economics 1947-57 i a la Universitat de Cambridge 1957-69, collaborà en institucions econòmiques governamentals Afecte a la teoria neoclàssica, s’especialitzà en comerç internacional i en política econòmica Obres principals Economy Analysis and Policy 1936, The Theory of International Economic Policy 1951, 1955, The Growing Economy 1968, The Theory of Indicative Planning 1970, The Controlled Economy The Theory of Economic Externa Pities 1973 i The Just Economy 1976 El 1977 compartí el premi Nobel d’economia amb Bertil Ohlin

Doctor en medicina per l’institut Karolinska 1943 i doctor honorari per la Universitat de Basilea 1960, fou professor en diverses universitats d’Europa i Amèrica del Nord Publicà molts treballs a partir dels seus estudis sobre l’heparina, l’autooxidació, la formació i el metabolisme del colesterol i dels àcids biliars, i fou especialment conegut per l’isolament de les prostaglandines, així com l’estudi de llur estructura i acció El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb BI Samuelsson i JR Vane