Resultats de la cerca
Es mostren 747 resultats
Barclays Bank PLC
Entitat bancària anglesa fundada el 1694.
Després d’un creixement ininterromput, l’any 1896 esdevingué la Barclays and Company Limited , nom que el 1917 canvià pel de Barclays Bank Limited A la primera meitat del segle XX absorbí el United Counties Bank Limited 1916, el London Provincial and South Western Bank Limited 1918, el British Linen Bank i el Union Bank of Manchester Limited 1919-40 Essent ja el primer banc britànic, l’any 1968 absorbí el Martins Bank El grup Barclays comprèn, entre d’altres, el Barclays Bank PLC , que el presideix, i el Bank International Limited, el seu banc exterior Les activitats del grup comprenen dues…
Manuel Nieto i Matán
Música
Compositor català.
El seu pare, militar de professió, era director d’una banda de l’exèrcit a Reus i d’ell rebé les primeres nocions de música A partir de nou anys començà a tocar en la mateixa banda militar Més tard el seu pare fou destinat a Còrdova Fou en aquesta ciutat que el jove Nieto, que només tenia quinze anys, estrenà la seva primera sarsuela, La toma de Tetuán 1860, una obra de caràcter patriòtic ambientada a l’Àfrica El 1861 es traslladà a Badajoz i el 1869, a Valladolid, ciutats on exercí com a professor de piano i director d’orquestra Des del 1871 residí a Madrid, on dirigí els cors…
Antonio Gallego Gallego
Música
Musicòleg i historiador de l’art castellà.
Inicià els seus estudis universitaris a Salamanca i els amplià a la Universitat Complutense de Madrid Es llicencià en dret i història de l’art i obtingué el títol de piano al Conservatori de Valladolid Fou professor d’estètica i d’història de l’art i de la música al Conservatori de Música de Madrid 1971, i catedràtic d’estètica i història de la música al Conservatori de València 1978 Poc després fou nomenat sotsdirector del Conservatori de Música de Madrid, i del 1984 al 1997 n’ocupà la càtedra de musicologia Des del 1980 s’encarregà de la gestió cultural de la Fundació Joan…
Joan Baptista Guzmán i Martínez
Música
Compositor, organista, musicòleg i mestre de capella valencià.
Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J Piqueras i JM Úbeda El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la collegiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir de tècniques…
Els nens de Rússia
Cinematografia
Pel·lícula del 2001, Documental, 93 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona ARGUMENT Romà Gubern idea GUIÓ J Camino FOTOGRAFIA Martín Ardanaz, Artur Olmo, Rafael Solís color, normal MUNTATGE Núria Esquerra MÚSICA Albert Guinovart SO Josep M Bloch, Ricard Casals ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 30112001 PREMIS Valladolid 2001 2n ex aequo de la secció "Temps d’Història" al millor documental Sinopsi Durant la Guerra Civil Espanyola, aproximadament uns tres mil nens foren acollits per la Unió Soviètica A través del testimoni d’alguns d’ells, ara ja adults, el film investiga la seva…
Pimentel
Família de la noblesa castellana important als s. XV i XVI.
Procedents de Portugal, els Pimentel s’establiren a la fi del s XIV a Castella, on reberen les senyories de Benavente 1398, Mayorga i Villalón, quasi dominaren la província de Valladolid i aspiraren a exercir una gran influència a Galícia El primer senyor i comte de Benavente fou Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca mort el 1420, servidor de Joan I i Enric III de Castella El seu fill, Rodrigo Alonso Pimentel y de Meneses , segon comte de Benavente, fou un humanista Alonso Pimentel mort el 1459, tercer comte de Benavente i segon de Mayorga, intrigà contra Álvaro de Luna 1439…
Amali Gimeno i Cabañas
Política
Medicina
Metge i polític.
Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals destacà per la seva…
,
batalla de Villalar
Història
Militar
Combat que tingué lloc prop de Villalar (Valladolid), entre les tropes reialistes i les dels comuners, durant la guerra de les Comunitats de Castella.
Les tropes comuneres, formades per milícies locals, foren escomeses i vençudes per la cavalleria reial, comandada per Íñigo de Velasco, el 23 d’abril de 1521 Els capitosts comuners, Juan Padilla i Juan Bravo, foren executats l’endemà mateix, i el moviment comuner fou sufocat definitivament
Jean-Claude Carrière

Jean-Claude Carrière
© Film by the Sea
Cinematografia
Guionista cinematogràfic francès.
Després de participar en alguns films de Pierre Étaix i Jacques Tati, inicià una llarga collaboració amb Luis Buñuel, que abasta tots els seus films des del 1964, i dels quals destaquen Le charme discret de la bourgeoisie 1972 i Cet obscur objet du désir 1977, pels quals fou nominat a l’Oscar Prolífic i brillant, també aplicà la seva ironia als guions de Viva Maria 1965 i Milou en mai 1989, de Louis Malle Taking Off 1971 i Valmont 1989, de Miloš Forman Liza 1972, de Marco Ferreri Die Blechtrommel 1978, de Volker Schlöndorff Sauve qui peut la vie 1980, de Jean-Luc Godard Danton 1982, d’Andrzej…
Vicent Macip
Pintura
Pintor.
Una sèrie de documents apareguts darrerament comencen a aclarir una personalitat absorbida sovint pel seu fill Joan de Joanes, mentre que continua essent problemàtic de discernir l’obra de l’un de la de l’altre, probablement perquè una bona part de les pintures atribuïdes a cadascun són fetes en collaboració entre ells Casat amb Isabel Navarro en 1503-06 Gairebé tots els documents referents a la seva activitat l’assenyalen com a mestre pintor El més antic és del 1513, i es deu referir al principi de la seva activitat de pintor independent a València, potser a la tornada d’una estada a Itàlia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina