Resultats de la cerca

Vida Estudià dret a la Universitat de Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Fou crític musical en "Arriba" i "ABC" i participà en la direcció de nombroses institucions musicals, com ara la Comisaría General de la Música 1940-43, 1971-72 i la secció de música contemporània de l’Instituto Español de Musicología 1952 En 1951-56 dirigí el Conservatori de Madrid i el 1958 ingressà en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, institució de la qual fou secretari general des del 1969 També dirigí l’Academia de España de Roma 1977-81 i el Museo del Prado Escriví…

Vida Inicià els estudis musicals a Alacant i després els continuà al Conservatori de València amb Ramon Ribes i Francesc Antich Més tard viatjà a París, on entrà en contacte amb el Grup dels Sis i M Ravel El 1925 el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts li premià un cicle de cançons amb versos de H Heine El 1942 Radio Nacional li premià Miniaturas , per a piano També rebé el Premio Nacional de Música el 1952 pel Cuarteto en re mayor , i el 1961, per la Fantasía de trípticos sobre Lorca Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a la docència de la música a l’ONCE La seva producció…

Establert a Barcelona, s’hi llicencià en història 1948 i en dret 1954, i en ciències polítiques a Madrid 1957 i en ciències econòmiques a València 1972 Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, el 1954 esdevingué sotsdirector —i el 1959, director— de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona Centrà les seves investigacions en el període de la guerra de Successió, i publicà El archiduque Carlos de Austria, rey de los catalanes 1953, premi Aedos 1952, amb traducció al català el 1968 i l’estudi Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps 1962 Es doctorà en història amb la…

Fill de Josep de Vega i de Ponts Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, hi presentà diversos poemes i, amb el pseudònim de Rector de Pitalluga , fou, juntament amb Joaquim Vives , el responsable de la primera edició de les obres de Vicent Garcia L’ harmonia del Parnàs , 1703, als preliminars de la qual inclogué un sonet laudatori fou el principal redactor de la Vida del poeta que precedeix l’edició —i que consolidà la llegenda biogràfica del Rector de Vallfogona —, raó per la qual anà a Vallfogona de Riucorb per revisar…

Vida i obra Pare de Tomàs Aguiló i Forteza  i oncle de Marià Aguiló i Fuster Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la composició i la interpretació musicals Publicà el recull Rondaia de rondaies 1815, molt reeditat al llarg del segle, que, en part, plagia l’obra homònima de Guillem   Roca i Seguí Escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846, que coincideixen amb les Vàries fàbules recopilades i traduïdes per Roca i Seguí En canvi, l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851, malgrat que coincideix temàticament…

Fill de l’historiador  Emili Grahit  Estudià dret i exercí com a historiador Fou secretari del Jutjat municipal de Girona, posteriorment del de Barcelona i, també, de la Comissió provincial de monuments de Barcelona, de la qual publicà la  Memòria de la labor de la Comisión Provincial de Monumentos de Barcelona en el primer siglo de su existència 1844-1894 1897 Collaborà amb temes literaris i històrics al Diari de Girona  i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando  1906-35 Fou corresponsal de  La Vanguardia  a Girona  Entre les seves obres…

Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines…

Catedràtic d’ensenyament mitjà a diversos instituts d’Andalusia i Madrid des del 1940, s’especialitzà en temes d’història social de l’edat moderna Entre els seus treballs cal esmentar La sociedad española en el siglo XVIII 1956, Política y hacienda de Felipe IV 1960, els dos volums de La sociedad española en el siglo XVII 1964-70, Crisis y decadencia en la España de los Austrias 1969, Los judeoconversos en España y América 1971, Hechos y figuras del siglo XVIII español 1973, Sociedad y estado en el siglo XVIII español 1976 i, en collaboració, Historia de los moriscos 1978 A més, redactà el…

Nasqué amb l’objectiu de posar a l’abast del lector no especialitzat una sèrie de coneixements sobre la història de Catalunya, i, en un primer moment, es publicà amb periodicitat mensual Alguns volums s’editen amb una doble numeració Es tracta d’una collecció eminentment divulgativa sobre temes referents a la història de Catalunya, tot i que també s’hi ha inclòs algun volum d’investigació Presta especial atenció a la història local, les biografies i la geografia històrica Hi collaboren des dels historiadors més prestigiosos, tant catalans R d’Abadal, F Soldevila, J Vicens i Vives…

Vida i obra Eren de la família dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada Francesc, l’hereu, n’assolí els títols el 1573 intervingué en diverses campanyes militars i morí el 1593 Són autors del Dialogus de gloriae militaris palma ~ 1550, dedicat al futur Felip II, on reivindiquen la contribució dels catalans en les gestes de Carles V En l’obra, inspirada en un diàleg de Llucià de Samòsata, tres militars el Gran Capitán, Ramon de Cardona i Juan Fernández-Manrique de Lara disputen sobre els mèrits de cadascun els dos primers davant Minos, en un infern mitològic, primer, i, tots tres…