Resultats de la cerca
Es mostren 1303 resultats
Lupus eritematós sistèmic
Patologia humana
Definició El lupus eritematós sistèmic LES és una malaltia del teixit conjuntiu que pot originar lesions inflamatòries en una gran diversitat d’òrgans com la pell, les articulacions, els pulmons, els ronyons, el sistema càrdio-circulatori o el sistema nerviós Freqüència, edat i sexe El LES afecta anualment set de cada 100000 habitants de la població general Es presenta sobretot en persones joves, entre 17 anys i 35, tot i que es pot presentar en qualsevol edat, i, en un 12%, en persones de més de seixanta anys La incidència entre les dones és nou vegades superior que entre els homes És més…
piritització
Geologia
Procés d’alteració hidrotermal consistent en la formació de pirita disseminada dins la porositat o la fissuració d’una roca.
fisiopatia
Fitopatologia
Malaltia o alteració funcional d’un organisme sencer o d’una de les seves parts, causada per un desequilibri fisiològic.
electrofotografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’obtenció d’imatges per alteració de la càrrega d’una placa fotosensible que és exposada a la llum.
És la base de la fotocopiadora , i el procediment de la xerografia n'és el més emprat
blooming
Alimentació
Procés d’alteració física de la xocolata que es palesa per l’aparició d’unes taques blanquinoses a la superfície.
No n'afecta les qualitats sanitàries i nutritives, i respon a la migració de greix o de sucre cap a la superfície N'és la causa principal la variació tèrmica o d’humitat, que provoca un desequilibri entre els components del producte
Malaltia de Wilson
Patologia humana
Definició La malaltia de Wilson és un trastorn metabòlic poc freqüent provocat per una alteració genètica que es transmet en forma hereditària i que es caracteritza per una acumulació progressiva del coure contingut als aliments en alguns teixits orgànics, sobretot al fetge i en diversos sectors del sistema nerviós central Aquesta acumulació anormal de coure sol ésser asimptomàtica durant els primers anys de vida Tanmateix, però, més endavant, en general a partir de sis anys d’edat, és habitual que es manifesti amb diverses lesions i símptomes hepàtics i neuropsiquiàtrics com ara cirrosi,…
Ull i visió

L’ull
CC0
La vista, és a dir, la capacitat de percebre estímuls lluminosos que permeten de delimitar la forma, la grandària i els colors dels objectes, és considerada el sentit més important de l’ésser humà De fet, és el sentit més desenvolupat i perfeccionat, a través del qual hom obté la major part de la informació que es rep del món que ens envolta Les imatges visuals són transcendentals per a la comprensió dels fenòmens externs a l’organisme i, actualment, constitueixen el principal camp d’informació en les societats desenvolupades, en què els mitjans de comunicació visuals es beneficien…
Goll simple
Patologia humana
Definició És anomenat goll simple un augment de grandària de la tiroide, que habitualment és causat per la manca de iode en la dieta Aquest trastorn origina un engrossiment en la part anteroinferior del coll, i en alguns casos pot causar manifestacions corresponents a hipotiroïdisme o dèficit en la secreció d’hormones tiroidals El terme ‘goll’ fa referència a tot engrossiment de la tiroide, com el que pot ésser degut a una inflamació tiroidal o tiroïditis , o el causat pel desenvolupament d’un càncer de tiroide Tanmateix, però, en la definició de goll simple s’exclouen expressament aquestes…
Piga i nevus
Patologia humana
Definició Nevus és la denominació genèrica de qualsevol trastorn circumscrit del desenvolupament de la pell que genera una màcula o una tumoració persistent Normalment són congènits, però també poden aparèixer al llarg de la vida Aquesta denominació inclou diversos trastorns cutanis, però, si hom no hi especifica res més, el terme és utilitzat per a fer referència als més habituals, els nevus pigmentaris El nevus pigmentari consisteix en un augment localitzat de la pigmentació cutània per una acumulació anormal de melanòcits o de nevòcits Entre els diversos tipus de nevus pigmentaris, el més…
Anàlisi d’orina
Patologia humana
La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina