Resultats de la cerca
Es mostren 1258 resultats
neoconservadorisme
Política
Terme amb el qual són designats els mètodes i la ideologia relatius bàsicament a política exterior d’ un sector de la dreta nord-americana.
Els neoconservadors adquiriren protagonisme durant el mandat de Ronald Reagan 1980-88 i han dominat l’administració de GWBush des dels seus inicis 2000 Postulen la primacia de valors universals centrats en les idees de democràcia, llibertats individuals i lliure mercat, dels quals els EUA constitueixen el model que, d’una manera més completa, permet exercir-los i defensar-los L’amenaça a aquests valors per part d’estats o sistemes politicosocials antagònics i hostils, especialment el comunisme o el fonamentalisme islàmic, i el seu caràcter d’imperatiu moral en justifiquen l’extensió arreu del…
mina antipersones

mina antipersones
© US Departament of Defense
Militar
Mina dissenyada per a explotar per la presència, proximitat o contacte d’una persona i amb la intenció de ferir-la o matar-la.
Aquesta mina, dissenyada per a explotar per la presència, proximitat o contacte d’una persona, té els seus efectes sobre la població civil molt de temps després de la finalització dels conflictes armats Amb un gran nombre de morts, ferits i mutilats, aquestes mines han estat motiu de nombroses iniciatives per a prohibir-ne l’ús, la fabricació i la comercialització Aquests esforços culminaren en la Convenció d’Ottawa pròpiament Convenció sobre la Prohibició de l’Ocupació, Emmagatzematge, Producció i Transferència de Mines Antipersones i sobre la seva Destrucció del 1997 En vigor des del 1999,…
Victòria Camps i Cervera
Filosofia
Filòsofa.
Doctorada a la Universitat de Barcelona el 1975, ha estat professora de filosofia des del 1972, catedràtica d’ètica des del 1986 i vicerectora del 1990 al 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Del 1993 al 1996 fou senadora independent pel PSC-PSOE i presidí la comissió de continguts televisius del Senat Ha estat presidenta de la Fundación Alternativas de Madrid 1993-96 i, posteriorment, de la Fundació Víctor Grífols i Lucas de Barcelona 1998 i consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya 2001 Ha estat membre de comitès ètics de diverses institucions sanitàries És autora, entre…
Karl Raimund Popper
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Nova Zelanda i, des del 1945, a Londres, s’oposà tant al psicologisme i a l’historicisme com a l’inductivisme baconià Amb una actitud molt propera a la del cercle de Viena, Popper féu una important aportació a l’epistemologia en substituir el criteri empirista de verificació per un criteri de demarcació entre ciència i metafísica ideat per ell, la falsabilitat , mitjançant el qual suggereix que cal plantejar tota nova teoria com a virtualment refutable Exposà per primer cop aquestes idees en Logik der Forschung ‘Lògica de la investigació’, 1934, i la posterior traducció i edició d…
Andrés Trapiello
Literatura
Escriptor castellà.
Autor polivalent i d’obra abundosa, conrea pràcticament tots els gèneres poesia, assaig, narrativa, estudis literaris i dietarística Com a poeta ha publicat, entre altres llibres, Junto al agua 1980, El mismo libro 1989, Acaso una verdad 1992, premi de la Crítica 1993, Un sueño en otro 2004, El volador de cometas 2006, antologia, Segunda oscuridad 2012 i Y 2018 És autor, també, entre altres novelles, d’ El buque fantasma 1992, Días y noches 2000, Los amigos del crimen perfecto 2003, premi Nadal, Al morir don Quijote 2004, premi Fundación Juan Manuel Lara 2005 i Madeleine Zepter a la millor…
Czesław Miłosz

Czleslaw Milosz
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor polonès.
Oposat a la política cultural de la postguerra al seu país, emigrà el 1951 La seva poesia és de caràcter existencial, original en la forma d’expressió, a voltes ominosa i simbòlica, i exercí força influència sobre els poetes polonesos contemporanis Cal citar-ne els reculls Trzy zimy ‘Tres hiverns’, 1936, Ocalenie ‘La salvació’, 1945, Traktat poetycki ‘El tractat poètic’, 1957, Gdzie wschodzi słońce i gdzie zapada ‘Allí on surt el sol i on es pon’, 1974, i Nieobjeta ziemia ‘Terra inabastable’, 1984 En prosa tingueren una gran repercussió l’assaig Zniewolony umysł ‘La ment captiva’, 1953, en el…
Jordi Salas i Salvadó
Medicina
Metge i investigador en nutrició i obesitat.
Llicenciat en medicina i cirurgia 1982 i doctor 1985 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats de Nancy I i París V 1985-88, especialitzant-se en nutrició És catedràtic de nutrició i bromatologia i director del Grup de Recerca en Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili També ocupa el càrrec de cap clínic de nutrició de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, del qual en 1994-1997 fou responsable de la Unitat de Nutrició Clínica del Servei de Medicina Interna És director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans 2008, president de…
Carles Llop i Torné
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Llicenciat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1984, es doctorà amb un premi extraordinari el 1995 Vinculat a la universitat, director del departament d’urbanisme i ordenació del territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i professor a l’Escola d’Arquitectura del Vallès ETSAV, director del màster desenvolupament urbà i territorial i professor del màster projecció urbanística de la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC Ha desenvolupat la pràctica professional de planejament urbanístic amb els arquitectes Sebastià Jornet i Forner i…
Dominique Perrault
Arquitectura
Arquitecte francès.
Finalitzà els estudis d’arquitectura el 1978 a l’École Supérieure des Beaux Arts de París, i establí el seu propi despatx en aquesta ciutat el 1981 Obtingué el reconeixement internacional en guanyar el concurs per a la construcció de la Biblioteca Nacional de França 1989-95, pel qual li fou atorgat el premi europeu d’arquitectura Mies van der Rohe l’any 1997 Les seves obres, de gests volumètrics simples, han estat sovint vinculades a les recerques del minimalisme El resultat és una arquitectura que intensifica el paper que tenen les superfícies embolcallants, i en què el vidre es…
Banque de France
Organisme financer francès estatitzat el 1946 i banc central de l’Estat francès.
Fou fundat l’any 1800 a París, per iniciativa del govern i amb capital totalment privat feia alhora de banc comercial i de banc emissor L’any 1803 obtingué el monopoli d’emissió per a París L’any 1806 l’estat nomenà un governador directament lligat al ministeri de finances vincle que subsistí Després d’un període de consolidació, l’any 1848 li fou atorgat el privilegi i el monopoli d’emissió sobre tot l’Estat francès El 1857 es convertí en banquer del govern, i passà a exercir moltes de les funcions d’un banc central Amb una àmplia independència davant de l’administració, no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina