Resultats de la cerca

Estudià dret a la Sorbona i música a la Schola Cantorum de París Des del 1900 es dedicà plenament a la musicologia i esdevingué una autoritat en la música del segle XVIII Fou membre fundador de la Societat Mozart 1901, de la Societat Francesa de Musicologia, de l’Acadèmia Francesa de Belles Arts i de l’Acadèmia de Santa Cecília a Roma Rebé premis del govern austríac i del Salzburg Mozarteum, així com un doctorat honorari de la Universitat d’Edimburg Destacà amb una obra en cinc volums sobre la vida i obra de WA Mozart, en què fa una anàlisi minuciosa i una classificació…

Presentà un calendari de competició que incloïa 15 proves de 7 esports i hi prengueren part 2633 esportistes de 80 comitès olímpics diferents El medaller fou encapçalat per Alemanya, amb 11 ors i 29 medalles, seguida pels EUA, Àustria, Rússia i el Canadà El veterà esquiador norueg KA Aamodt aconseguí la seva vuitena medalla en uns Jocs en imposar-se a la prova de supergegant L’alemany MGreis guanyà tres medalles d’or en biatló, i l’austríac FGottwald també n'aconseguí tres, dues d’or i una plata, totes elles en la combinada nòrdica Igualment, la croata J Kostelić renovà el seu…

Amb pocs anys es traslladà amb la seva família a Viena on fou deixeble d’A Walter Es perfeccionà a Leipzig amb J Plengel Debutà amb només onze anys en un concert amb l’Orquestra Simfònica de Viena que dirigia F Weingartner i a l’edat de setze anys ja impartia classes al Conservatori de Colònia El 1923 tornà a Viena i des del 1929 al 1933 fou professor de la Hochschule de Berlín L’any 1934 debutà als Estats Units, en un concert a Nova York dirigit per B Walter El 1941 el nomenaren professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia Sovint formà part de trios amb A Schnabel i B Huberman i també amb A…

Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F Schubert i R Schumann, i també música del…

Estudià a l’Acadèmia de Música, on fou deixeble de Franz Schreker, i a la Universitat de Viena A més, rebé classes particulars d’Arnold Schönberg 1919-21, que el 1924 es convertí en el seu cunyat El 1922 fundà el Kolish Quartet, formació que destacà particularment per la interpretació de música contemporània Estrenà algunes obres de Schönberg i de Béla Bartók Aquest quartet es dissolgué durant la guerra L’any 1944 Kolish es convertí en el primer violí del Quartet Pro Arte i fou també nomenat professor de la Universitat de Wisconsin, on impartí classes fins el 1967 Posseïa una tècnica…

Estudià al Conservatori de Bucarest, on es graduà amb només catorze anys L’any 1879 es traslladà a Viena per perfeccionar-se amb Jacob Grün i Joseph Hellmesberger al conservatori Debutà a la capital austríaca l’any 1882 Fou concertino de l’Orquestra Bilse de Berlín 1884-85 i de l’Orquestra Simfònica de Boston 1885-1903 L’any 1886 fundà el Quartet Kneisel amb Emmanuel Fiedler segon violí, Louis Svecenski viola i Fritz Giese violoncel Aquest quartet contribuí molt significativament al desenvolupament de l’interès per la música de cambra als EUA Feren moltes gires de concerts a Amèrica i Europa…

Estudià música a Graz, on debutà el 1911 Romangué fins el 1915 en aquesta ciutat i el 1919 debutà a l’Òpera de Viena amb l’estrena de La dona sense ombra R Strauss, en el paper d’Esperit Missatger Entre el 1922 i el 1938 actuà de manera ininterrompuda al Festival de Salzburg, on destacà en El rapte del serrall , i del 1931 al 1942 ho feu al de Bayreuth, on es convertí en intèrpret de referència dels papers wagnerians, especialment de Wotan L’anell del Nibelung i Hans Sachs Els mestres cantaires de Nuremberg Des del 1935 fou membre de l’Òpera de Berlín Actuà també en teatres de França,…

Estudià orgue i composició a Ljubljana, i posteriorment inicià els estudis de cant amb E Rado a Viena, on el 1936 debutà en un paper secundari a La flauta màgica El mateix any cantà a Salzburg sota la direcció d’A Toscanini i fins el 1959 es presentà al prestigiós festival de la ciutat austríaca encarnant els principals papers per a tenor de les òperes de Mozart, de qui es convertí en especialista El 1955 inaugurà la nova Òpera de Viena amb el Florestan de Fidelio , i de seguida fou convidat a diversos teatres internacionals, on interpretà un extens repertori que abraçà òperes dels segles…

Després d’abandonar la carrera de medicina, començà a aprendre composició de manera autodidàctica a partir de l’estudi dels quartets de corda de WA Mozart i altres obres clàssiques La seva Simfonia de cambra en fa M el feu mereixedor del Premi Mozart de Frankfurt 1909, ciutat on s’installà temporalment per estudiar piano Del 1913 al 1929 fou professor de composició a la Musikhochschule de Mannheim Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on es dedicà a la docència i a la composició fins que el 1933, per la seva condició de jueu, es veié obligat a abandonar Alemanya De primer anà a Londres i…

Començà a compondre a vint-i-sis anys, i en quatre anys 1908-12 escriví 120 cançons Ensenyà teoria al Conservatori de Viena, i fou el director d’aquesta institució del 1924 al 1927 Durant el període 1931-38 exercí com a crític musical en el "Neues Wiener Jounal", tasca que també portà a terme en el "Wiener Zeitung" un cop acabada la Segona Guerra Mundial Part de les seves crítiques foren aplegades en el llibre Betrachtungen eines romantischen Realisten 'Consideracions d’un realista romàntic', 1947 i el 1964 publicà Weltsprache Musik 'La música, llenguatge universal', on tracta de temes com l’…