Resultats de la cerca
Es mostren 3281 resultats
material termocròmic
Química
Material capaç de canviar de color en funció de la temperatura ambient.
En general es tracta de molècules orgàniques amb una certa inestabilitat que canvien d’estructura molecular per ruptura d’enllaços covalents per la influència de la temperatura Aquest canvi molecular canvia l’espectre d’absorció de la molècula i, per tant, el seu color El canvi, o canvis de color, es produeix a una determinada temperatura característica de cada material que es pot modificar amb la introducció d’impureses en la seva matriu Actualment, la seva principal aplicació és com a sensors de temperatura Tot i que generalment els canvis de color són reversibles, s’han…
biofilm
Ecologia
Comunitat natural de microorganismes que creixen adherits a una superfície inerta o a un organisme viu, recobrint-lo.
En els biofilms, els microorganismes estan immersos en una matriu d’exopolisacàrids que secreten ells mateixos i que contribueix a donar-los una viscositat característica La major part del biofilm és aigua, que en sol representar el 97% del pes, i té canals que permeten als microorganismes de la zona més interna l’accés al nutrient i l’oxigen Alguns exemples en són les comunitats que creixen sobre la placa dental o sobre les pedres de determinats rius Es considera que sota condicions adequades tots els microorganismes són capaços de formar biofilms Des del punt de vista clínic, els biofilms…
consum ostentós
Sociologia
Conducta d’aquelles persones que mitjançant una despesa considerada excessiva i malversadora volen acreditar la seva pertinença, real o pretesa, a un determinat estatus social.
Malgrat que els gustos i els estils de vida canvien, es tracta d’un fenomen gairebé universal, atès que l’exhibició de la riquesa és una actitud característica del “nou ric”, que necessita afirmar-se i compensar el seu origen social humil mostrant-la com si es tractés d’un trofeu Thorstein Veblen fou el primer economista que, més enllà de l’anàlisi econòmica convencional, es referí a aquest tipus de consum relacionat amb la voluntat de distinció A The Theory of the Leisure Class , 1899 Veblen observa que qualsevol despesa que contribueixi de manera efectiva a la bona fama de l’individu…
mola
Tecnologia
Utensili en forma de cos sòlid de revolució, constituït per un material abrasiu natural o artificial, que hom fa girar al voltant del seu eix i que és emprat per a esmolar, polir, desbarbar, rectificar, perfilar, etc, eines o peces diverses.
Les moles primitives eren de pedra natural l’anomenada pedra esmoladora , però actualment són constituïdes per partícules d’una substància abrasiva unides amb un aglomerant Per a peces d’alta duresa, hom empra moles constituïdes per pols de diamant i un aglomerant metàllic La forma de la mola depèn del treball que cal efectuar així, hom parla de mola de disc , mola de got , mola cònica , mola de plat , mola de cap de frare , mola esfèrica , etc La característica principal d’una mola és la seva duresa també són importants el tipus d’abrasiu esmeril, quars, carborúndum, l’…
Juntas de Defensa del Carlismo
Partit polític
Agrupació política carlista sorgida en diversos indrets d’Espanya el 1962, que pretengué d’aplegar al seu voltant els antics militants integristes i “carlooctavistes”.
Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a…
unicursal
Matemàtiques
Dit de la corba algèbrica plana de gènere zero.
Puix que el gènere p és donat per la fórmula p = n -1 n -2/2-δ- k , on n és el grau de la corba, δ el nombre de punts nodals, k el nombre de punts cuspidals, són corbes unicursals les còniques n =2, les cúbiques amb un punt doble o cuspidal n =3, δ=1, k =0 o bé n =3, δ=0, k =1, les quàrtiques amb tres nodes n =4, δ=3, etc La característica intuïtiva de les corbes unicursals és que poden ésser recorregudes d’una sola tirada passant, si cal, per l’infinit El gènere i, per tant, el caràcter de corba unicursal p =0 és invariant per a les transformacions algèbriques
bus
Electrònica i informàtica
Conjunt de línies de transmissió en paral·lel que serveixen per a intercomunicar els diferents blocs (unitat central de procés, memòria, equips perifèrics, etc) que componen un ordinador.
És una característica essencial del bus el fet que aquestes línies siguin comunes i usades alternativament per tots els dispositius que hi són connectats Hom distingeix tres tipus de busos el bus de dades , el bus d’adreces , que es fa servir per a seleccionar la posició de memòria o el dispositiu al qual hom vol accedir, i el bus de control , que indica l’estat de la unitat central de procés, el mode de funcionament dels altres busos i també serveix per a sincronitzar les diferents unitats de l’ordinador Quan el senyal que és transmès és de naturalesa òptica i no elèctrica, el…
mal·leabilitat
Tecnologia
Propietat d’un material de deformar-se d’una manera permanent en forma de làmines per l’acció d’un esforç extern.
És una propietat característica de molts metalls or, argent, coure, zinc, plom, ferro, etc Els esforços que donen origen a la deformació són esforços de compressió, els quals poden ésser produïts mitjançant un martell o una premsa, com en l’embotiment, o bé mitjançant la pressió de dos cilindres, com en el laminatge La malleabilitat, com la ductilitat, és funció de la corba esforç-deformació, la qual és determinada, per a cada material concret, per la temperatura i pel sistema de distribució de càrregues La malleabilitat d’un metall augmenta amb la temperatura, puix que…
sistema
Lingüística i sociolingüística
A partir de l’estructuralisme, relació que lliga tots els elements lingüístics d’un nivell donat, com el conjunt que formen els mateixos elements així relacionats: fonemes, casos, preposicions, etc..
Per això, hom diu sovint que la llengua és un sistema de sistemes, ja que també hi ha una relació característica entre tots els sistemes particulars A vegades, en comptes de sistema, hom empra també els termes “sèrie”, “estructura” o altres Hi ha sistemes oberts o illimitats noms, adjectius, verbs, etc i sistemes tancats o limitats fonemes, preposicions, etc, segons que una modificació en el nombre d’elements no comporti, o sí, un reajustament necessari en la resta Segons LHjelmslev, entre el sistema dels significats i el dels significants hi ha una estructura bàsicament idèntica…
ressonància
Física
Fenomen físic que consisteix en un bescanvi òptim d’energia entre dues variables periòdiques que tenen la mateixa freqüència.
L’origen del nom es troba en els fenòmens acústics, però es presenta en tots els camps de la física Així, de la mateixa manera que un diapasó que ha estat excitat i que, per tant, emet la nota musical que li és característica, pot excitar o, dit altrament, fer ressonar un altre diapasó que es trobi prop d’ell i tingui la mateixa freqüència de vibració, la sintonització d’una emissora de ràdio no és altra cosa que l’acció de fer ressonar l’oscillador de la part receptora amb el de l’emissora, la qual cosa és aconseguida quan aquell té com a freqüència pròpia la de l’oscillador d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina