Resultats de la cerca
Es mostren 765 resultats
raquetes de neu

Laia Andreu, campiona d’Europa de raquetes de neu durant una prova de la Copa d’Europa del 2011
FEEC
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a desplaçar-se amb raquetes de neu sobre terreny nevat.
Les raquetes de neu començaren a utilitzar-se a l’Àsia Central aproximadament l’any 4000 aC Des d’allí, diversos grups humans migraren cap a Sibèria, Escandinàvia i Amèrica Durant l’edat moderna els indígenes nord-americans foren experts en l’ús de raquetes per desplaçar-se sobre la neu, tècnica que els buscadors d’or i comerciants de pell europeus establerts al Canadà i al nord dels EUA assimilaren durant els segles XVIII i XIX El 1840 es fundà al Canadà el primer club de raquetes de neu el Montreal Snowshoe Club, que tres anys després organitzà les primeres curses i que inspirà la creació…
música de Perpinyà
Música
Música desenvolupada a Perpinyà (Rosselló).
Té l’origen en una villa romana i és esmentada per primera vegada en un document de l’any 927 Gairebé un segle després, el 1025, es consagrà l’església parroquial de Sant Joan Baptista, amb la presència del comte Gausfred II de Rosselló Més tard l’església fou ampliada 1324, i esdevingué catedral a partir del 1602 El 1172, Perpinyà passà a les mans d’Alfons I de Catalunya i Aragó, i a la mort de Jaume I fou la capital del Regne de Mallorca 1276 i, com a tal, visqué el seu període de màxima esplendor política, econòmica i artística El 1344, Pere el Cerimoniós assetjà i ocupà la ciutat…
Torre de Vinaixarop (l’Aldea)
Art romànic
Situació Construcció situada a la partida de Vinaixarop i documentada per primera vegada l’any 1153 ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada al nord del poble de l’Aldea, vora l’Hostal de Don Ramon, al centre de la partida de Vinaixarop Mapa 32-20 522 Situació 31BF989184 S’hi arriba per un camí que parteix de la N-340, poc després de sortir de l’Aldea en direcció a l’Ampolla, a l’altura del Ligallo del Gànguil Hi podem anar també des de la carretera que va de Tortosa cap a l’autopista, tot agafant la pista asfaltada que surt a tocar de la pedrera de Sant Onofre i va cap al nord-est MVP-CPO…
Castell de Menàrguens
Art romànic
El castell de Menàrguens era situat en el tossal que encara porta el topònim de “Castellet”, a la part més elevada de l’actual nucli urbà de Menàrguens, municipi situat a 12 km al sud de Balaguer, en direcció a Lleida El topònim “Menàrguens”, grafiat Mesanicos , apareix en una escriptura de donació de l’any 1146 Dos anys més tard, el 1148, es consigna documentalment el castell Segons que consta en aquest instrument, datat el 17 de juny, Guillem Pere i la seva muller Sicarda atorgaren als esposos Pere de Puigverd i Sibilla el castell de Menàrguens amb tots els seus termes i…
Santa Maria Magdalena o Santa Creu de Palau o de Bonastre (Masquefa)
Art romànic
Aquesta església es trobava inicialment dins de l’antic terme del castell de Masquefa, en el lloc anomenat Palau No passà de capella rural de la parròquia de Masquefa Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 963, que el comte Miró vengué a Ènnyec Bonfill de Gelida el castell de Masquefa Les referències sobre el lloc de Palau són del 1008, data en què Adroer i la seva filla Bonadona vengueren a l’abat Orió de Sant Cugat unes terres situades al terme del castell de Masquefa i en el de Castellet, les quals afrontaven…
Castell de Piera
Art romànic
El castell de Piera era conegut originàriament com a castell de Fontanet, denominació amb què es recull en el seu primer esment, l’any 955, en la carta de poblament de Freixe El canvi del nom es produeix ben aviat El 1058 el bisbe de Barcelona, Guislabert, ja diu que castrum quod dicitur Fontanetum alio nomine Apiaria est El castell es mantingué en l’àmbit dels vescomtes de Barcelona el 1030, el vescomte Udalard, disposà el castell a favor de la seva muller Riquilda, i més endavant marit i muller, juntament amb el fill Joan, el cediren a un altre fill del matrimoni, el bisbe Guislabert…
Sant Julià de l’Arboç
Art romànic
Situació Aspecte de l’actual capella dels Dolors, única part de l’edifici que resta del temple alt-medieval ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre de la població de l’Arboç, i els elements alt-medievals que s’hi conserven constitueixen l’anomenada capella dels Dolors JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF832697 Història Les primeres notícies de l’existència de l’església de Sant Julià de l’Arboç es troben els anys 1136 i 1138 en la donació d’una peça de terra i d’una vinya que fa Roger, clergue de la seu barcelonina, per a la lluminària de l’església de Sant Julià…
els Garidells

Els Garidells
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació El municipi dels Garidells és situat a l’esquerra del Francolí Per l’extensió del seu terme és el segon municipi més petit de l’Alt Camp, després del Rourell El relleu del terme és afectat per una sèrie de turons l’alçària dels quals disminueix d’E a W segons que s’apropen al curs del Francolí El territori és recorregut per la riera dels Garidells, que desemboca al Francolí dins el terme de Perafort Els Garidells limita al N amb Vallmoll, a l’E amb la Secuita, al S amb Perafort i a l’W amb el Morell, aquests tres darrers termes pertanyents a la comarca del Tarragonès El…
El marc històric de l’art romànic al Penedès i el Garraf
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Elements escultòrics d’un monument funerari, versemblantment d’època romana, trobats fa uns anys al terme de Sant Martí Sarroca Es conserven al Museu Municipal de Sant Martí Sarroca ECSA - M Raurich Les característiques geogràfiques que defineixen el Penedès són les lleugeres ondulacions i el seu terreny planer que s’obre al mar per una àmplia zona d’estanys, avui terraplenats El complementen els estreps de les serralades litoral i pre-litoral Des d’antic és un lloc amb una gran abundor d’aigua, bo i fàcil de conrear Tanmateix era,…
Esglésies del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà anteriors al 1300
Art romànic
Mapes de les esglésies del Pallars Sobirà anteriors al 1300 C Puigferrat El Pallars Sobirà Alins de Vallferrera Sant Vicenç d’Alins de Vallferrera Sant Martí d’Alins Sant Quiri d’Alins Sant Esteve d’Araós Sant Francesc d’Araós Sant Lliser o Lleïr de Virós Santa Maria de Buiro o de la Santa Creu Santa Maria de Besan Sant Miquel de Besan Sant Julià d’Ainet de Besan Sant Feliu de la força d’Àreu Sant Joan d’Àreu Santa Maria de la Torre Sant Serni de Norís Sant Pere o Piri del Roc de Tor Sant Pere de Tor Sant Ambròs de Tor Alt Àneu Sant Andreu de València d’Àneu Sant Joan d’Isil o de Gil Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina