Resultats de la cerca
Es mostren 1125 resultats
Manuel Angelon i Broquetas

Manuel Angelon i Broquetas
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor, periodista i historiador.
Vida i obra Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Dirigí i collaborà en diverses publicacions periòdiques fou director de la Gaceta del Comercio 1860, del periòdic satíric La Flaca 1868 i de La Ilustración Artística , a banda de collaborar en el moderat i antirevolucionari El Iris Catalán i en El Áncora 1850, un diari conservador i defensor del catolicisme més intransigent Pertanyé al partit…
, ,
L’arquitectura religiosa a la prehistòria
Santuaris, temples i sepulcres prehistòrics A la prehistòria, com avui, els ritus i els cultes de la collectivitat requerien un espai, un decorat idoni El dels grans caçadors del paleolític superior eren sales recòndites, de difícil accés a l’interior de coves profundes, estances que calia illuminar amb teies i llums de greix i que van convertir en santuaris decorats Més endavant, els últims caçadors i els primers pagesos triaren abrics a l’aire lliure i espais singulars, enlairats o relacionats amb les aigües, llocs que pel seu dramatisme afavorien una més gran sensibilitat i el contacte amb…
cançó de pandero
Música
Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser quan sortien a fer captiri a les festes (Corpus, festes majors, d’algun sant patró), a les noces i bateigs o amb motiu de la visita d’autoritats civils o eclesiàstiques.
Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, de melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero 1 del qual penjaven cascavells i cintes, i que era cobert de pell per les dues bandes El text era una breu cançó d’entre cinc i catorze -en general vuit- versos heptasíllabs de rima assonant Bibliografia Complement bibliogràfic Sistac i Sanvicén, Dolors Les cançons de pandero o de tambor estudi i noves aportacions , Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1997 Serra…
La cultura popular aprèn a resistir el virus amb responsabilitat i imaginació
Folklore
S’ha de reconèixer que la covid ha tingut l’originalitat de trencar tots els plans, de capgirar-ho absolutament tot, i només la imaginació i la creativitat de la gent han permès evitar que la cultura popular acabés l’any 2020 en blanc El nou virus ha posat a prova la capacitat d’adaptació d’un àmbit cultural molt arrelat a la societat, fonamental per enfortir la identitat de país En una conjuntura en la qual s’havia de posar l’energia a garantir la supervivència, el repte ha estat escollir amb seny quines activitats es podien fer amb seguretat, i de quina manera plantejar-les per no assumir…
els Garrots
Folklore
Comparsa d’homes armats de grossos bastons, acabats en una porra d’on sortien les punxes de nombrosos claus; feien diferents exercicis i quadres plàstics damunt un ample cadafal que hom alçava en una plaça de Castelló de la Plana durant les festes del Corpus.
La dramatúrgia festiva
Teatre i festa El teatre popular, en paraules de Xavier Fàbregas, és fet pel poble i per al poble, o com deia Konrad Schoell, es el que ofereix al poble –a la majoria de la població o a les capes menys privilegiades– les majors possibilitats d’identificació No és organitzat ni representat per professionals, sinó pel poble mateix D’una banda, hi són implicats els elements de la comunitat que, a nivell amateur i voluntariós, executen l’espectacle i de l’altra, el públic que, en tant que comunitat, el legitima i en participa La dramatúrgia popular, intensament vinculada a la festa, és concebuda…
Isidre Ballester i Tormo
Historiografia catalana
Arqueòleg i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València el 1901 Membre del Partit Conservador, fou diputat provincial pel districte de la Vall d’Albaida, d’on era la seva família, des del 1915 fins al 1931, excepte els anys de la dictadura de Primo de Rivera També fou vicepresident de la Diputació de València Com a arqueòleg, els seus primers treballs de camp, a l’inici del s XX, foren les excavacions al poblat ibèric de Covalta Albaida, a la necròpoli ibèrica de Casa del Monte Valdeganga, Albacete, i als poblats de l’edat del bronze del tossal Redó i tossal del Caldero Bellús, entre d’…
Jacob Regnart
Música
Compositor francoflamenc actiu a Àustria i Bohèmia.
Vida Probablement feu els primers estudis musicals a la seva ciutat natal Començà la seva trajectòria professional l’any 1557 com a cantor de la capella musical de la cort dels Habsburg a Praga i Viena, on es formà sota la direcció de Jacobus Vaet Del 1568 al 1570 interrompé la seva estada per fer un viatge d’estudis a Itàlia De retorn a Viena, continuà al servei de Maximilià II Quan l’emperador morí, l’any 1576, el seu successor, Rodolf II, el mantingué en el càrrec i poc temps més tard fou promogut al lloc de vicemestre de capella de la cort El 1582 era a Innsbruck al servei de l’arxiduc…
Thomas Crecquillon
Música
Compositor francoflamenc.
Vida Una de les primeres notícies que se’n té el situa al servei de la capella de l’emperador Carles V durant la dècada del 1540, encara que l’ocupació que hi tenia no està prou clara Possiblement s’ocupà del cor de nens Al mateix temps apareix com a beneficiat a Dendermonde Flandes, Béthune i Lovaina Més tard es troba com a canonge a Namur Bèlgica, Dendermonde, i a Béthune des del 1555 fins a la seva mort Està considerat una de les principals figures de la música de la generació posterior a Josquin Des Prés La seva obra és un dels exemples més aconseguits de l’aplicació del principi de la…
Loyset Compère
Música
Compositor francès.
Vida Possiblement s’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de Cambrai Cap a mitjan dècada del 1470 està documentada la seva estada a la capella musical de Galeazzo Maria Sforza, a Milà, juntament amb Josquin Des Prés, Alexander Agricola i altres compositors de renom El 1477 abandonà la ciutat italiana i entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor Acompanyà Carles VIII de França en la invasió d’Itàlia del 1495 Més tard ocupà diversos càrrecs a les ciutats de Cambrai 1498 i Douai 1500, encara que sembla que continuà mantenint contactes més o menys intermitents amb la cort…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina