Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
Jaume Garrosset Gorgas
Alpinisme
Alpinista i ultramaratonià.
Soci del Centre Excursionista Tarragona i membre del Grup Alpí d’aquesta entitat, del qual fou l’impulsor, ha realitzat nombroses ascensions als Pirineus i els Alps, i ha format part de diverses expedicions a l’Himàlaia Nun 1985, Annapurna 1987, Cho Oyu i Shisha Pangma Central 1993 i l’Everest 1997, 2000 Després de compaginar l’alpinisme amb les curses de muntanya, l’any 2006 s’inicià en les curses de molt llarga distància per muntanya amb la Ultra Trail Tour du Mont Blanc 155 km Posteriorment ha completat nou ultracurses entre les quals destaquen la Goretex Transalpine Run 300 km en vuit…
futurisme

La musa metafísica (1917), de Carlo Carrà (Pinacoteca di Brera, Milà)
© Corel
Art
Literatura
Música
Moviment artístic, literari i musical d’avantguarda.
Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme , publicat a Le Figaro 22 de febrer de 1909 i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti Els postulats d’aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures Propugnava la guerra, la velocitat i la violència El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d’actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la collaboració amb el feixisme…
art argentí
Art
Art desevolupat al territori de la República Argentina, des de la colonització castellana.
Durant l’època colonial l’arquitectura barroca gaudí d’una certa importància el jesuïta d’origen italià Andrés Blanqui s XVIII intervingué, sovint amb Juan Bautista Primoli, en diverses obres catedral de Córdoba, església de Sant Ignasi a Buenos Aires, etc a la darreria del segle s’imposà ja un neoclassicisme anglofrancès catedral de Buenos Aires L’escola pictòrica autènticament argentina s’inicià amb el realista Prilidiano Pueyrredón 1823-70 posteriorment hom seguí de prop els corrents artístics europeus, especialment els francesos així, Ernesto Sívori 1847-1918, Eduardo Schiaffino 1858-1935…
Francesco Gasparini
Música
Compositor i teòric italià.
La primera dada que es té de la seva activitat és una peça que li serví de prova per a ingressar en l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, amb data del 1685 Sembla que el 1686 era a Venècia rebent classes de G Legrenzi, i el 1689 és documentat a Roma com a membre de l’Acadèmia de Santa Cecília En aquesta ciutat conegué A Corelli i B Pasquini, del qual probablement rebé lliçons Gasparini mateix reconegué que la seva obra teòrica L’armonico pratico al cimbalo 1708 està basada en les idees i els mètodes de Pasquini, tot i que no l’esmenti com el seu professor Durant el primer decenni del segle…
Pignatelli
Antic llinatge feudal napolità que pretén d’entroncar amb els ducs longobards de Benevent i Càpua.
Arribà a reunir vint-i-un principats entre els quals dos del Sacre Imperi, nou grandeses d’Espanya, dinou ducats i molts altres títols a Itàlia, els Països Baixos, Castella i Catalunya-Aragó, així com els importants patrimonis dels Egmond, Gonzaga de Solferino, Tagliavia d’Aragona, Cortés, Caracciolo-Pasquizzi, Pinelli, Piccolomini, Del Giudice i Ruffo della Lionessa Hi hagué al llinatge un papa Innocenci XIII, fill del príncep de Minervino, cinc cardenals, arquebisbes, legats apostòlics, un gran mestre del Temple Giovanni Pignatelli , nou virreis, un beat Pompeo Pignatelli ,…
Fiesole
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada dalt d’un turó, a la vora de l’Arno, al NE de Florència.
És un centre agrícola, residencial i de turisme i seu episcopal Correspon a l’antiga Faesulae etrusca, de la qual s’han conservat les muralles D’època romana fou el centre dels seguidors de Catilina resten un temple, les termes, l’aqüeducte, el fòrum i el teatre Sobre un antic temple etrusc hi ha bastida l’església de San Alessandro, paleocristiana, amb algunes renovacions posteriors La catedral, començada el 1208 i engrandida als s XIII i XIV, té a l’interior el sepulcre de marbre del bisbe Salviati, obra de Mino da Fiesole El convent de San Domenico té celles decorades per Fra Angelico L’…
Massimo D’Alema
Política
Polític italià.
Diputat pel Partito Comunista Italiano des del 1987 i director del diari L’Unità 1988-90, fou un dels artífexs de la transformació del PCI en el Partito Democratico della Sinistra PDS el 1991, i n'esdevingué secretari general el 1994 El 1998, al capdavant de la coalició de centreesquerra Democratici di Sinistra, guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre primer cap de govern italià de trajectòria comunista d’un govern de centreesquerra en el qual tingueren presència fins a set forces polítiques, amb una majoria de ministres de DS 9 i del Partit Popular Italià 5…
Pere de Queralt i d’Anglesola
Història
Fill de Pere (III) de Queralt i de Cervelló i successor del seu germà Guillem (I).
Prengué part a la campanya de Múrcia 1296 Fou procurador reial a València 1301 Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina 1304 Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí 1308 Lluità a la conquesta d’Almeria 1309 Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat 1311, del qual deixà una relació escrita El rei li vengué Vespella en feu 1314 Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons 1320 Amb el seu fill…
Raimondo Montecuccoli
Història
Militar
Literatura italiana
General i escriptor militar italià.
Príncep de Montecuccoli Es distingí a la guerra dels Trenta Anys i assolí els càrrecs més importants en les successives guerres de l’imperi germànic la primera guerra Nòrdica 1658-60 i, sobretot, la guerra contra els turcs 1661-64, que acabà amb la gran victòria de Sankt Gotthard an der Raab També participà en les dues campanyes del Rin 1673 i 1675 contra Turenne i Condé Home aferrat als vells conceptes de l’estratègia militar, representà el darrer i suprem esforç per treure el màxim rendiment d’un estil i d’unes tàctiques bèlliques que ja declinaven Escriví diversos tractats, entre els quals…
escola de Ferrara

Detall de l'Adoració dels Pastors a la Seu de València, atribuïda a Pau de Sant Leocadi
Pintura
Escola de pintura que es desenvolupà a Ferrara a mitjan segle XV.
Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina