Resultats de la cerca

Fou sobretot un eclèctic i es mogué en les coordenades de la tradició quatrecentista tardana Encetà la seva activitat a Florència i Fiesole, i el darrer decenni del segle treballà a Portugal catedral de Coïmbra i església de la Concepció de Tomar Novament a Itàlia, intervingué en els baptisteris de Volterra i Florència i, a Roma, esculpí les tombes de Sforza 1505 i del cardenal Basso della Rovere 1507 a Santa Maria del Popolo També executà diverses escultures al seu poble natal claustre de Sant'Agostino i a Loreto baixos relleus amb episodis de la vida de la Mare de Déu, 1523-26, on des del…

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia 1784 Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea 1787, protonotari apostòlic 1790, consultor canonista del rei Víctor Amadeu III 1793 i director del Collegi dels Nobles, de Càller 1794 Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme 1797 Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i…

Soci del Centre Excursionista Tarragona i membre del Grup Alpí d’aquesta entitat, del qual fou l’impulsor, ha realitzat nombroses ascensions als Pirineus i els Alps, i ha format part de diverses expedicions a l’Himàlaia Nun 1985, Annapurna 1987, Cho Oyu i Shisha Pangma Central 1993 i l’Everest 1997, 2000 Després de compaginar l’alpinisme amb les curses de muntanya, l’any 2006 s’inicià en les curses de molt llarga distància per muntanya amb la Ultra Trail Tour du Mont Blanc 155 km Posteriorment ha completat nou ultracurses entre les quals destaquen la Goretex Transalpine Run 300 km en vuit…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era cantant, i els continuà al Conservatori de Bolonya amb S Mattei i L Marchesi, i després a Venècia amb B Furlanetto Començà a escriure obres escèniques de molt jove La primera, Annetta e Lucindo , s’estrenà el 1813 a Milà i marcà el començament d’una carrera que durà una cinquantena d’anys, durant els quals compongué més de noranta melodrames Assolí fama internacional i les seves òperes foren presentades a ciutats com Viena i París El 1835, arran del poc èxit de l’òpera Carlo di Borgogna , Pacini s’apartà de la composició d’obres…

Des de l’any 1681 era organista a la cort de Parma i a partir del 1689 en fou mestre de capella Fou també organista i mestre de capella a l’església ducal de Santa Maria della Steccata Com a compositor de la cort era responsable d’organitzar les representacions operístiques, que tenien lloc al Novissimo Teatro Ducale de Parma i al Nuovo Teatro Ducale de Piacenza, llavors part del ducat de Parma Els llibrets de les seves òperes són de poetes de la cort, com ara Lotto Lotti, Aurelio Aureli i Giovanni Tamagni Treballà amb l’escenògraf Ferdinando Galli Les seves produccions, luxoses i…

És un centre agrícola, residencial i de turisme i seu episcopal Correspon a l’antiga Faesulae etrusca, de la qual s’han conservat les muralles D’època romana fou el centre dels seguidors de Catilina resten un temple, les termes, l’aqüeducte, el fòrum i el teatre Sobre un antic temple etrusc hi ha bastida l’església de San Alessandro, paleocristiana, amb algunes renovacions posteriors La catedral, començada el 1208 i engrandida als s XIII i XIV, té a l’interior el sepulcre de marbre del bisbe Salviati, obra de Mino da Fiesole El convent de San Domenico té celles decorades per Fra Angelico L’…

Del 1813 al 1820 viatjà per Europa i, de retorn a Florència, es dedicà a promoure obres culturals Fundà Antologia 1821 i Guida dell’Educatore 1836 contribuí a la fundació del Giornale Agrario Toscano i, el 1829, a la fundació de la primera casa d’estalvi de Florència Fou protector del Risorgimento i partidari del liberalisme moderat d’Azeglio Promulgat l’estatut del 1848, i obert el Parlament, fou elegit senador i després president del consell 17 d’agost-27 d’octubre Proclamada l’annexió de la Toscana al regne de Sardenya, fou de nou senador 1860 És autor, entre altres obres, de…

Príncep de Montecuccoli Es distingí a la guerra dels Trenta Anys i assolí els càrrecs més importants en les successives guerres de l’imperi germànic la primera guerra Nòrdica 1658-60 i, sobretot, la guerra contra els turcs 1661-64, que acabà amb la gran victòria de Sankt Gotthard an der Raab També participà en les dues campanyes del Rin 1673 i 1675 contra Turenne i Condé Home aferrat als vells conceptes de l’estratègia militar, representà el darrer i suprem esforç per treure el màxim rendiment d’un estil i d’unes tàctiques bèlliques que ja declinaven Escriví diversos tractats, entre els quals…

Professor a Ferrara, Florència, Messina i Gènova, fou proscrit 1927 per la seva oposició al règim feixista Desenvolupà una filosofia de caire idealista que abandonà 1914 per decantar-se vers un escepticisme fonamentat en una sèrie d’experiències com la de l’absència d’una raó vàlida per a tots els homes Aquest escepticisme, juntament amb el racionalisme, el menà vers posicions positivistes, fenomenologistes i materialistes que intentà de superar a la seva darrera època cercant un fonament més profund de la realitat i de la persona humana És autor de La trascendenza 1914, Lineamenti di…

Prengué part a la campanya de Múrcia 1296 Fou procurador reial a València 1301 Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina 1304 Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí 1308 Lluità a la conquesta d’Almeria 1309 Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat 1311, del qual deixà una relació escrita El rei li vengué Vespella en feu 1314 Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons 1320 Amb el…