Resultats de la cerca
Es mostren 1725 resultats
fibra alimentària
Alimentació
Conjunt de polisacàrids de magatzem i de la paret cel·lular de les plantes que no poden ser hidrolitzats pels enzims digestius humans.
Això inclou els polisacàrids no amilacis de les plantes com per exemple la cellulosa i l’hemicellulosa, la pectina, les gomes, els betaglucans i la fibra que contenen la civada i el blat integral, els hidrats de carboni de les plantes no recuperables per precipitació en alcohol com per exemple la inulina, els oligosacàrids i els fructans, entre d’altres, la lignina i alguns midons resistents Els principals beneficis per a la salut d’una ingesta adequada de fibra alimentària 25-30 g/dia en dones i 40 g/dia en homes són la disminució dels nivells de lípids i colesterol sanguinis, la disminució…
dieta mediterrània
Alimentació
Patró alimentari característic de diversos països de la conca mediterrània amb cert caràcter ancestral.
Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix un consum moderat de peix, productes lactis i ous el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats Al…
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se àmpliament en…
histèria
Neurosi complexa que pertorba tant els processos psíquics com els motors, sensorials, vegetatius o d’altres.
Actualment, des d’un punt de vista psiquiàtric i psicològic, es tendeix a utilitzar en lloc del mot histèria els termes trastorn de conversió o de dissociació No té una causa orgànica o patològica coneguda, i entre les alteracions que hi són associades poden esmentar-se diversos tipus de somatització com ara les convulsions, la paràlisi o la catalèpsia, entre les alteracions motores, i la hiperestèsia, l’anestèsia i les allucinacions, entre les sensorials Tots aquests fenòmens poden ésser provocats per suggestió o autosuggestió El terme prové del grec ὑστέρα ‘úter’ i reflecteix l’antiga…
clorur
Química
Combinació del clor amb un cos compost o simple altre que l’oxigen i l’hidrogen.
Els clorurs metàllics són les sals de l’àcid clorhídric tots són sòlids, llevat del clorur d’estany SnCl 4 , que és líquid, i en general són solubles en aigua Els clorurs poden ésser obtinguts per acció del clor o de l’àcid clorhídric sobre el metall o el seu òxid els de sodi i els de potassi es donen en estat natural El clorur de sodi és usat en l’alimentació, i el de potassi és emprat com a adob El clorur de zinc és un desinfectant, el mercurós, un purgatiu, i el mercúric, un antisèptic Els clorurs dels metalls preciosos són utilitzats en fotografia Els clorurs de metalloides són…
adipat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid adípic.
L’única sal tècnicament important és l’ adipat d’hexametilendiamina sal de niló , primera matèria emprada per a la fabricació del niló 66 Els èsters utilitzats industrialment són, en canvi, molt nombrosos, i llur principal aplicació és la plastificació de les resines sintètiques i de derivats cellulòsics en les indústries de plàstics i pintures Els de pes molecular elevat i, per tant, poc volàtils són molt utilitzats per al poli clorur de vinil, al qual comuniquen excellents característiques a baixa temperatura Fins fa pocs anys, el més important era l’ adipat de…
condilartres
Paleontologia
Ordre que s’utilitza per a designar aquells ungulats primitius de difícil classificació dels quals han derivat altres ungulats.
La insuficient documentació fòssil, escassament representada al Paleocè de la major part dels continents, fa difícil una classificació àmpliament acceptada Segons la classificació de Van Valen 1966, el subordre Arctocyonia inclouria les subfamílies basals de tot el conjunt d’ungulats i establiria el subordre Mesonychia en l’origen dels cetacis Actualment es considera que aquest tàxon és parafilètic, definit a partir de plesiomorfies Així, el terme condilartre s’empra informalment per a incloure les formes d’ungulats primitius del principi del Terciari A banda dels Mesonychidae , que es troben…
tocoferol
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos composts d’ocurrència natural i d’estructures íntimament relacionades, que constitueixen la vitamina E
.
Són factors antistèrils, i la seva mancança ocasiona esterilitat en diversos rosegadors, però no en l’home, en el qual provoca esgotament muscular i nerviós, així com edema generalitzat en tots els mamífers Físicament, són olis viscosos lleugerament grocs, òpticament actius, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua Químicament, són derivats del croman, difereixen entre ells en el nombre i la posició de diversos grups metil en l’anell aromàtic i són anomenats α, β, γ, i δ Són estables a l’escalfor en absència d’oxigen, als àcids minerals i a la llum visible, i…
cànids

Xacal comú (Canis aureus)
Minku2016 (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes que comprèn animals de grandària mitjana, de formes esveltes, àgils i robusts.
El cap és generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut Tenen el dentat típic dels animals carnissers, amb les dents canines molt desenvolupades, i llurs orelles són de llargària variable, rectes i punxegudes Són digitígrads, amb 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils, fortes i corbades El pelatge és generalment abundant, llanós i de tacte suau Tenen desenvolupats tant els sentits, principalment el de l’olfacte, com el de la intelligència Són molt prolífics pareixen de 4 a 9 cries l’any Mentre alguns s’alimenten exclusivament de carn i derivats, d’…
antraquinona

Antraquinona
©
Química
Cristalls grocs, insolubles en aigua, poc solubles en els solvents orgànics.
Fabricada primerament per oxidació de l’antracè amb dicromat o catalíticament per aire, actualment és obtinguda industrialment, sobretot, per reacció de Friedel i Crafts entre anhídrid ftàlic i benzè i per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè Té el punt de fusió a 286ºC i el d’ebullició a 377ºC Per sulfonació amb òleum dóna l' àcid 2-antraquinonasulfònic ,la sal sòdica del qual és la sal d’argent alitzarina i seguidament els àcids, 2,6 i 2,7-disulfònics Quan la sulfonació és feta en presència de mercuri, hom obté l' àcid 1-antraquinonasulfònic i seguidament els àcids 1,5 i 1,8-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina