Resultats de la cerca

Segons la documentació conservada fou cantor a la catedral de Còrdova durant la infantesa El 1741 ja consta com a mestre de capella de la catedral de Segòvia i el 1744 fou ordenat de sacerdot Sembla que el 1749, per motius de salut, li fou concedit un permís de dos mesos per a tornar a Còrdova a restablir-se A partir del 1752 fou mestre de capella a la seu de la seva ciutat natal, fins que es retirà el 1780 La majoria de les seves obres es conserven en aquesta ciutat andalusa, tot i que també se’n troben a la catedral de Segòvia Compongué sobretot música sacra, especialment…

Amant de la música i les arts, la documentació que es conserva sobre la seva joventut emfasitza el seu gust pel cant i la dansa Sembla que també tocava algun instrument musical, com ara el virginal i el polifant, i en alguns retrats apareix tocant el llaüt Era una fervent amant de la música religiosa, per la qual cosa el 1539 dictà una proclama en la qual es marcaven les normes que havien de seguir les composicions destinades a la litúrgia de la cismàtica Església d’Anglaterra La música fou present als esdeveniments més importants de la seva cort, i es diu que Elisabet nasqué…

Descendent del general sudista Robert E Lee i filla d’un senador de l’estat, cursà estudis inacabats de dret, i el 1949 anà a Nova York per a forjar-se una carrera literària Des del 1956 fou ajudant de Truman Capote  en els treballs de documentació per a l’obra cabdal d’aquest escriptor In Cold Blood 1966 El 1960 publicà To Kill a Mockingbird , novella de gran ressò internacional que obtingué el premi Pulitzer l’any següent i de la qual Robert Mulligan rodà una adaptació cinematogràfica també molt famosa El llibre fou celebrat sobretot per la denúncia dels prejudicis racials Des…

Actius entre el 1503 i el 1609, aquest llinatge de músics artesans construí més de trenta orgues nous i en restaurà molts altres La majoria ja tenien tres o quatre diferències, un flautat, una octava, unes quinzenes i un gran ple progressiu des dels baixos Tots sense partir No són grans instruments, com els orgues catalans de la mateixa època, però ja introdueixen el que més endavant serà l’orgue del Renaixement Les seves obres no han arribat als nostres dies, però els seus contractes han aportat una documentació molt valuosa per a la història de l’organologia europea Els seus…

És obra de Joan Coromines , amb la collaboració de Max Cahner , Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy , Josep Mascaró , Philip D Rasico i Xavier Terrado La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l’obra, del 1989 al 1997 El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament Conté més de 400000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita El darrer…

L’església de Roset, segurament l’església del castell, és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del segle XI Roseto, però, llevat d’aquesta notícia, no en tenim d’altra i no podem conèixer-ne l’advocació Pensem que devia ésser l’església del castell de Roset que mai no arribà a ser parròquia, car devia estar sotmesa a la parroquial de Vilada La documentació parla ja l’any 954 de l’existència de la vall de Roset in comitatu Bergittaennse, in Valle Roseta, in locum quod vocant Bertrana i del castell l’any 1026 No sembla probable que aquesta…

Avui totalment perdut, el castell de Murcarols era prop de la masia de Murcarols Documentat des del segle XIII, era regentat per una família que portava aquest mateix nom en la documentació apareix amb les formes Murterols, Merterols, Murcurols i Murchurols Dins el recinte del castell hi havia l’església de Santa Maria de Murcarols i algunes cases no fou, però, un castell termenat sinó una fortalesa, els senyors de la qual eren feudataris dels barons de Pinós, senyors de Bagà L’any 1254 el fill bastard de Galceran de Pinós, conegut amb el nom de Bord de Pinós, casava la seva…

Preveia el traçat de tres grans vies que havien de travessar el nucli antic i enllaçar amb l’Eixample Implicava l’expropiació de 1 990 cases particulars i trobà importants obstacles fins que el 1889 el govern central en confirmà l’aprovació L’ajuntament comprà els drets d’autor i documentació del pla el 1894 per 950 000 pessetes però no fou fins el 1909, després d’un acord amb el Banc Hispanocolonial 1907, que hom inicià l’obertura de la via A actual Via Laietana el traçat de les vies B i C parcialment obertes fou modificat en part per Antoni Darder 1918 i per Josep Vilaseca 1932…

El lloc de Millà és consignat per primera vegada l’any 1066, en la distribució de béns de la canònica de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon Fins a mitjan segle XII no trobem una referència del castell de Millà La primera apareix en el testament de Ramon Berenguer d’Àger, del 1158, el qual concedí el castell de Millà a la seva filla Berenguera Per la documentació balx-medieval hom sap que el castell pertanyia al vescomtat d’Àger i que l’abadia de Sant Pere posseïa l’església parroquial, com ho palesa la butlla d’Alexandre III del 1162 L’estructura…

Neta del geògraf Pau Vila, estudià música amb Blanca Selva i Joan Massià i musicologia amb Higini Anglès i Bernhard Rövenstrunck Exercí la crítica musical a Serra d’Or i El Ciervo , i fou autora de La música contemporània 1974, traduïda a diversos idiomes  Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d’Elig" 1975, amb Roger  Alier Història de la música catalana 1985 Pau Casals, una vida musical 1985   Mil anys de música catalana 1991, Mozart, un genio musical 1993 i Conchita Badía, 1897-1975 Canción de arte 1997, amb Rafael del Pino i Carlos Manso i editat per Archivo Manuel de Falla…