Resultats de la cerca
Es mostren 1339 resultats
dret processal
Dret processal
Conjunt de normes que regulen l’activitat de les parts i la tasca de la tutela jurídica en tot procés civil, criminal o expedient administratiu.
La garantia dels ciutadans es fonamenta en l’existència de tribunals i en la normació estricta de la seva activitat Constitueix una branca del dret públic, i les seves normes tenen caràcter imperatiu Es divideix essencialment en civil i penal , bé que hom parla de la possibilitat d’unificar ambdós procediments, atesa llur estructura semblant Uns altres drets processals específics són l' administratiu , l' internacional i el canònic En l’ordenament positiu espanyol, les normes processals són contingudes principalment en les lleis d’enjudiciament civil i criminal, malgrat que hom també les…
Orquestra Nacional d’Espanya
Música
Orquestra espanyola fundada el 1942, gràcies a l’impuls de J. Turina, a partir de l’Orquestra Nacional de Concerts, que el 1938 havia estat creada pel govern de la República i que dirigia Bartolomé Pérez Casas.
La primera actuació de l’Orquestra Nacional d’Espanya ONE tingué lloc el 31 de març de 1942 al Teatre María Guerrero de Madrid, en un concert dirigit pel portuguès Pedro de Freitas Branco A partir d’aquí, Bartolomé Pérez Casas 1942-47, Ataúlfo Argenta 1947-58, Rafael Frühbeck de Burgos 1962-78, Antoni Ros Marbà 1978-81, Jesús López Cobos 1984-89 i Aldo Ceccato 1991-94 s’han succeït com a directors titulars de l’orquestra Des del gener del 1998, Rafael Frühbeck de Burgos n’és director emèrit El 1966 el Teatro Real es convertí en la seu de l’ONE, emplaçament que abandonà el 1988 quan, en…
xacona
Música
Dansa barroca de mètrica ternària en forma de variació, generalment sobre un baix obstinat.
La paraula chacona aparegué inicialment en la tornada d’una cançó ballable del final del XVI, originària d’Amèrica Molt popular a Espanya, aquesta cançó, de caràcter desimbolt, es caracteritzà per una mètrica ternària i mode major i per estar basada en la successió harmònica I-V-VI-V o I-V-VI-III-IV-V Aquesta fórmula harmònica derivà en diferents dissenys de baix, a partir dels quals s’elaboraren les variacions A banda de basar-se en un obstinat, la xacona comparteix una sèrie de característiques amb la passacaglia , com ara la mètrica, un tempo moderat i l’accent mètric sobre el segon temps…
Centro Nacional de Inteligencia
Cos dependent del Ministeri de Defensa de l’Estat espanyol dedicat a activitats d’obtenció, avaluació i interpretació d’informació per a la defensa de l’estat.
Els seus antecedents es troben en els diversos cossos de seguretat de l'Estat espanyol creats pel règim franquista des del 1939 En acabar la Guerra Civil Espanyola, en coexistiren diversos, dedicats a la lluita contra la subversió en els àmbits interior, militar i exterior Un dels més importants per l'abast i els recursos era el Servicio de Información de la Guardia Civil SIGC, fundat l'any 1941 Aquests cossos tenien com a tasca principal la lluita contra el separatisme i el comunisme i, en general, de tota subversió que posés en perill els fonaments de la dictadura A partir del 1951, el…
pactes de Família
Història
Política seguida durant el segle XVIII per les diferents dinasties borbòniques de França, Espanya, Dues Sicílies i Parma, especialment la d’entesa en qüestions de política internacional.
Aquesta política era propugnada pel rei de França per tal de mantenir lligats els seus descendents Iniciada de fet per Lluís XIV, durant la guerra de Successió d’Espanya, tingué un llarg moment d’estroncament després del 1715 El primer pacte de Família 7 de novembre de 1733, signat entre Lluís XV i el seu oncle Felip V d’Espanya, en ocasió de la guerra de successió de Polònia, tingué com a resultat més vistent el reconeixement 1738 dels trons de Nàpols i Sicília per a Carles VII, fill de Felip V i d’Isabel de Parma El segon pacte 28 d’octubre de 1743, signat entre Carles VII, Felip V i Lluís…
Fernando Rey

Fernando Rey
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic Fernando Casado d’Arambillet.
La Guerra Civil Espanyola l’obligà a interrompre els estudis d’arquitectura Començà la carrera d’actor en el teatre i passà aviat al cinema, com a extra El seu primer paper important fou a Eugenia de Montijo 1944, de José Luis Rubio Posteriorment esdevingué un dels actors més cotitzats del cinema espanyol de postguerra i protagonitzà, entre d’altres, Locura de amor 1948 i Agustina de Aragón 1950, de Juan de Orduña i Cómicos 1954, de José Luis Bardem Posteriorment actuà en un gran nombre de produccions, entre les quals cal destacar La Duda 1972, premi al millor actor al Festival de Sant…
Miquel Pueyo i París
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Política
Lingüista i polític.
Graduat social i doctor en filologia catalana, el 1979 s’incorporà a la Universitat de Lleida com a professor de sociolingüística i política lingüística, de la Facultat de Lletres de la qual fou vicedegà 2001-04 Del 1985 al 1986 fou director delegat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a Lleida Interrompé la docència per l’activitat política els anys 2004-11 i aquest any es reincorporà a la Universitat de Lleida com a director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació fins el 2019 Els anys 1986-88 dirigí la reforma de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Orienta…
,
Josep Lluís Vilaseca i Guasch
Esport general
Advocat, dirigent esportiu i polític
.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou secretari del consell d’administració de Banca Catalana Desenvolupà la seva activitat principalment en el món de l’esport, a partir sobretot de la vinculació amb el Futbol Club Barcelona , del qual fou directiu en les presidències d’Agustí Montal i Raimon Carrasco 1969-77 Entre d’altres, tingué un paper destacat en la catalanització del club amb motiu dels actes del 75è aniversari, en el fitxatge de Johan Cruyff i en l’informe que desarticulà el frau de jugadors suposadament amb doble nacionalitat 1973, que finalment permeté fitxar…
,
Borbó
Nom de diferents dinasties sortides de la casa ducal de Borbó i que han fornit de sobirans les cases reials de França (1589-1792, 1814-30), d’Espanya (1700-1868, 1874-1931, i des del 1975) i de les Dues Sicílies (1735-1860), i la ducal de Parma (1731-1860) i la gran ducal de Luxemburg (des del 1964).
Erròniament, al conjunt de les dites dinasties, amb personalitat pròpia i independent cadascuna llevat de la de Parma, que depenia en certs aspectes de la d’Espanya, ha estat donat l’apellatiu de casa de Borbó o casa de França Aquesta denominació, emprada també pels mateixos interessats, fou fomentada per raons i interessos polítics dels sobirans francesos, principalment arran de l’entronització del primer Borbó a Espanya, pels pactes de Família i també per motius d’ordre tàctic i diplomàtic arran de la caiguda de la monarquia a França Dinastia dels Borbó de la casa reial de França D’aquesta…
Joan Grijalbo i Serres
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i polític.
Després d’uns anys com a empleat de banca a Saragossa, passà a Barcelona, on de 1932 a 1939 fou directiu del Sindicat de Banca de Barcelona i representant 1936 de la Unió General de Treballadors UGT, com a vocal-conseller de construcció, al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya President del Montepío de Banca de Barcelona Del 1937 al 1939 fou director general de comerç de la Generalitat de Catalunya i delegat de la institució a la Cambra del Llibre de Barcelona i a la Junta d’Obres del Port Fou conseller fundador i vocal de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya Militant del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina