Resultats de la cerca

Celebrà dues temporades teatrals al Teatre Eldorado 1911-12, per a la qual comptà amb una subvenció de 30 000 pessetes de l’ajuntament, i al Teatre Espanyol 1912-13 Estrenà, entre altres obres, El gran Aleix , de Puig i Ferreter, L’estiuet de Sant Martí , d’Apelles Mestres, Senyora àvia vol marit , de Pous i Pagès Malgrat el seu èxit econòmic, fou dissolt a causa de dissensions internes

Ha publicat les novelles El informe Stein 1995 i El mensajero de Argel 2005 i diferents llibres de poesia, entre els quals Drakul lettre 1983, La naturaleza de las cosas 1987, La tumba etrusca 1991 i En el hangar vacio 1995 Ha donat a conèixer diversos volums dietarístics com La estación inmóvil 1990, Champán y sapos 1995 i Arsenal 1996 i s’estrenà com a poeta en català a Quartet 2002

Estrenà algunes òperes i singspiele , entre les quals Die Apotheke ‘L’apotecaria’, 1777 i Die Adelheid von Weltheim ‘La noblesa de Weltheim’, 1780 Compongué també lieder Serenaten beim Clavier zu singen , ‘Serenata per a cantar amb acompanyament de piano’, 1777 remarcables per les innovacions, que anuncien el Romanticisme El 1779 s’establí a Bonn, on fou kapellmeister de l’elector fins el 1784 i un dels mestres del jove Beethoven

Conreà el teatre popular, que donà a conèixer la companyia de Cristina Valls Entre la cinquantena de títols que va escriure, cal esmentar Dos diàlegs 1935, Coverbos de dones 1935, Esperant el metge 1936 i El rebeinet 1936 El 1947, després d’un període de silenci obligat, tornà a l’escenari amb l’estrena de La corona comtal , un intent de teatre ja més allunyat de la comèdia costumista

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

El seu cognom real era Negri Estudià a Milà i debutà a Brescia 1815, però assolí la fama a París 1821 per l’abast excepcional de la seva veu Bellini li confià l’estrena de Norma 1831 i Donizetti les d' Anna Bolena 1830 i L’elisir d’amore 1832 La seva carrera excepcional la convertí en un mite Cantà per tot Europa i es retirà cap al 1850

Format com a violinista a l’Escola de Música de Saragossa, fou deixeble de M Arnaudas en les disciplines d’harmonia i composició Concertino titular de l’Orquestra del Teatre Principal de Saragossa, inicià la seva carrera compositiva el 1904 amb l’estrena de La escalera de los duendes , al Teatre Campos Elíseos de Bilbao, i de La rabalera 1904, a Saragossa Més tard es traslladà a Madrid, on, amb el suport de Chapí, pogué oferir diferents títols sarsuelístics El punt d’inflexió en la carrera de Luna arribà el 1910 amb l’estrena, al Teatre Cervantes de Sevilla, de la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ MEMSA Producciones Cinematográficas Madrid ARGUMENT L’obra teatral homònima 1894 d’Àngel Guimerà GUIÓ AMoreno, Enric Josa, José María Nunes FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Alarcón MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Ángel Arteaga INTERPRETACIÓ Núria Espert Maria Rosa, Francisco Rabal Marçal, Assumpció Balaguer Càndida, Carlos Otero Anselm, Antonio Canal Andreu, Luis Dávila Salvador, Antonio Vico Chepa ESTRENA Madrid, 09121965, Barcelona, 31101966 Sinopsi Una nit, sense testimonis, Marçal mata un…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la Imatge Ferran Llagostera, Barcelona, Rioja Films José Antonio Romero, Logroño ARGUMENT I GUIÓ Pep Albanell, LSoler FOTOGRAFIA Xavier Camí color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Eduardo Arbide SO Albert Royo INTERPRETACIÓ Cristina Brondo Lola, Miguel El Toleo Juan, Carmen Muñoz Carmen, Francisca Perona Paqui, Antonio Reyes José, Mercedes Porras Manuela, Antonio Vargas Roque, Carles Flavià Sr Colom, Tortell Poltrona Francesc, Bea Segura Cristina ESTRENA Barcelona i Madrid, 26042002 PREMIS…

Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament en la represa…