Resultats de la cerca
Es mostren 4280 resultats
Tirteu
Literatura
Poeta elegíac grec.
D’origen probablement milesi hom creu que no és autèntica la llegenda segons la qual els atenesos, en veure'l coix i deforme, el cediren als espartans perquè fos llur capità, escriví l' Eunomia , un tractat sobre el bon govern, referint-se naturalment a les institucions espartanes La seva glòria són, però, les ‘Uποθῆκαι ‘Exhortacions’ i els Εμβατῆρια ‘Cants de marxa’, en ritmes anapèstics, amb els quals encoratjava els lacedemonis durant les guerres messèniques Recollits pels gramàtics alexandrins, els escassos fragments que han pervingut dels seus poemes mostren un llenguatge,…
Joan Pau Xetmar i de Sala
Història del dret
Jurista.
El seu cognom és grafiat habitualment Xammar Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona Era doctor en dret, professor de dret canònic a l’estudi general de Barcelona i cònsol de llotja El fet d’ésser assessor de la batllia general féu que, l’any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat És autor de les obres De officio iudicis et advocati 1639, Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae 1644, obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb…
Iaroslau I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (1019-54).
Fill de Vladimir I de Kíev, regí el ducat de Novgorod i lluità amb els seus germans a la mort de Vladimir Establert a Kíev, unificà el principat i s’enfrontà als pobles bàltics, al nord, i als petxenegs, al sud Reorganitzà l’estat, que dotà del primer codi de legislació, la Russkaja Pravda ‘Justícia russa’ Pel matrimoni de les seves filles amb els reis de França i Noruega, es vinculà a les monarquies europees Féu de Kíev la ciutat més important després de Constantinoble i aconseguí que fos seu metropolitana el 1051 fou elegit Hilarió, metropolita de Kíev i de tota la terra de Rus…
Canalització propera a Obiols (Avià)
Art romànic
Situació Al costat dret del riu Llobregat hi ha una sèrie de forats destinats a fer una canalització de fusta Al seu costat hi ha un rec excavat a la roca J Bolòs Al costat del riu Llobregat, a prop d’Obiols hi ha una línia de forats i la rasa d’una antiga canalització Tant el rengle de forats com la rasa, que són parallels al curs de l’aigua, hom els pot veure des de la carretera que va de Manresa a Berga, si el riu Llobregat no baixa gaire ple, al costat de l’antic pont d’Obiols, que s’endugué la riuada del novembre de l’any 1982 Aquesta canalització figura situada en el mapa del Servei de…
República Catalana
Història
Estat català creat a Barcelona el 16 de gener de 1641, per la Junta de Braços del Principat, a proposta de Pau Claris, com a definitiva separació de l’obediència a Felip IV de Castella, que havia envaït el Principat guerra dels Segadors.
Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada La creació d’una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, BDu Plessis-Besançon, féu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23 de gener, amb l’exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s’avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França Tanmateix, abans que el rei francès s’avingués explícitament a jurar les lleis i constitucions,…
octosíl·lab
Literatura
Vers de vuit síl·labes.
En la mètrica catalana, aquest tipus de vers és preferit pels vells poetes per a la poesia narrativa Altrament, però, la lírica també hi és assajada Entre els trobadors, hom el troba usat per Guillem de Berguedà Cossirós cant e plang e plor i Cerverí de Girona Emprat, amb notable preferència, per Ramon Llull en les seves obres rimades, apareix també en dos poemes de la fi del s XIV el Llibre dels set savis i una versió del Cant de la Sibilla Bernat Metge, Turmeda i Jordi de Sant Jordi hi escriviren nombroses composicions A l’època de la decadència, però, la influència de la mètrica…
Jacotin
Música
Compositor probablement d’origen francès o francoflamenc.
La seva identitat és problemàtica Hi ha la possibilitat que aquest diminutiu de Jacques sigui un pseudònim de compositors diferents Alguns autors l’han identificat amb Jacotin le Bel, membre de la capella papal i de Sant Lluís dels Francesos entre el 1516 i el 1521, i de la capella reial francesa entre els anys 1532 i 1555 Si fos certa aquesta identitat, hauria nascut vers el 1490, possiblement a Anvers Les fonts de l’època atribueixen a Jacotin un bon nombre d’obres que podrien pertànyer a un mateix compositor Seria l’autor de música religiosa, especialment motets i quatre…
La Caramba
Música
Nom amb què és coneguda la cantant i actriu andalusa María Antonia Vallejo Fernández.
El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus dies dugué una vida retirada, dedicada…
Carl Sprague Ruggles
Música
Compositor nord-americà.
De jove estudià composició amb John Knowles Paine i es guanyà la vida com a violinista als teatres de Boston Fou director de l’orquestra de Winona, Minnesota 1908-12, i posteriorment s’establí a Nova York 1917 En 1938-43 ensenyà composició a la Universitat de Miami A partir del 1920 formà part durant dues dècades de l’International Composers’ Guild, juntament amb Ch Ives, E Varèse i H Cowell, tot i que les seves obres no tonals i polifòniques tenen poc a veure amb les dels seus collegues La seva música és dissonant, atonal molt abans que això fos una pràctica corrent, i no…
acció pauliana
Dret català
Dret romà
Acció que el dret romà donava als creditors per a poder anul·lar els actes de transmissió de béns fets maliciosament pels debitors, en perjudici d’ells.
Els glossadors li donaren el nom de pauliana per raó que figurava en un fragment del jurisconsult Pau en les Pandectes Aquesta acció es podia dirigir contra els debitors i contra els adquirents dels béns a títol de compra feta amb coneixement o suposició del frau i també contra tots els adquirents a títol de cessió gratuïta o donació Aplicada en dret català des del segle XIII, una pragmàtica de l’infant Joan, lloctinent de Pere III de Catalunya-Aragó de l’any 1384, presumí l’existència de frau de creditors en tota mena de transmissions on el venedor o donador continués en possessió, encara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina